Un drama sobre l'autoengany com a mecanisme de defensa en front de la opressió i la violència.
La trobada amb els alumnes de Batxillerat i amb “La Fundación” que té moltes possibilitats d’entar a les PAU.
Els hem rebut amb la melodia de Rossini i una instal·lació amb objectes que ens conduïen a parlar dels grans temes d’aquesta obra de teatre: la raó, l'instint, l'art, la presó de la ment davant la mort etc. Deixem a l’espai un rellotge, un ratolí blanc, una jaqueta gris, un candau, 4 gots, diferents llibres de pintura, una manta, un sac esparracat, un llibres d’història d’Espanya
Cada alumne en tria un i el relaciona amb l’alienació de l’esser humà, l’estructura circular de l’obra, amb l’espai, el temps i l’acció. Altres vinculen l’objecte amb la necessitat del protagonista de cercar la veritat del món, el sentit de la vida i ser feliç. Troben la metàfora d’estar empresonat aplicada a una cultura sencera. La manca de llibertat i el diàleg entre realitat i ficció. El món com a paisatge i la lluita contra un mateix.
Lliguem la lectura amb El Quijote i amb el show de Truman. Parlem del dret de somiar amb els ulls oberts.
Turio: Despierta de tus sueños. Es un error soñar.
Lino: No finge. Solo no quiere despertar.
El mundo de Tomas es mucho mas grato que el nuestro.
Esmentem la dialèctica de Hegel de l’amo i l’esclau.
Efecte d’immersió: l’espectador descobreix la realitat a la vegada que en Tomàs.
Es contextualitza l’obra i l’autor, com la vida de Buero Vallejo està en part transportada al teatre. Tot i que l’obra transcorre en un moment indeterminat i no passa en cap lloc concret, forma part del teatre compromès i de denuncia de la misèria moral de la lluita i de les conseqüències de la guerra.
Obra mestra del Teatre espanyol contemporani que ens convida a qüestionar-nos sobre el món en què vivim i la visió que en tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada