I si l'única manera de controlar la sobrepoblació mundial fos llaurar suburbis sencers, habitants inclosos?
Encetem la tertúlia amb una versió del joc de l’assassí. Estem asseguts en rotllana i cada noi i noia troba un paperet on hi ha escrit; Breu, Etern o Policia.
Els Eterns maten als Breus, els Policies els descobreixen.
Els Breus recullen tzirtiqui perquè els Eterns segueixin sent eterns. La única solució és prendre la ciutat d'Eterna i enfonsar el sistema, però a en Hunter li cal convèncer a molts breus per alçar-se i sobreviure a la llaurada.
El joc és l’excusa per conversar al voltant de la novel·la i dels seus dilemes morals. Un pretext per llegir i llegir-nos, escoltar i filosofar sobre el món despietat que ens planteja Toni Mata a Nascuts per ser Breus.
Si pogués triar, series Etern? Pagaries per tenir la cura i no envellir? Els vells perden la curiositat si ho han vist tot mil vegades? és igual? A l’actualitat creieu que hi ha obsessió per no envellir?
Reflexionem al voltant de la frase: "La gràcia no és viure sempre. És viure".
Parlem del pànic dels breus davant d’una llaurada.
És millor matar la població sobrant que deixar-la morir lentament en països sense recursos? Mort per acció o per omissió?
Com us imagineu el futur a la terra? Les desigualtats entre països.
Què faries si tinguessis tot el temps del món?
A la República de la Intel·ligència, els cultes, els que voldria Plató, els investigadors i científics, els estudiosos són els únics que tenen dret a l’eternitat.
Quan conformar-se no serveix de res i rebel·lar-se tampoc, com es pot viure?
Com es gestiona una superpoblació? Prohibir els naixements – es fa referència a la política del fill únic que es va instaurar el 1979 per fer front a un augment de la població a la Xina.
Recomanació lectora: Les últimes paraules de Santiago H. Amigorena, on es descriu la fi del món al 2086.
Surt el tema dels experiments amb animals amb l’objectiu de descobrir cures de malalties i els explico una exposició que hi va haver al CCCB “+Humans”, on es veu com des de els nostres orígens, els humans hem utilitzat la tecnologia per modificar les nostres pròpies capacitats i també l’entorn.
Els progressos provoquen fascinació però també un cert vertigen. La consciència, la capacitat de perfeccionar-nos com a espècie i el deteriorament corporal de l’espècie humana.
Si l’humà s’ajuda de la biotecnologia continua sent humà?
L’envelliment seria una malaltia que podríem arribar a curar? Però com aturar la vellesa de l’ànima?
Al final serem més o menys humans?
Una sessió plena de preguntes essencials que remouen consciències i ajuden a pensar.
Gràcies nois per la vostra participació i aportacions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada