Llegim... "No sóc aquí" d'Anna Ballbona amb presència de l'autora

Les usuàries i usuaris, han gaudit molt de la visita d'aquesta autora i han compartit la lectura amb ella des del primer instant, en el que s'ha convertit en un diàleg continuat entre totes molt entretingut sobre el que la Mila, la protagonista de la novel·la, ens ha transmès a través dels records des de la seva infantesa i adolescència fins a l'adultesa, en aquest territori de frontera, que és les zones rurals que es troben a cavall dels grans polígons industrials.

L'autora ens explica que la novel·la és un joc d'identitats en el qual la Mila no s'ha sabut trobar i cerca en l'estranyesa de l'univers de casa seva, el seu lloc. I ho cerca en un moment cruïlla, quan el fet de tenir una filla li fa replantejar-se la vida.

La Mila és una persona limítrof, que viu entre el món rural i l'industrial dels polígons, amb fronteres geogràfiques i emocionals difuses, en un món perifèric i una mica salvatge, geogràficament i emocionalment (com la Mila de Solitud?). Aquesta imatge de la perifèria, la qual l'autora ens explica que no volia concretar, però que tots podíem conèixer una i reconèixer-nos, i que cada usuària ha trobat punts en comú d'una manera o una altra:

- Jo coneixia aquest tipus de polígon, aquesta sensació de fugida cap a la universitat - Jo també la vaig sentir, el meu pare també era un home de pagès instal·lat en la tradició, explicava una altra.

El món rural desaparegut, conceptualment carlista, amb l'era de Portland, i les patates Kennebek, i el llenguatge propi, que es veu absorbit per polígons i autopistes, un món que desapareix i un que creix, el món del pare, tradicional i inamovible (el que no vol electricitat o la ràdio perquè mai no l'han tingut, i els fa por segurament) ens explica l'autora és un món que ella coneix, basat en persones que ella ha vist, que son reals, en pobles que ella ha viscut, fins i tot l'avi sense cama, o l'àvia que perdia el món de vista, són coses reals, ens explica.

El món de la mare, també rural, però rialler, vital, i de futur, diferent, era el contrapunt del pare, amb el que l'autora volia mostrar els contrastos i l'equilibri.

El pare de la Mila mostra la tradició, el món rural que desapareix, i allò a què la Mila no se sent gens lligada, és un personatge clau per entendre el desclassament, el motiu de l'estranyesa que sent sempre la Mila, i perquè sempre fuig, i com decideix retrobar-se a si mateixa.

Un dels usuaris ha comentat que inicialment li semblava que la Mila era una noia molt freda, però que en realitat a mesura que ha anat llegint s'ha adonat que el que passava era que era una noia molt externa, que no s'omplia, té una veu esquerpa, tot i que l'autora l'ha contradit, però que es deté en detalls concrets i significatius que la fa una veu narrativa interessant.

També ha comentat que li ha encantat la forma de mostrar la vida rural, no romàntica, no idíl·lica, pròpia del rere país, no dels Pirineus, sinó de llocs com La Roca, entre polígons industrials, on encara avui dia, hi ha aquest món de pagès. L'autora diu que és en llocs així, a Montmeló on ella va créixer i que se sent vinculada, i que creu que cal naturalitzar aquests espais geogràfics.

Una altra usuària també ha comentat que li ha semblat que la Bruna no coneix gens a la seva mare, i que l'ha fet reflexionar sobre si ella mateixa coneixia bé a la seva mare i sobre si ha sabut transmetre qui era ella als seus fills, que li ha semblat una bona reflexió sobre les relacions entre pares i fills.

I una altra usuària ha comentat que es sentia molt identificada per edat i per moment vital amb l'autora, i amb la protagonista, amb moments vitals, i que a mesura que llegia pensava, doncs jo també m'he trobat amb aquest sentiment d'estranyesa, o de no saber on estava, o de desconèixer l'univers que m'envoltava, al viure amb un poble, amb fronteres desdibuixades, i haver de sortir del meu refugi, i entrar en la buidor de la ciutat, i deixar de tenir referents.

També s'ha comentat que té moltes idees originals. La barreja d'ambients, el no posar noms als personatges, donar veu a un món rural que no és l'idíl·lic de Pirineu, personatges fantàstics, o fabulosos, com l'esquilador o l'home d'allà dalt. . Però que també varen trobar alguns punts fluixos especialment el tancament. Per exemple la teva filla té una malaltia de creixement que calen proves genètiques i que potser l'ha heretat de tu i no li dius clarament tot el procés per si un dia té fills? El tancament el varen veure molt precipitat.

La infantesa i adolescència, la primera part de la novel·la en general els va encantar, ben treballats i lligats. El personatge del pare, molt interessant i el polígon i el poble molt ben representats. Però la segona part, a partir que marxa a la universitat, és precipitada, molts personatges sense interès, i anecdòtics i sense profunditat.

La primera part està basada molt en el seu recorregut vital a Montmeló pel que ens explicava la mateixa autora. I en general les usuàries el varen trobar més ben travat. Però la segona part és un cúmul d'anècdotes que també ens va explicar com s'havia anat trobant en cada una d'elles en diferents moments, que va voler donar-los fil i no els va lligar tan bé.

Però en definitiva una bona lectura que va agradar a la majoria de les usuàries i usuaris, i una bona sessió que va ser molt entretinguda comentant cada un dels aspectes amb la seva autora.

La Guia