Properes lectures:
El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes: 27 setembre
Aleksy és un pintor amb bloqueig creatiu que, recomanat pel seu psiquiatra, reviu un estiu que va passar amb la seva mare en un petit poble Francès. D'aquelles vacances encara ho recorda tot: el rencor, la tristesa, la ràbia. L'artista es submergeix de nou en la memòria de les seves emocions amb la intenció de superar la malaltia que pateix.
Superarà la desaparició de la seva germana? Serà capàs de perdonar la seva mare? Superarà la malaltia que l'absorveix?
Aquesta és la història d'una reconciliació d'una força intensíssima. (Impedimenta)
La Trena: 25 octubre
De vegades, amb el cap m’escapo d’aquest taller
i els pensaments se m’enduen
a països llunyans,
a vides desconegudes.
Tres dones de tres continents diferents en lluita per a combatre la violència social contra la dona arreu del món. Tres vides que s'entrellacen com una trena. Tres dones en lluita per aconseguir la llibertat i poder viure en confiança, esperança i il·lusió.
Consumits pel foc: 22 de novembre
L'Ismael no ha tingut una infantesa gens fàcil, però ha
aconseguit estudiar i es guanya la vida com a professor de llengua i literatura.
Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a
intimar, fins que una altra trobada aparentment casual, ara amb el conserge de
l’institut on treballa, porta l'Ismael a una situació límit, de conseqüències
traumàtiques. Recuperar la memòria i aconseguir treure l'entrellat dels fets en
què es troba atrapat serà una tasca difícil, que la traça de Jaume Cabré
combina magistralment amb la peripècia d'un petit senglar que té tirada a
distreure's i a pensar més del compte (Ed.62)
Vincles ferotges. La dona singular i la ciutat: 20 de desembre
En aquest volum s'apleguen els seus dos esplèndids llibres de memòries. Vincles ferotges, publicat l’any 1987, és un dels testimonis més coratjosos i inspiradors sobre els lligams familiars que s’hagin escrit mai, construït a partir de converses, records i discussions entre Gornick i la seva mare mentre passegen per Nova York, que també té un paper importantíssim en tot el llibre. Gairebé trenta anys més tard, l’any 2015, retrobem Gornick a La dona singular i la ciutat, una oda a l’amistat, a l’amor i a la vida urbana teixida a la manera d’un collage narratiu que inclou converses sobre les relacions humanes, reflexions sobre feminisme i el fet de ser dona, soltera i sense fills, i sobre l’evolució de l’amistat al llarg dels segles. (L'Altra editorial)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada