L'Ismael no ha tingut una infantesa gens fàcil, però ha aconseguit estudiar i es guanya la vida com a professor de llengua i literatura. Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar, fins que una altra trobada aparentment casual, ara amb el conserge de l'institut on treballa, porta l'Ismael a una situació límit, de conseqüències traumàtiques.

Gairebé tot hom havia llegit abans un Cabré, i gairebé tot hom va pensar, això no és un Cabré, si no fos per la tècnica impecable, i l’anar i venir de temps verbals, de cronologies, i de protagonistes. Perquè llegir, es llegeix d’ una revolada, diuen les usuàries. Però quan l'acabes no t'aporta res, només l'absurd, diu una, només un deliri, diu l'altra.

Estan acostumades al Cabré documentat i històric, i aquest Cabré irreal, fantasiós, i de realisme màgic els ha sobtat. Només dos usuaris han gaudit del llibre, sobretot de la combinació de les dues línies narratives entre l'Ismael que sembla el protagonista, i el Godallet, que al final és el narrador i el creador de la història per tots ells. És com l'Estranger de Camús, els personatges estan fora de la història, diu un usuari.

Un llibre que ha deixat indiferent a molts i que ha captat l'atenció i el repte de tornar-lo a llegir dos cops, a pocs. Aconsellem tots plegats no desanimar-se a qui no ha llegit mai a Cabré i no deixar-se perdre Les veus del Pamano o Jo confesso. Aquesta obra, Consumits pel foc, deu anys després de la seva gran novel·la sobre el mal, consumeix les falenes, que tenen un destí com l'Ismael immutable o moren a mans dels dragonets o moren consumides per la calor de les llums. Però en Godallet, un porc senglar intel·ligent i murri mira el seu destí amb llibertat. 

La Guia

Entrevista: Antoni Bassas entrevista Jaume Cabré