Aquest trimestre tots tres
llibres han superat la mitjana del rànquing de lectures de 4 estrelles, però La
noia salvatge l'ha superat amb escreix. Hi ha escenes que et fan plorar a
llàgrima viva de tant que et fa sentir la protagonista, la Kia, en la seva
pell, la solitud, i com la fan de costat al poble, i el caràcter que té de
supervivent nata.
És un llibre líric i oníric, amb
descripcions de les maresmes que et pots perdre en els colors i les olors, i
els animals, i la seva vida, sembla que et puguis sentir amb la noia que creix
entre la natura. Comenten altres usuàries. Parla del racisme i del classisme a
través de personatges que els sents molt propers i que t'identifiques amb el
seu dolor.
Però no tot són flors i violes. La primera part del llibre on la noia creix lliurement a les maresmes i és més descriptiva del seu empoderament i de com la natura l'ajuda a enfrontar la vida, sola, i la gent que l'abandona, la seva pròpia família, i la hipocresia de qui creu que pot confiar. Però després la trama de l'assassinat de fet no és tan important, el que és més important és el creixement emocional d'una noia abandonada social i familiarment per tot hom, i com ho afronta i creix malgrat tot.
És una novel·la que no deixa
pedra per tocar, medi ambient, alcoholisme, racisme, masclisme, empoderament de
la dona, maltractaments, però també la família, l'amor, l'odi, o la solitud.
És un llibre, ens explica un
usuari, de forces positives i negatives, a vegades representades per
personatges diferents, com el Tate o el Chad, dos homes importants en la vida
de la protagonista de formes totalment oposades, o dins el mateix personatge,
amb ombres i llums.
La protagonista estableix relacions
molt fidels amb tot hom que se li apropa i després sempre la traeixen, la mare,
el pare, el germà petit, l'amic, l'amant, i al final veu a poc a poc que potser
cal desconfiar, és un aprenentatge llarg, part del creixement emocional, però
que fa molta tristor.
Alguns aspectes son poc creïble,
ens comenta una usuària, com que creixi només amb farinetes des dels sis anys,
amb un pare alcohòlic que no es fa càrrec d'ella, i que a l'escola només un cop
va a veure perquè no va a classe i ningú no en fa gens de cas, però per la
trama global, argumenten altres usuàries, aquests aspectes no tenen
importància, perquè és la psicologia dels personatges, la part emocional de com
suportar el dolor de l'abandó per part d'aquesta noia, el que és important en
la novel·la, com ella vol fugir de l'aïllament que la sotmet la població i com
gairebé tot hom excepte una família negra la deixa de costat totalment.
Un llibre dur, on ningú plora,
però que et desperta la tendresa per aquesta protagonista agresta i emotiva que
és una supervivent nata.
Adaptació al cinema:
La Guia
