Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l'aparició d'Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. La història està a punt de ser reescrita.Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.
La sessió amb la mOn:
Estem
al davant d’una novel·la considerada "crossover" i el New York Times la té al núm
1 de vendes. És divertida, commovedora, reveladora, trista, cruel i sensible, la "Love Story" per a les Noves Generacions.
Evita
la llagrimeta fàcil, la sensibleria cursi, gràcies a uns personatges carregats
de cinisme i humor negre.
Però...
són certes aquestes crítiques?
La
tertúlia l’he iniciat comentant la meva experiència amb nois i noies malalts de càncer; explico
contes a la planta d’onco de l’hospital de la Vall d’Hebron, un projecte de
l’ANIN i AFANOC.
No
volia monopolitzar la tertúlia i l’objectiu que m’havia fixat era saber quina part els ha tocat, què han
descobert que no sabien, què en pensen dels personatges, hi ha vida desprès de
la mort, com podré ser recordat? Si et queda poc temps i ho saps, què faries?
Seria divertit viure en un núvol?
I
com ho hem fet?
Doblegant
paper : L’art és vida i la vida és
transformació ( Leopoldo
Fregoli)
Cadascú
podia tirar un paperet de color, blau,
vermell, blanc o verd i transformar-lo
en quelcom relacionat amb la novel·la: una figura amb papiroflèxia o bé fer
plecs, es podia arrugar, tallar.... i a partir d’aquí hem pogut parlar del que
ens ha semblat la novel·la a partir de la nostra creació.
En
Gerard ha estat el valent que ha començat a parlar, per ell, el seu paper blanc
(El color li ha fet recordar: la serenor, sinceritat, hospital) s’ha transformat en una vida plena de petits d’alts
i baixos . La vida de la Hazel i de l’Augustus?
I
hem seguit amb un cor blanc d’origami, que li ha fet recordar (per error) el
motiu de la mort d’uns dels protagonistes,una vegada aclarida la mort d’en Gus,
el cor ens ha servit per explicar la història d’amor dels protagonistes.
I
la tertúlia ha seguit amb un grapat de figuretes o “intents-de-figuretes” han
aparegut i junts hem estirat el fil de “No està escrit a les estrelles”.
Un
“no sé” s’ha convertit en un estel, uns
ocells ens han fet parlar de la llibertat i de la ciutat d’Àmsterdam. Un
vaixell, que era barret, ens ha encetat el tema d’ enfonsar-se com a metàfora
del morir i tornar a surar. Desaparèixer
per sempre. Un
petit paper blau plec a plec i desplegat
on el centre ets tu i les branques simbolitzen tot allò que pots fer i
desfer . La vida no s’acaba per tenir Càncer.
Una
de les varietats de l’origami que més m’agrada és anar construint una figureta
i del no res, inserir una peça i una altra i crear i composar.
Junts, peça a peça, hem un creat un camping, ple de personetes
petites aixoplugades sota la tenda, una nit estrellada on la lluna brillava. El
terra és ple de vida, un sól carregat d’oportunitats i d’idees, sotracs,
batecs, anhels i desitjos.
Hi
hem afegit records i ocells que ens recorden la importància de ser lliures. Un mapa de carreteres d’una vida en el que tu
i només tu n’ets el protagonista .
I
no penseu que només hem fet això,
hem descobert una besàvia de 106 anys i
explicat la llegenda del cavaller MIlany, una mare que havia tingut càncer de
xicoteta, que no ha estat mai mimada, hem parlat de la figura dels pares, de
les estructures familiars...
Xerra que xerra, ha arribat
l-hora de plegar, però ho fem recomanant una pel.li "Planta Cuarta", on
hi apareix El Bola.
I un llibre: L'Oscar i
la Peggy Blue. De la que han fet la pel.l’icula > Cartas a Dios
Bona lectura, aquí teniu una història d'amor èpica, una
història d'eternitat dins dels dies
comptats.
I... les fotos de la sessió: FOTOS
I... les fotos de la sessió: FOTOS
fins aviat!
