Hi havia
una vegada un llop; un llop dolent i famolenc; un caçador que esperava que la
seva presa aparegués al mig del bosc..., quan...
Eiiii
ZZZZttttt ZZZZttttttttttt
Bé, bé MMMMM D’acord, d’acord... tornem a
començar... potser ens hem equivocat una mica de conte...
Aquesta és la història d’un llop innocent, bon jan, una
mica calçasses i que sobre tot no parla gens bé, a qui tots els animals que
troba aconsegueixen enredar; i així és com un dia es troba amb un conillet blanc
i el llop saltant de 4 potes li diu cridant:
- “Ahhhh! et menjadé, conillet blanc!”
Però el conillet s’adona que el llop té un pèl a la boca
que li molesta i amb l’excusa d’anar a buscar unes pinces per estirar-li i
alleugerir-lo del mal, s’escapa. També aconsegueix fugir de les seves urpes un
conillet vermell ( Una mica desastre aquest Llop!) fins que al final es topa
amb... un altre animal... que no serà ni petit, ni rodanxó, ni bufó, i que serà
qui desencadenarà el final del conte.
Una narració amb molt d’humor, amb un llop entranyable, i
molt diferent, amb unes il·lustracions senzilles i molt expressives, amb
superposició d’elements, tot ben integrat amb el text i una tipologia textual que
juga amb les mides de les lletres emfatitzant aquelles parts de la història que
es volen destacar i realçant-ne les més divertides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada