Llops dins les parets de Neil Gaiman i il·lustrat per McKean

Llops dins les parets no és un còmic amb totes les de la llei, ja que els textos segueixen un estil propi de la novel·la, però conté trets de la historieta com la distribució de l’acció per vinyetes. A més, és una excusa ideal per parlar de dos mestres: Neil Gaiman és escriptor de còmics (com el popular Sandman), novel·les i guions de cinema, especialitzat en la creació de mons paral·lels; Dave McKean és un dels il·lustradors favorits de l’anterior, versat en el collage i el disseny desordenat, que fa poc ha dirigit el film fantàstic MirrorMask, precisament amb guió de Gaiman.

I si aquest no és un còmic a la norma, les sessions de la Mon, tampoc! Aquí us deixo un resum de com va ser aquesta:

“Hi ha llops dins les parets.

Els estic sentint”

La Lucy no creia que fossin ratolins, ni rates, ni ratpenats.

En el text hi ha moltes paraules que fan referència als sorolls que fan els

llops.

Hem començat la tertúlia del club de lectura fàcil amb un joc de llançament d’onomatopeies.

Hem imitat els sorolls que ens han descrit a la planes 7 i 11 del llibre : sorolls neguitosos, bulliciosos, cruixents, crepitants, secrets,furtius, espetegant.

Sorolls d’esgarrapades, de dentades, de mossegades, de disputes.

Zzzzasss - ssshhhhhh – tac,tac, tac – grrrrr, grrr – nyec – boum – poum – sstt – buuff -  crash -  cling, clang –  flousss

Hem parlat de les imatges que apareixen al còmic “Llops dins les parets”, el seu il·lustrador, Dave Mackean,  fa servir la tècnica del collage (  fotografies i il·lustracions) que ens apropen a un món fantàstic però amb trets de realitat.

També hem parlat d’en Neil Gaiman, un dels escriptors més llegits; autor de capçalera per a joves i no tant joves. Les seves obres són sempre difícils de catalogar, estan a la frontera entre dos mons, l’adult i l’adolescent. La Lucy sembla tenir entre tretze i quinze anys, però té un porquet de peluix de mascota. Els nois i noies tot i les rialles inicials, han vist el paper important que té el porc en el còmic. És el motor de la Lucy, el motiu pel que torna a la casa i decideix plantar cara als llops.

He presentat  altres obres d’en Gaiman : “Coraline” i “El dia que vaig canviar el meu pare per dos peixos de color”

Són contes de fades tenebrosos,  amb un estil àgil i juganer.

Finalment, s’ha  situat al mig de la taula, una casa de joguina i s’ha repartit a cada noi/a un playmobil que feia de personatge i tot d’elements per muntar una història pròpia.

Una presentació, un conflicte ( nus) i desenllaç.

Vet aquí que en aquell temps que de la palla en feien fems, una  família de musics vivia feliç, i rítmicament a casa.... però una monja assassina havia escapat del psiquiàtric del poble, tot fent un túnel que sortia a la cuina dels músics....

-         Q. Passarà amb la monja?

-         Aconseguiran escapar ?

Continuarà.....

Imatges per comentar. Aquí us deixo un enllaç amb les fotos: Llops