Aquest 2022 la Biblioteca municipal de la Roca del Vallès
forma part del projecte PARCS I
BIBLIOTEQUES, NATURALMENT! que serveix per apropar el patrimoni natural i
cultural d’una zona al seuentorn més
proper. El 26 de gener és del Dia
Mundial de l’Educació Ambiental i Biblio.laroca, en relació amb aquest
esdeveniment organitza una hora del conte titulada “La nena dels pardals”, per a
infants a partir de 3 anys i realitzada per Isabel Gomis.
La història narra com... quan el Gran
Timoner ordena exterminar tots els pardals perquè es mengen les collites, la
Ming-Li decideix salvar-ne tants com pugui. Aquest valerós gest serà una lliçó
per als qui no van saber veure la importància de cada espècie en el cicle de la
vida.
Una història poètica
i emocionant sobre els petits herois quotidians i el respecte a la vida.
El conte finalitzarà
amb un taller on es realitzarà un petit ocell de paper.
Complementant l’acte
també es posarà a disposició dels usuaris un conjunt de llibres seleccionats
sobre parcs i natura, que es podran endur a casa.
Aquest cop
hem llegit dos assajos vivencials de VivianGornick que tenen com a protagonistes les
dones de la ciutat de NY de barris treballadors a través de la veu de l'autora, el seu paper com activista
del feminisme, però sobretot en la seva relació amb la seva mare i els homes.
El primer l'autora parla amb la seva mare de tota la seva vida d'ençà que és
nena fins que ja és adulta. I ho fa recorrent la ciutat i esprement la relació
tòxica que sempre ha tingut amb ella.
En el segon l'element de la ciutat, i l'observació de les persones a la ciutat
guanya terreny i la relació amb la mare s'esvaeix, el mirall on és mira i amb
qui parla l'autora és un amic, això no obstant, encara és un reflex
de la ciutat, i de com ha evolucionat, quan ara l'autora té aproximadament
l'edat de la seva mare quan va escriure el primer assaig. L'Altra Editorial ens
ofereix aquests dos assaig en
un sol volum, per la seva complementarietat.
Les visions de les usuàries de la biblioteca d'aquests dos assajos han estat
contradictoris en molts casos, a algunes els ha encantat el primer i no els ha
agradat gens el segon, el primer l'han trobat molt personal i, per
tant, els hafrapat més i la relació de dones, de veïnes,
amb la mare l'han trobat molt interessant. Altres per contra han trobat que l'autora era freda, que ho
plasmava tot des de fora, de forma estranya i que les allunyava i no els ha
agradat i per contra el segon volum, on deambula i observa la ciutat els ha
cridat molt més l'atenció. Aquests criteris ben diferenciats entre els dos
assajos ha fet que la valoració conjunta no hagi estat massa positiva, tot i
que sovint un o altre sí que havien agradat força. La majoria no han
acabat de veure clara l'edició global que ha fet l'Altra Editorial.
Aquest llibre ens ha permès parlar del feminisme i del sostre de vidre a la
feina, i de com la dona deixa la feina i les aspiracions intel·lectuals per posar-se
el vestit del matrimoni. I com el dolor del dol, i la idealització de
l'amor romàntic i del matrimoni, vehicula a les dones a una vida emmarcada
per elles mateixes que es tanquen portes que el feminisme intel·lectual pretenia obrir,
però que les emocions impedeixen que puguis equilibrar.
Aquestes memòries de la VivianGornik en forma d'assaig han portat a moltes
reflexions que sobretot entorn de les emocions que es
reflecteixen entre mare i filla, i com la forma en què la mare ha
portat el matrimoni a l'extrem de no deixar espai a ella com a dona, només a
esposa, ha marcat la forma d'entendre la vida a la filla, i ha estat tòxica, i
això l'ha impel·lit a un feminisme rotund, i a
l'hora l'impedit una bona relació amb els homes, i a trobar el seu
lloc en el món laboral en el seu espai enfront dels homes, i
en l'amor, i en la intel·lectualitat.
Diferent forma de veure la feminitat i la relació amb els homes de la Vivian la seva mare i la seva veïna, que
vehicula, la vida de la Vivian des
de la infància fins a l'adultesa i la vellesa, i que la
fa replantejar i reflexionar sobre els estudis, sobre com accedir a
la feina i com la seva mare sempre va voler només pensar en el marit i ho va
deixar tot de banda o la veïna, en canvi, se sentia colpejada i
rabiosa i volia treure profit de les relacions.
Les experiències de la Vivien ens les planteja a través de passejades
amb la seva mare i el seu amic, que li fan de mirall, i d'espàrring, i que
veiem a través d'ella, l'evolució de la dona treballadora del Bronx, blanca,
llatina, jueva, treballadora, però a l'hora intel·lectual, i que vol anar més
enllà, però que està culturalment marcada pel que la família diu què ha de
fer i lluita per trencar el sostre de vidre.
La mare és una llosa sempre en la vida de la Vivian. Ella en parla amb claredat i cinisme,
sense amagar que sempre va ser una llosa, una dona xantatgista, que
la volia al seu costat perquè no era capaç de superar el dol, l'amargor d'haver
deixat de banda feina, estudis, el sindicat i només dedicar-se a
l'home idealitzat que al final se n'havia anat amb la veïna.
A la Patagonia Xilena, en un paisatge dessolat, fred i ventós, en Paolo, es veu obligat a conviure amb l'Àngel Alegría, l'assassí dels seus pares. La relació entre tots dos és tensa, però no mancada d’estimació per la manca de pares de l’un i de família de l’altre.
I abans d'entrar en acció i començar la sessió ens presentem i els hi demano...
Es mereix el que li ha passat, l' Àngel Alegría?
De camí cap a la sala debatem el tràgic final del personatge...
Entre els nois i noies s'aixeca un murmuri de:
- Sí, sí i tant;
-Ah! doncs jo no ho tinc tan clar...
-Doncs jo no ho sé...
-Què dius ara... jo penso que sí...
-Home, això depèn...etc.
Estirar el fil de la conversa, parlar d'en Paolo i la seva infantesa.
I què en penseu...Va ser una sort per al nen que arribés l'Àngel a la fi del món?
De nou un allau de murmuris....
Sí, sí i tant;
-Ah! doncs jo no ho tinc tan clar...
-Doncs jo no ho sé...
-Què dius ara... jo penso que sí...
-Home, això depèn...etc.
I aquí rau l'èxit de "Les llàgrimes de l'assassí" Tot depèn sempre de com t'ho miris tot.
Vaig demanar de fer una exposició amb fotografies: en grups de tres, els nois escollien una fotografia i li buscaven un enunciat resum o metàfora del què havien sentit a la novel·la. Ho han comentat entre ells i compartit després amb el grup en general.
Quan el Gran Timoner ordena exterminar tots els pardals perquè es mengen les collites, la Ming-Li decideix salvar-ne tants com pugui. Ho aconseguirà? Vols saber com ho farà?
Infants a partir de 3 anys
Dilluns 24 de gener a les 17.30h
TROBADA VIU LA LECTURA: ESPECIAL POESIA AMB L’AUTOR»
Infinits Infinitius, d’Enric J. Vilajuana.
Trobada d’adults per comentar aquesta obra, comptarem amb la presència de l’autor.
24 de gener: Enric J. Vilajuana. "Infinits Infinitius"
L’autor
roquerol Enric J. Vilajuana ens endinsa en un poemari que viatja en el temps
per evocar el record d’allò viscut per fer-lo present. Des del silenci i la
llunyania, des de la soledat, entrellaça paraules, que ens parlen des de la
reflexió, per convertir-se en vers. Ser en un present fet de paraules.
En
aquest recull Vilajuana atorga ritme al silenci, desglossa la soledat. Absorbeix
el viscut, traspassant els límits del temps; un temps que es torna infinit.
28 de febrer:Haruki Murakami. "Homes sense
dones"
Set
relats, 6 ja publicats en diferents medis i un, el que dóna títol a l’obra,
escrit originalment per aquest volum.
Set
relats que exploren les complexes relacions entre homes i dones des de la
mentalitat masculina japonesa, però des de la mirada particular de l’autor. El
millor Murakami: oníric, elegant i dotat d’una sensibilitat delicada i emotiva,
sempre creïble, que traspua en cada un dels relats.
Una
obra on el quotidià transcendeix per convertir-se en ficció. Una ficció al
límit de la realitat i que en desdibuixa els confins per situar-nos en un món
molt particular.
28 de març: Emilie Pine. "Apunts personals"
Aquest
és un recull d’assajos brillants. De pensaments sobre la condició de ser dona.
És un
conjunt de textos on l’autora recórrer als records i vivències personals per
explorar i aprofundir, denunciar, o simplement parlar de temes tabú com la
infertilitat, la menstruació, però també sobre la violació, les pors o
l’alcoholisme entre d’altres. De manera molt lúcida explora el món que
l’envolta, amb les condicions que li han tocat viure, i exposa obertament les
seves reflexions, lúcides, sobre el fet de ser dona avui amb tot el que això
representa. I ho fa amb un estil molt personal i propi en què barreja la dissertació
acadèmica, la reflexió i la conversa més intranscendent.
Que ens il·lustra la vida quotidiana d'un conjunt de famílies que viuen en un mateix edifici
La família Conill està molt atrafegada preparant l'aniversari del petit de la casa, la família Eriçó decora el pis, mentre el pare Guineu escombra l'escala. Es llevarà el senyor Ós?
divendres, 10 de desembre del 2021
L'Ismael no ha tingut una infantesa gens fàcil, però ha aconseguit estudiar i es guanya la vida com a professor de llengua i literatura. Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar, fins que una altra trobada aparentment casual, ara amb el conserge de l'institut on treballa, porta l'Ismael a una situació límit, de conseqüències traumàtiques.
Gairebé tot hom
havia llegit abans un Cabré, i gairebé tot hom va pensar, això no és un Cabré,
si no fos per la tècnica impecable, i l’anar i venir de temps verbals, de
cronologies, i de protagonistes. Perquè llegir, es llegeix d’ una revolada,
diuen les usuàries. Però quan l'acabes no t'aporta res, només l'absurd, diu
una, només un deliri, diu l'altra.
Estan acostumades
al Cabré documentat i històric, i aquest Cabré irreal, fantasiós, i de realisme
màgic els ha sobtat. Només dos usuaris han gaudit del llibre, sobretot de la
combinació de les dues línies narratives entre l'Ismael que sembla el
protagonista, i el Godallet, que al final és el narrador i el creador de la
història per tots ells. És com l'Estranger de Camús, els personatges estan fora
de la història, diu un usuari.
Un llibre que ha
deixat indiferent a molts i que ha captat l'atenció i el repte de tornar-lo a
llegir dos cops, a pocs. Aconsellem tots plegats no desanimar-se a qui no ha
llegit mai a Cabré i no deixar-se perdre Les veus del Pamano o Jo confesso.
Aquesta obra, Consumits pel foc, deu anys després de la seva gran novel·la
sobre el mal, consumeix les falenes, que tenen un destí com l'Ismael immutable
o moren a mans dels dragonets o moren consumides per la calor de les llums.
Però en Godallet, un porc senglar intel·ligent i murri mira el seu destí amb
llibertat.
El club del llibre és un cicle de trobades amb escriptors a les biblioteques, promogut per la Diputació de Barcelona i amb la col·laboració de diverses editorials.
A Biblio.laroca hem pogut gaudir de la 1a sessió del programa de foment de lectura per a públic infantil els Cruspilletres. Tots els alumnes de 4t curs de les escoles del municipi (escoles Pilar Mestres, Mogent, La Torreta i Sta Agnès) amb un total de 100 infants, han pogut gaudir d'una sessió de foment lector i un taller manual relacionat.
Aquest any hem treballat sota el títol “Boscos Endins” moltes i molt diverses lectures amb el bosc com a protagonista. Hem conegut llibres on el bosc és l'escenari d'una història, altres on el bosc és un lloc d'aventures, altres propostes ens presentaven el bosc com a lloc on es produeixen trobades màgiques, altres on veiem el bosc com a espai en transformació que cal protegir; i per suposat, llibres on se'ns presenta el bosc com a escenari de la majoria dels contes tradicionals que coneixem.
En acabar la presentació dels llibres els infants han elaborat per grups unes composicions molt artístiques on han creat els "seus boscos", així han deixat la sala infantil de la biblioteca molt ben decorada amb títols tan suggerents com: "bosc màgic", "bosc estrellat", bosc dels desitjos", "bosc daurat"... i altres propostes.
La segona sessió es portarà a terme dins del tercer trimestre del curs escolar, al mes d'abril de l'any vinent.
