Aquest cop
hem llegit dos assajos vivencials de Vivian Gornick que tenen com a protagonistes les
dones de la ciutat de NY de barris treballadors a través de la veu de l'autora, el seu paper com activista
del feminisme, però sobretot en la seva relació amb la seva mare i els homes.
El primer l'autora parla amb la seva mare de tota la seva vida d'ençà que és
nena fins que ja és adulta. I ho fa recorrent la ciutat i esprement la relació
tòxica que sempre ha tingut amb ella.
En el segon l'element de la ciutat, i l'observació de les persones a la ciutat
guanya terreny i la relació amb la mare s'esvaeix, el mirall on és mira i amb
qui parla l'autora és un amic, això no obstant, encara és un reflex
de la ciutat, i de com ha evolucionat, quan ara l'autora té aproximadament
l'edat de la seva mare quan va escriure el primer assaig. L'Altra Editorial ens
ofereix aquests dos assaig en
un sol volum, per la seva complementarietat.
Les visions de les usuàries de la biblioteca d'aquests dos assajos han estat
contradictoris en molts casos, a algunes els ha encantat el primer i no els ha
agradat gens el segon, el primer l'han trobat molt personal i, per
tant, els ha frapat més i la relació de dones, de veïnes,
amb la mare l'han trobat molt interessant. Altres per contra han trobat que l'autora era freda, que ho
plasmava tot des de fora, de forma estranya i que les allunyava i no els ha
agradat i per contra el segon volum, on deambula i observa la ciutat els ha
cridat molt més l'atenció. Aquests criteris ben diferenciats entre els dos
assajos ha fet que la valoració conjunta no hagi estat massa positiva, tot i
que sovint un o altre sí que havien agradat força. La majoria no han
acabat de veure clara l'edició global que ha fet l'Altra Editorial.
Aquest llibre ens ha permès parlar del feminisme i del sostre de vidre a la
feina, i de com la dona deixa la feina i les aspiracions intel·lectuals per posar-se
el vestit del matrimoni. I com el dolor del dol, i la idealització de
l'amor romàntic i del matrimoni, vehicula a les dones a una vida emmarcada
per elles mateixes que es tanquen portes que el feminisme intel·lectual pretenia obrir,
però que les emocions impedeixen que puguis equilibrar.
Aquestes memòries de la Vivian Gornik en forma d'assaig han portat a moltes
reflexions que sobretot entorn de les emocions que es
reflecteixen entre mare i filla, i com la forma en què la mare ha
portat el matrimoni a l'extrem de no deixar espai a ella com a dona, només a
esposa, ha marcat la forma d'entendre la vida a la filla, i ha estat tòxica, i
això l'ha impel·lit a un feminisme rotund, i a
l'hora l'impedit una bona relació amb els homes, i a trobar el seu
lloc en el món laboral en el seu espai enfront dels homes, i
en l'amor, i en la intel·lectualitat.
Diferent forma de veure la feminitat i la relació amb els homes de la Vivian la seva mare i la seva veïna, que
vehicula, la vida de la Vivian des
de la infància fins a l'adultesa i la vellesa, i que la
fa replantejar i reflexionar sobre els estudis, sobre com accedir a
la feina i com la seva mare sempre va voler només pensar en el marit i ho va
deixar tot de banda o la veïna, en canvi, se sentia colpejada i
rabiosa i volia treure profit de les relacions.
Les experiències de la Vivien ens les planteja a través de passejades
amb la seva mare i el seu amic, que li fan de mirall, i d'espàrring, i que
veiem a través d'ella, l'evolució de la dona treballadora del Bronx, blanca,
llatina, jueva, treballadora, però a l'hora intel·lectual, i que vol anar més
enllà, però que està culturalment marcada pel que la família diu què ha de
fer i lluita per trencar el sostre de vidre.
La mare és una llosa sempre en la vida de la Vivian. Ella en parla amb claredat i cinisme,
sense amagar que sempre va ser una llosa, una dona xantatgista, que
la volia al seu costat perquè no era capaç de superar el dol, l'amargor d'haver
deixat de banda feina, estudis, el sindicat i només dedicar-se a
l'home idealitzat que al final se n'havia anat amb la veïna.
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada