«El pare em va acompanyar fins als setze anys (...). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d’escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que s’assemblen en tantes coses (...). Parlar del pare o de la mare és parlar d’un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides. Un dol incomplet ens allunya de qui som realment, ens impedeix coneixe’ns de veritat.» El tumor de Toni soler
El Viu la lectura opina
Aquesta sessió ha estat entretinguda perquè ens ha permès conèixer
una part biogràfica d'un Toni Soler menys visible. És
curiós perquè per la televisió es un
personatge molt entretingut, en la seva
vessant d'humorista i d' altra banda, en aquest relat ens presenta un personatge nu, ell mateix, anys després d'haver superat el dol del seu pare i com tot el procés la influït i definit com a persona. El tema ens ha resultat molt proper ja que tothom ha tingut, en un moment o altre, que afrontar un moment de dol que no hem sabut
assumir. En l'obra es retrata la situació d’una família on cadascú afronta els dols de manera diferent, com per exemple la mare, que ho fa entronitzant el record de la persona perduda, o la del mateix Toni, massa
jove per assumir la malaltia i la mort del seu pare i que ho nega durant anys.
El llibre és bàsicament això, una
sèrie d'escenes familiars i anècdotes que ens serveixen per conèixer la
família Soler, i el paper que el tumor
del seu pare va tenir durant els darrers anys de la seva vida dins de la
família.
Les usuàries han comentat, però, que el llibre es massa repetitiu, dona massa voltes, a partir d'anècdotes, al tema que el protagonista i narrador no ha assumit la mort del seu pare
fins a ser adult i que això ha marcat la seva vida. Que el mateix llibre es
podria fer amb la meitat de pàgines, perquè l’autor gira massa sobre el punt
central de la seva història, i a més algunes usuàries remarquen que el
caràcter adust i enfadat amb què parla
de la història de la seva família és igualment massa reiterat.
La Guia
