Descripció de la Pàgina principal

dilluns, 1 de febrer de 2021

Llegim... L'última trobada de Sandor Márai

 

Aquest darrer Viu la lectura vàrem tenir l'oportunitat de conèixer aquest autor Sandor Marai, un clàssic poc conegut a casa nostra, però que és un autor cabdal en tota la seva obra i que no ha estat traduït al català fins als darreres vint anys. 

Les usuàries i usuaris, han estat unànimes. Els ha encantat, han coincidit totes, és una de les lectures que han puntuat millor totes les participants. L'última trobada, l'han considerat una història psicològica basada en els protagonistes, amb la seva personalitat i les històries d'empatia, i els punts bàsics d' amistat, honor, amor, orgull. 

La manera de narrar en primera persona gairebé tot el relat, i en una sola nit, en una sola veu que és la que realment ens dona tota la imatge, i només tenim la visió de la resta de personatges a través de preguntes i silencis. Un llenguatge poètic que les ha deixat corpreses. Ens parla de soledat d'infidelitat, d'amistat, de vellesa i de pas del temps; d'una forma d'entendre la vida, i d'entendre el món, des de la tradició i des de la passió.

Dos fórmules oposades. Alguna usuària l'ha llegit dos cops, i d'altres han demanat altres obres del mateix autor, com La dona justa.

 

Els temes centrals han estat l'amistat i la infidelitat: Dos temes que van lligats, perquè per les usuàries el tema és si l'amic, en Konrat ha estat o no infidel a en Henry en les seves actuacions. Les usuàries han tingut  visions una mica diferents:

Algunes han vist que en Henry només veu el seu punt de vista i tracta d' infidel al seu amic, al qui s'estima per sobre de tot, i que l'abandona. Però d'altres, opinen que en Konrat precisament fuig, no per covard sinó per ser fidel al seu amic, per no trair-lo, però no voler trencar la imatge que l'amic s'ha fet durant quaranta-un anys, i que ja no el farà canviar, no vol trencar la seva imatge. Vol ser-li fidel fins al final. L'autor per fer-nos palès aquest enfrontament fa servir el monòleg d'un dels personatges, acompanyat de grans silencis per part d'un dels altres personatges, que conforma alhora la forma assertiva i acomodatícia d'entendre la vida d'ambdós protagonistes. I sempre present Kristina, a la que només coneixem per tot el que ens explica el protagonista. Perquè sovint excepte algunes veus, poques, només sentim la veu del Henry i tot el que veiem és per la seva mirada. 

M'haguera agradat saber més de la veu del Konrad, diu un usuari, però no seria llavors, la mateixa novel·la, ens explica una altra usuària.

La passió enfront de la tradició i l'ordre, és una novel·la d'oposats, i la manera de viure la música dels protagonistes, el Konrad, en Henry, i la Kristina mostra aquesta forma oposada d'entendre la vida. Les cases, i com estan dissenyades, ornamentades, els colors, la pintura, l'ambient, ens donen el caire de com és cada persona i com enfronta la vida. I això és el centre de tota la vida i de com l'entenen. I això implica com fan o entenen veure el pas del temps, i arriben a la vellesa.

 

S'han suggerit autors contemporanis com Thomas Mann ("La muntanya màgica"), Herman Hesse o Stefan Zweig i altres obres del mateix Sandor Marai com "Carta a una desconeguda", , "La dona justa", "Divorci a Buda".

Taller literari d'anàlisi sobre L'última trobada:

https://lilianacosta.com/el-ultimo-encuentro/


La Guia
































La Sessió



Cap comentari:

Publica un comentari