Baba Dúnia és una dona gran,
exinfermera jubilada, amb les idees sobre els assumptes de viure molts clares.
Ni a ella ni als seus veïns, tots vells i excèntrics, no els hi preocupen les
conseqüències d’establir-se en un lloc degradat i contaminat per la radiació com
Txernobo. Conreen els seus horts, s’ajuden, cuinen, llegeixen, passegen,
lluiten... i per sobre de tot, volen viure la vida a casa seva. Tots es
coneixen i saben d’on venen i perquè han tornat.
La Baba Dúnia, té una filla que
resideix a Alemanya i que li ha demanat un munt de vegades que vagi a viure amb ella. Una
néta a la que sap que no arribarà a conèixer, i a qui estima amb tot el cor i
escriu cartes. També té la intuïció que a l’estranger les coses no acaben de rutllar. És mestressa d' un gall amb qui parla i que acabarà desplomat i a la cassola i porta a la memòria un marit, amb les seves peculiaritats, amb qui parla.
Ella i els seus veïns; 30 cases d’un poble mig abandonat, on tot és possible; tot un univers de personatges, que veuen les
seves vides alterades quan apareix un home amb la seva filla petita, per
quedar-se a viure allí.
Un relat curt, tragicòmic i
molt poètic, farcit de personatges fascinants i amb una història d’intriga al
darrere, que pensem que us pot agradar.
Una reflexió sobre la
llibertat i la fortalesa de construir-se una vida, en aquest cas senzilla, a
l’edat de la vellesa. Un cant a la vida tot i l’acceptació de la mort. En
definitiva, una obra que ha resultat ser meravellosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada