Premi Cervantes 2019
Aquest llibre ens parla de
geografies, de llocs, d’espais i de com aquests ens marquen en la vida. De fet
és un recorreguts per les seves geografies d’infància i adolescència:
Sanaüja, Rubí, Girona, Santa Coloma, Barcelona, Tenerife.
Va néixer l’any 38, temps de dolor i violència, en plena Guerra Civil, va viure diferents
geografies i provenia de diferents geografies que el varen configurar com a persona i com a poeta, geografies que
parlen d’històries, de pèrdues, de records, de renúncies, de pors.
La casa dels avis paterns [Cal
Nosa (Avellanosa)] a Sanaüja, marca com serà el pare, odiant els senyors, però
volent atansar la seva posició, una contradicció que el marcarà de per vida. La
casa dels avis materns [Cal Panyero] [Els ancestres del Delta, terra de
Frontera] a la Cala, a l’Ametlla de Mar, marca a la mare, gent dura, que li
costa expressar els sentiments, però que
afronten la vida amb disciplina. Aquesta és una de les idees que xoca més a les
assistents, la mare és molt dura, diu una usuària, molt ferma... jo no podria
estar tant de temps sola, sense veure el meu fill, i aguantant l'assetjament
laboral sense poder dir res, per por a ser depurada, diu una altra usuària.
La primera geografia de la qual ens parla i la primera persona que sembla
que tingué gran pes en aquest espai i durant tota la seva infantesa és Sanaüja i
la seva l’àvia a la que ens mostra “amb la seva comprensió profunda
de l’amor”, com un dels pilars de la seva família. Ja a les primeres pàgines
ens parla com les geografies, la família,
els espais, les renúncies i les pèrdues varen marcar el camí dels que
després seria la seva poesia, però també
ens parla d’eines, la arquitectura, la música, el cinema, la filosofia, la
cultura que l’han acompanyat en aquest camí?
Els records
ens marquem com a persones, en fem un recorregut de fet, alguns llocs
queden, alguns records són intensos, ens explica, altres en canvi no són
rellevants i els oblidem. El que és important i queda, porta cap a la poesia,
però el record, de vegades és mentida... recordem el que volem, o el que creiem
que volem recordar, un usuari, diu que li ha encantat perquè té una edat
similar, "s'ha de llegir un cop a la vida algun llibre d'algun
contemporani teu per poder copsar les coses que has viscut en plenitud, i ell
viu la vida amb la seva àvia amb plenitud, jo que no vaig poder gaudir de la
meva àvia, m'han agradat molt els records d'en Margarit."
Els
objectes sovint també formen part indestriable de la nostra
maduresa, com el bol de porcellana
anglesa que portarà el seu pare del “viatge”, la fugida a França i el temps que
passà a Argelers i al penal, en acabar la guerra, època de la qual
no en parlava gaire, oi? Però el bol sempre el va acompanyar. A totes les famílies hi va haver un bol per
evitar parlar d'allò que no es podia o volia parlar.
Tot i així és un nen i després un
jove, que gaudeix de la individualitat, de la solitud, com a forma positiva de madurar i com a refugi i aprofita qualsevol
espai per passejar sol i admirar els paisatges,
cosa que veiem a Girona, les passejades pels carrers boirosos, per la
riba del Ter, per la Devesa , l camp primigeni de Sanahuja, els horts ordenats
de Rubí, el Ter, la Devesa, els carrers boirosos de Girona, el Turó Park de
Barcelona, o els espais agrestes de Tenerife, la relació amb la bellesa,
amb la solitud, amb les passejades també formen part dels seus records, del seu
recorregut a la maduresa.
L'autor ens parla també de llibres i
relats que el marquen de petit, el primer llibre que llegeix en català,
que li porta la mare, però també els relats de l’àvia, El libro de
España que acompanya els anys
d’aprenentatge infantil, els llibres d’aventures, Jules Verne, Robert
Louis Stevenson, Zane Grey, dels escriptors i poetes que coneix ja a la
universitat, Rimbaud, Bodelaire, Txjov, Machado, Pasternak, Proust... ens recordem de Pere, de com n'hauria gaudit
d'aquest llibre!!!
Els pares, per la guerra, per la
feina, sovint ens els mostra absents i distants en la seva infantesa, en canvi
l’àvia o el tiet Lluís marquen una forta petjada amb les seves
presencies! El tiet Lluís lluitador, però que viu la vida com un joc, amb
optimisme, és la cara i la creu del Joan, el seu pare!
I l'Autoritat en
tots els seus elements marcarà part d’aquest infantesa i adolescència,
l’església, que ens fa pensar en el sexe
com a pecat o el poder que frena la nostra llibertat arreu, però sobre tot ens parla de l’autoritat
a l’escola, aquesta escola d’infant i d’adolescent que mai
arriba a captar la seva atenció encara
que l’afronta amb la forta disciplina que ha aprés de la mare i de la família de la
Cala.
Aquestes geografies, algunes a les que ha tornat, altres que
no, ja no tenen res a veure amb el Turó Parc on es refugiava d’infant, o els
camps de Sanahuja que recorria, o el barri on vivia a Rubí o a Santa Coloma que
ara són només autopistes i edificis. El record és mentida? Només
existeix en la nostra ment? Una lectura,
que s'ha quedat curta per algunes...
volien saber que passava després... i quan es va casar... i els fills... però
no... això Joan Margarit ho deixa ja per a la seva poesia!
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada