Vent d'Aram de Joan Vinyoli

Comencem la tertúlia de Joan Vinyoli, amb una pregunta :

Si dic Vinyoli, quina paraula us ve al cap?

La primera amb la que relacioneu aquest nom.

Els resultats varen ser: Amor, pas del temps, res, vent d’aram, mort, colors, petites coses.

Aquestes anotacions van ser el punt de sortida de la tertúlia, es van llegir en veu alta i es van justificar les mateixes.

Vinyoli és natura, el paradís natural és present a la seva poesia, així com el silenci, la profunda pau que li aportava Sta. Coloma, un món més ampli més enllà de Barcelona.

Vinyoli és llibertat per descobrir, és un poeta que investiga, que busca estar en contacte amb la font essencial del viure i aquesta és per a ell la natura, lliure d’artificis. Va directe al gra, sense floritures. La seva poesia fa propera la realitat, és un joc d’imatges, ens permet llegir la vida sense especulacions ni trampes.

Vinyoli seria un poeta sense filtres a l’instagram.

Una vegada contextualitzat el poeta, sortim fora el pati de la biblioteca (en contacte amb la natura) on hi tenim un estenedor d’arbre a arbre on hi pengen frases relacionades amb la vida i obra de Vinyoli.

Primer han de fer una passejada i llegir-les. El vent les fa voleiar, ells i elles han de llegir-les sense tocar-les, això els fa modificar la seva posició corporal, fer equilibris, jugar i aturar i dedicar temps... tempsss... tempsss....  a través del paisatge Vinyoli reflexionar sobre aquest pas del temps.

Algunes de les frases que es troben penjades:

·         Calen realitats, no fum

·         Ja el món quasi no fa mal

·         Un home blau fosc

·         He de fer alguna cosa per la meva indigència.

·         Poesia nua i pura

·         La natura em crida.

·         Vida cap a més vida.

·         Voldria ser poesia enlloc de poeta

·         Poesia que allunya les aparences i fa propera la realitat

·         La vida com a joc d’escacs

·         El record com a recurs.

·         La poesia no és cosa de sentiments, sinó d’experiències.

·         Quan a vegades penso.

·         El diumenge i les vacances

·         Temps perduts i projectes de felicitat.

·         ....

Els nois i noies una vegada tenien la tria feta, havien d’agafar un arc i fletxa i fer punteria. Metàfora de la paraula justa, el joc i la vida, l’equilibri i el temps.

Amb la nota, s’entrava a l’aula i s’havia de buscar un  lloc on seure, en funció del que simbolitzava la seva nota.

Hi havia 4 taules: Fulles (natura) Rellotge (pas del temps) Ulleres de mirar el fons del mar (por)  barret vermell llampant (artifici)

S’obre debat i fem per començar noves formes de vida.

I finalment parlem de la vida i del joc amb quin es podria comparar la vida.  Escacs, l’oca, jocs de pantalles, en Pou.

Parlem del gall salvatge com a poeta, el caçador i la mort,  el temps perdut, el poder de l a paraula, la vida lliure de veritat, nua, canvi i continuïtat.