Parlem de... l'Aleph de J.L. Borges

“Dilatar la vida de los Hombres, era dilatar su agonia y multiplicar el numero de sus muertes” Aleph

Aleph primera lletra de moltes llengües, i símbol matemàtic de la teoria de conjunt, punt matemàtic que representa el tot i el res, el punt on és lliga l’univers.

I aquests és una de les obsessions que Borges ens transmet en el seu recull de relats: univers, tot, res, infinit, immortalitat, mort, vida, teologia, mitologia, centres d’interès. 

Alguns relats han destacat sobre altres, “La immortalitat”, “Aleph”  “Deutsches Requiem” O Emma Zuriz són alguns dels relats que han destacat més els  usuaris.

Tot i així la lectura ha estat molt desigual perquè el to de relat fantàstic de molts dels relats no ha agradat gens a algunes usuàries, mentre que els relats més realistes han estat més apreciats. Per algunes altures  si vols dir una cosa, la dius,  no li dones un embolcall teològic o mitològic, parles de la mort o de la immortalitat directament, i per tant la narració de Borges tot i ser molt bona, i molt erudita,  no atrapa a algunes de les lectores, perquè el que els explica no els interessa.

Altres usuaris per contra, és precisament aquesta erudició, aquest tractament teològic i mitològic de la identitat pròpia, el concepte de deu, de l’home i de la immortalitat. Deuches Requiem és un dels relats que més han destacat els usuaris, amb la lectura d’alguns dels seus paràgrafs:

“Aseveran los teólogos que si la atención del Señor se desviara un solo segundo de mi derecha mano que escribe, ésta recaería en la nada, como si la fulminara un fuego sin luz. Nadie puede ser, digo yo, nadie puede probar una copa de agua o partir un trozo de pan, sin justificación. Para cada hombre, esa justificación es distinta; yo esperaba la guerra inexorable que probaría nuestra fe. Me bastaba saber que yo sería un soldado de sus batallas.”

Peron, que en el seu moment va acollir a les elits fugitives nazis, per crear una elit dirigent al seu país, rep a través d’aquest relat una crítica  d’un país  que ha perdut la guerra tot i que  és creien els salvadors de no sols una nació, sinó tot un univers,  la universalitat com un tot, fins i tot en el pensament polític.

Un altre relat que vàrem destacar per sobre dels altres és “el immortal”, on un dels nostres usuaris va destacar especialment:

“És un relat encantador on es planteja que la immortalitat més que un premi és un càstig. Per això es recolza en la història de Joseph Cartaphilus (el judio herrante) mes que a la mortalitat física introdueix una nova visió de la immortalitat en el pensament i ningú millor que Homer, serà aquest un personatge de ficció? I la única cosa que queda són les paraules.”

Per altra banda una de les usuàries va destacar especialment el relat de “Tadeo Isidoro Cruz”, on un home sap quina és la seva identitat a través del temps. Un altre relat que varen destacar molt per la intel·ligència del plantejament, és “Emma Zunz” de com usar la pròpia identitat, i el propi cos per aconseguir un fi, la venjança.

O també es va destacar especialment  Abenjacán el Bojarí, perquè la idea del laberint, infinit, i de continuïtat i d’univers torna a mostrar-se amb el laberint, que ja havia mostrat el relat anterior sobre el minotaure.

I evidentment “El Aleph” el relat homònim que defineix tot el recull, el centre de tot i de res, en el temps i l’espai, que  el relat acaba definint al propi autor a través d’una fina ironia, i ens parla de les enveges i egolatries dels autors entre ells.

Va ser per tant un clàssic bàsic en les nostres prestatgeries, que no tot hom hagués llegit, però que a tot hom li cal llegir un cop en la seva vida!

La Guia (Cliqueu sobre la imatge per fer-la gran)