Còmic & dona

L’objectiu de la sessió “còmic i dona” amb  els nois i noies de 2on d’ESO de l’institut de la Roca era  analitzar com han estat i com són representades les dones als còmics en els diferents gèneres i moments històrics i els canvis que s’han produït pel que fa a la seva presència i als seus rols.

El còmic com a reflex de la societat i la petjada que ens han deixat les primeres lectures, però per fer aquest recorregut era important saber el punt de partida de cada grup. A l’entrar a la sala i posterior a la presentació i benvinguda a la biblioteca, es va repartir llapis i paper i es van llençar 3 preguntes :

·         

            Títol del primer còmic que recordis

·          Nom d’un personatge que protagonitza un còmic ( pot ser diferent al primer còmic que          recordes)

·           Nom d’un superheroi o superheroïna

S’havia de donar resposta ràpida, es va fer present la invisibilitat i la presència merament decorativa d'alguns personatges femenins al còmic. Spiderman, Batman, Mortadelo y Filemón, Dragon ball, Hulk, Iroman, Superman, Tintín, Gerònimo, Goku, Astèrix i Obelix, los Vengadores... van eclipsar els noms d’alguna superheroïna Wonderwoman, la Chica maravilla, Catwoman, Spiderwoman. Superheroïnes hipersexualitzades de còmics americans.

I va ser quan es va llençar la següent de les preguntes: Per quina raó penseu que ha passat això?

Es fa un relat històric del còmic on s’esmenta que  tradicionalment ha estat un territori d’homes. Fins els anys 70 els lectors eren masculins i els creadors també. Parlem dels atributs de les superheroïnes hipersexualitzades dels còmics americans, la càrrega eròtica, els diàlegs i dels espais que ocupen dins de les novel·les gràfiques.

La següent de les dinàmiques  consisteix en que cada noi i noia pot triar un còmic exposat a la sala, es combinen còmics clàssics de superherois amb les noves fornades de novel·les gràfiques. Aya de Yopougon, Los fantasmas regresan en primavera, Jamas tendré 20 años, Lena y las tres mujeres, Spiderwoman (on a la portada hi apareix amb panxa d’embarassada) La viuda negra, Maria i jo , Lola Vendetta, Femen, Yo gorda, Supersorda, Supergorda, En mis ojos, Ala Rota, El Arte de volar, Memória de un hombre en pijama, Arrugas, Capitana marvel, Saga  Fiona Staples, Anna Frank, Migrantes.... entre d’altres.

Sabeu quina ha estat la seva tria?

Els còmics clàssics, tradicionals, els tebeos de “totalavida” i els superherois de “totalavida”. Hem analitzat el perquè i quin paper hi juga la dona en cadascun d’ells. Personatges femenins que decoren l’heroi o la tira còmica.

Deixem un moment de reflexió, cadascú si vol compartir la seva teoria, pot aixecar-se, tocar el timbre i exposar, si algú ho vol rebatre, farà servir el mateix sistema. Construïm una mirada crítica i sense ser una anàlisi exhaustiva  es posa de manifest els rols i els estereotips de gènere que es transmeten als còmics.

Finalitzem amb un còmic autobiogràfic d’alt contingut social de la Marjane Satrapi. “Persèpolis” on es dibuixen històries on es narra amb humor i realisme vivències pròpies de dones reals, creïbles i properes.