Berlín, 1950. La ciutat està en
runes. Els carrers abatuts i per reconstruir, però Alemanya se sent optimista:
es parla de recuperació econòmica, es comencen a veure les reformes, l’empenta
d’un poble que no es lamenta en la pèrdua, sinó que perdura arrogant i feliç
pel què ha d’esdevenir; confiat. Els carrers bullen de gent, antics membres de
les S.S. que treballen i viuen lliures de l’estigma del fanatisme que els va
conduir a crear una societat atroç; membres de la resistència i exiliats ferits
en l’ànima per no haver pogut impedir que el nazisme tingués lloc; joves
producte dels anys de postguerra... una societat complexa que fuig del passat
per esdevenir futur. En aquest ambient un matrimoni anglès, els Devon, i una
periodista americana, alter ego de l’autora, viatgen a la capital alemanya. Al
llarg de la novel·la anirem descobrint, com un mosaic que al final encaixa, la
vida d’aquests personatges i de la família i les persones que els envolten; el
destí de cada un. Els que es van exiliar i per vergonya van renunciar a la seva
identitat, amb tot el que això els hi va suposar de pèrdua, remordiment i
engany; els que es van quedar i van patir les conseqüències del nazisme i de la
guerra, els que no van sobreviure i els que sí. Els joves, rebels per
naturalesa i crítics amb la generació dels seus pares. En definitiva ens
ofereix el retrat d’ una generació que viu en un país que vetlla per
regenerar-se, per tirar endavant i canviar. Per reinventar-se i tornar a
florir.
Un bell relat amb personatges
consistents i ferms, ben definits, i que escrit des de l’optimisme resulta apassionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada