Parlem de... El senyor de les mosques de William Golding

Tots són fills de bones famílies britàniques, tots coneixen bé els principis bàsics de l'educació anglesa, tots són nens exemplars i respecten els principis de la democràcia... fins que a causa d'un accident d'avió van a parar a una illa deserta. Per sobreviure en aquest nou entorn les normes i els principis morals són fonamentals, prescindir d'això equival a un desordre social que pot acabar amb els individus que integren la mateixa societat. Però quan la por, la soledat i la duresa de la situació els porten al límit, es convertiran en uns autèntics i cruels salvatges.

És l'home bo per naturalesa com postulava Rousseau? L'home lliure és l'home sense ètica ni principis morals? mancat d' una moral autònoma?

El Viu la lectura opina:

Aquest novembre hem llegit un dels autors més rellevants del segle XX, William Golding, premi Nobel per tota la seva obra. És curiós perquè desperta en els seus lectors un  sentiment ambivalent, sembla que primer estiguis llegint una obra per jovent, per llenguatge, personatges arquetípics, i argument línia, però a mida que vas llegint t’adones que el llibre és una enorme crítica social i humanista, que parteix de la idea de la innocència dels nens, i com la civilització els emmarca dins una gran estructura social, civilitzadora, que ens manté protegits, però quan perdem aquesta estructura, ens tornem al salvatgisme, sense remei.

Golding usa els personatges estereotipats per explicar com la nostra societat està continguda dins de les regles, usa el llenguatge simple i lineal, per apropar-nos a la realitat dels personatges, cada un  estereotip, l’intel·ligent, el dictador, el psicòtic, el passional, ect.

Una societat on ningú té noms propis, en molts casos alguns només se’ns els descriu com un conjunt, com els nens, una societat on els adults només son un record, i són els que imposen les normes, i la seva absència, dona pas al joc, i a la violència.

Les nostres usuàries es varen sorprendre  que una novel·la curta, i lineal tingués un contingut tant intens i crític. Una lectura ràpida, que després  tornes a rellegir, quan et dones compta que frases senzilles, llenguatge infantil, amaga una profunda repassada a la nostra societat i a la maldat com punt de partida de la humanitat. L’ humanisme del bon salvatge de Rousseau, contra la pèrdua de la civilització de l’home abandonat a la foscor, de Kurt del Cor de les Tenebres.

S’han recomanat llibres i films de temàtiques similars, on es pot veure que la humanitat pot tenir la maldat dins de la seva genètica i que és la cultura la que controla les psicopaties, violència, anarquia i salvatgia. S’ha recomanat especialment El cor de les tenebres, i el film  d’El senyor de les mosques, que les usuàries que l’havien vist, deien que era una gran adaptació. 

La Guia (clica sobre la imatge per fer-la gran)