CADAVERETA
VERMELLA
Text: Luis Murillo
Dibuixos: Emi Ordás
El passat dimarts 23 de febrer un grup de joves de l'institut la Roca van participar en el club de lectura de dinamització lectora organitzat per la biblio.laroca. Aquest cop s'havien llegit la proposta que se'ls va fer des de la biblioteca,una adaptació ben especial del clàssic de la caputxeta.... Cadavereta Vermella de Luis Murillo.
Els clàssics no passen mai de moda i amb aquest àlbum il.lustrat se li dóna
una altra volta al conte d’en Perrault.
Una història que tot i ser considerada un conte infantil, conté elements referents a
la violència, el sexe i el canibalisme.
El primer que hem fet és presentar un element simbòlic i conegut per a tots
i totes: una caputxeta vermella, amb ella hem pogut estirar el fil argumental
d’un dels contes populars europeus més
versionats i n’he explicat els seus secret.
-
Quin
significat té?
-
Perquè és
vermella i no pas d’un altre color?
-
Què li posa
la seva mare al cistell?
-
On l’envia?
-
Quina
edat tenia la caputxeta per anar sola al
bosc?
De les preguntes hem passat a l’acció i hem representat les escenes més conegudes:
El llop enganya a la caputxeta al bosc.
El llop arriba a casa l’àvia.
·
Opció 1: El
llop entra i es menja l’àvia
·
Opció 2 : El
llop truca a la porta, l’àvia el veu i
s’amaga a l’armari.
·
Opció 3: El
llop entra per la xemeneia
Recuperem la versió original : Opció
1 i preparem l’escena 3: La caputxeta arriba a casa l’àvia.
La part final del conte ens ha arribat molt descafeïnada, s'explica als nois i noies del club l’objectiu
amb el que en Perrault, el va escriure al 1697... al final del
conte, Perrault dóna una explicació explícita de la moral, de la qual no és
difícil extreure'n l'evident contingut sexual:
D'aquesta història s'aprèn que els
infants, i especialment les jovenetes boniques, ben educades i de bona família,
fan molt malament d'escoltar-se els desconeguts; i no és estrany, doncs, que el
Llop obtingui el seu sopar. Dic Llop, perquè no tots els llops són de la
mateixa mena; n'hi ha un d'aparença encomiable, que no és sorollós ni odiós ni
rabiós, sinó mansoi, servicial i amable, que segueix les noies joves pel carrer
fins a casa seva. Ai d'aquells que no sàpiguen que aquests llops amables són,
de totes aquestes criatures, les més perilloses!
Els germans Grimm la van retocar i
les retallades i “ensucrades” de la Disney.
Hem agafat l’àlbum i hem intercalat
la lectura en veu alta i els records i les preguntes que en apareixien a
mida que s’avançava amb la història.
Una caputxeta desmillorada és presentada en un escenari tètric i
esgarrifador , entre tombes ... al cementiri d’un poble anomenat Perrault.
Els pares malvats de la Cadavereta volen matar l’àvia per quedar-se amb la
seva herència.
Però....
-
Perquè l’àvia
no és cadavera? L’àvia està viva o morta? És l’àvia del conte d’en Perrault o
és l’àvia per part de pare?
-
Perquè hi
apareix un Iphone?
-
Perquè els
llops no són esquelets?
-
Perquè el
llop s’espanta da la cadavera?
-
On es
situaria el bosc? Un bosc de vius i morts?
Una de les escenes que més han
agradat ha estat l’àvia
ninja i que final del conte amb
la festa eterna.
I per finalitzar la tertúlia, el darrer dels jocs ha estat amb imatges.
Hem repartit a cada noi i noia una
il·lustració de la caputxeta vista per a diferents dibuixants i calia dir el
que ens suggeria.
Ha estat sorprenent posar paraules a la sorpresa i conversar amb la
sorpresa de l’altre.
Llarga vida a la caputxeta vermella!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada