Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 20 de novembre del 2024

Llegim... "Y llovieron pájaros" de Jocelyne Saucier

 

L’amistat i l’amor poden arribar en qualsevol moment I a qualsevol lloc: sinó, que els ho diguin als protagonistes de Y LLOVIERON PÁJAROS on, en mig dels boscos del nord de Canadà i passats els 80 anys, els comencen noves vides!

El grup està força enamorat d’aquesta història! 

Busquem per començar una paraula per descriure la novel·la però desseguida ens quedem curts amb una: es tracta d’una novel·la coral: pel que fa als personatges, com també pel que fa a la manera d’estar escrita (amb diferents narradors) i de la temporalitat: tant som al mig del bosc l’any 1985 que als grans incendis que van assolar Toronto a principis del segle 20. I els protagonistes d’aquesta història son tant grans que hi éren.

Aquesta és una de les coses que agraden més de la novel·la: que els protagonistes son persones grans i això no és habitual.

És un cant a viure lliurement fins l’últim moment.

Aquesta és la història de tres homes que han triat retirar-se del món i viure als boscos del nord del Canadà. Són tres homes peculiars, ja ancians, que estimen la llibertat. Un dia, tanmateix, algú arriba fins al seu amagatall. Una fotògrafa que busca un dels últims supervivents dels Grans Incendis, un tal Boychuck, els ha trobat. I no és l'única. Poc després apareix la Marie-Desneige, una dona petitona de més de vuitanta anys que arribarà com una brisa lleugera que els esvalotarà la vida. Mentre intenten entendre la història del Boychuck, l'ordre habitual al racó secret del bosc quedarà capgirat i una cosa impensable i extraordinària sorgirà entre tots plegats.

Sorgeix l’amor i esdevenen tots els personatges del llibre, els més grans i els més joves una mena de família molt unida.

Es va parlar molt de les diferents trames del llibre: la vellesa, la natura i la seva immensitat que pot ser protecció i pot ser també aterradora, de la salut mental, de la història dels grans incendis i de l’art com a mitjà d’expressió d’allò dolorós que ens costa i vam parlar de la delicadesa de l’escriptura de Jocelyne Saucier que tots desconeixíem i de qui esperem que es tradueixin més coses.

La crítica que li vam fer al llibre va ser que té un punt fantasiós, impossible en algun moment que fa que t’allunyis una mica de la història que et vol explicar.

Malgrat això però, i les ganes d’anar-nos-en a viure tots en una cabana als boscos del Montseny, el llibre va agradar molt.

Les crítiques diuen: «Saucier se ha superado a sí misma. [] ¡Qué fuerza! ¡Y qué humanidad! Una maga del alma.»  o «Una historia llena de tacto y delicadeza. Emocionante y, en ocasiones, triste. Pero, al final , son la belleza y el brillo los que predominan.» 

I hi estem d’acord!


La Guia























dimarts, 19 de novembre del 2024

Calendari de properes trobades i lectures

 


Setembre: "Demà, i demà, i demà" de Gabrielle Zevin

Una Història sobre la creació de mons virtuals que va molt més enllà de la tecnologia per parlar-nos d’amistat, de la necessitat d’estimar i ser estimats. De l’èxit, el fracàs i de com pot trontollar de cop la vida.

El Sam i la Zadie es coneixen de petits en un hospital, a base de trobades i coincidències es crea una amistat duradora i forta fonamentada en la seva passió per la creació de mons paral·lels virtuals, que els serveixen de refugi respecte del món real. La vida els separa i ja de més grans, a la universitat, decideixen tirar endavant un projecte de creació de videojocs. El que no saben és que un dels jocs acabarà tenint un èxit mundial que els desbordarà i acabarà posant a prova la seva relació.


Octubre: "Història d'un piano" de Ramon Gener

Un viatge de redempció a través d'un instrument de so únic, viatjant amb el qual esdevindrem testimonis dels principals moments crítics de la convulsa història de l'Europa del segle XX.

La història d'un piano únic, de so vellutat, especial, a l'interior del qual s'hi amaga un secret que ens portarà a fer un recorregut per l'Europa del segle XX. Un relat sobre com els capricis del destí aniran portant l'instrument d'unes mans a unes altres descobrint-nos un conjunt de vides anònimes, salvades pel poder redemptor de la música.

Octubre: "Y llovieron pájaros" de Jocelyne Saucier

Un viatge que transita la vellesa, l’amor i la mort en llibertat amb la natura com a protagonista.


Tres homes ancians decideixen retirar-se i viure aïlladament a l’interior dels boscos d’Ontario. Un d’ells és un enamorat de la naturalesa, un altre de l’ampolla i el tercer fuig del dolor i s’endinsa al bosc per pintar i trobar la llum. Tres personatges particulars que veuran com les seves vides trontollen i canvien quan arriba al seu recer una fotògrafa amb ganes de descobrir qui va ser Boyhut, el jove que va caminar mesos entre les cendres d’un incendi que va arrasar milers d’hectàrees de bosc i pobles sencers a Ontario, Canadà. 


I com viure la vellesa és un privilegi, i més viure-la en llibertat i harmonia, en aquest racó de món, també hi arriba Marie-Desneige, una dona de 80 anys, inquieta, dolça i fràgil, encara que valenta, que marcarà la vida de tots per canviar-la.


Una història sobre el valor de l’amistat, el patiment, però també l’amor i la felicitat i de com són possibles les segones oportunitats, amb la naturalesa com a una entitat més que dóna forma a tota la narració.


Novembre: "Petits mons" de Caleb Azumah Nelson


Petits mons ens parla del temps i l'espai que un construeix per a si mateix i amb la gent que formen part de la teva vida: amb els membres de la família, amb la parella o la persona de qui n'estàs enamorat, amb els més amics; petits mons són els que es construeix el protagonista quan es colta música o en fa, o balla a qualsevol lloc, a un altre ritme, aquell que espanta tots els mals. Perquè tots aquests mons petits i valuosos ens alliberen i ens reconeixen en la nostra manera de ser més autèntica; es on som, més, cada un de nosaltres.

L’Stephen és un adolescent britànic de segona generació de pares ghanesos, ha acabat el batxillerat i se sent pressionat per seguir un camí ja pautat: obtenir un títol universitari, treballar i independitzar-se. Però quan decideix prioritzar la seva passió, la música, el seu món es fractura.

Una reflexió intel·ligent sobre la família, l'experiència de ser migrant, sobre l'art i on trobar la vertadera existència; i els petits mons que la poblen.

Desembre: "Matrioixques" de Marta Carnicero

La Hana és una dona en la quarantena que viu un doble exili –un de geogràfic i un altre d’íntim– . La Sara acaba de fer divuit anys i està ansiosa per ser lliure. Dues realitats ben diferents que s'apropen i a mesura que ho fan descobreixen el què és l'horror de la violència contra les dones en les guerres, el què significa l'adopció, la recerca de la pròpia identitat i per sobre de tot dels sentiments i les emocions que generen en les persones que ho han viscut.

Gener: "El subhastador" de Joan Samson

Harlowe, New Hampshire, un petit poble de l’Amèrica rural on els seus habitants, que tots es coneixen, porten una existència senzilla i pacífica. Tot canvia quan els forasters, cansats del vertiginós ritme de les ciutats, comencen a arribar per passar-hi les vacances i els caps de setmana. A partir d’aquest fet, es perd la tranquil·litat: en un any es produeixen robatoris, incendis, assalts i, fins i tot, un assassinat. Un assassinat que obre les portes del relat per plantejar-nos com un carismàtic i afable nouvingut proposa organitzar una subhasta, per recaptar diners per formar un cos de seguretat que vetlli pel poble, fins a aconseguir un petit exèrcit privat.

Un relat que pot ser molt actual i que ens fa plantejar la mena de societat que hem construït i en la qual vivim

Febrer: Ens trobem a l’any 1946. La ciutat de Londres pugna per recuperar-se i deixar enrere les runes de la II Guera Mundial. En aquest ambient, Juliet Ashton, una jove escriptora i columnista, es troba a la recerca d’ inspiració per a la seva futura novel·la. Un dia rep inesperadament una carta d’un tal Dawsey Adams, de l’illa de Guernsey. L’home li explica que té un exemplar de Charles Lamb que li havia pertangut, i li diu que el llibre li va agradar perquè el va fer riure durant l'ocupació de l'illa per part dels alemanys, i li parla de la creació de la societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Aquesta carta és una espurna per a Juliet que fa que tingui ganes de saber molt més de la societat i de l'illa, durant l’ocupació. S'inicia així un intercanvi de correspondència entre els membres de la societat literària i Juliet. A partir d’aquest moment coneixerem tot un seguit de personatges, de manera directa i indirecta, que ens aniran fent un retrat de la situació de l’illa i de les relacions entre els seus habitants: un conjunt de personatges ben excèntrics i una illa, la de Guernsey, ben particular, en un relat que és un cant d’amor a la literatura.


la Hana, una dona en la quarantena que viu un doble exili –un de geogràfic i un altre d’íntim– i la Sara, que acaba de fer divuit anys i està ansiosa per ser lliure.

la Hana, una dona en la quarantena que viu un doble exili –un de geogràfic i un altre d’íntim– i la Sara, que acaba de fer divuit anys i està ansiosa per ser lliure.la Hana, una dona en la quarantena que viu un doble exili –un de geogràfic i un altre d’íntim– i la Sara, que acaba de fer divuit anys i està ansiosa per ser lliure.

dimecres, 9 d’octubre del 2024

Llegim... "Demà, i demà i demà" de Gabrielle Zevin

 

Una Història sobre la creació de mons virtuals que va molt més enllà de la tecnologia per parlar-nos damistat, de la necessitat d’estimar i ser estimats. De l’èxit, el fracàs i de com pot trontollar de cop la vida.

No és la primera novel·la de Gabrielle Zevin (1977) però si és la primera que arriba al mercat català i ho ha fet amb èxit de crítica i públic. La novel·la va ser un boom editorial a casa nostra l’any 2023 i ha arribat a dalt de tot de les llistes de vendes no només a Catalunya i Espanya sinó a 32 països d’arreu del món. Als Estats Units va ser número 1 al New York Times i a Amazon!

Les lectores celebrem Demà, Demà i Demà! En parlen com d’una lectura bonica, fàcil, atractiva i que en general els ha agradat molt a totes. Coincideixen que és una lectura que no parla de videojocs sinó de relacions humanes, de la necessitat de conectar entre les persones i de la importància de la comunicació entre els que estimem, els que son importants per nosaltres i també cap a nosaltres mateixos. Conclouen que els temes que tracta son universals i que la temàtica dels videojocs no es fa feixuga ni és massa tècnica. És una novel·la que sobretot parla de relacions, de teixir llaços, de no estar sol.

Plantegem que un dels temes també és la necessitat de crear-nos mons on ens sentim còmodes, on podem ser nosaltres mateixos o algú totalment diferent i que aquest crear-nos aquests móns en parla de la incomoditat en la pròpia vida i també de la creativitat i la possibilitat de ser com vulguem.

L’autora proposa una història que ens parla d’una relació d’amistat que dura 20 anys: El Sam i la Zadie es coneixen de petits en un hospital, a base de trobades i coincidències es crea entre ells una amistat duradora i forta fonamentada en la seva passió per la creació de mons paral·lels virtuals, que els serveixen de refugi respecte del món real. La vida els separa i ja de més grans, a la universitat, decideixen tirar endavant un projecte de creació de videojocs. El que no saben és que un dels jocs acabarà tenint un èxit mundial que els desbordarà i acabarà posant a prova la seva relació.

Una relació que és el cor del llibre, el fil conductor i que està ben explicada i emociona. Son personatges que generen una punt de llàstima entre les lectores que també destaquen el personatge del Marx: un personatge molt humà, molt donat als altres i molt lligat al món real que fa un contrapunt molt bonic amb els protagonistes.

És la mort d’aquest personatge el moment clau del llibre que destaca també per tenir altres moments molts emocionals (el suicidi de la dona coreana, la relació amb els avis, l’operació amb el Sam) que van tramant una novel·la sòlida, amb un punt d’esperança final que ha agradat força a tots els membres del Club!


La Guia




















dimarts, 8 d’octubre del 2024

 Viu la lectura

"Y llovieron pájaros" de Jocelyne Saucier


Un viatge que transita la vellesa, l’amor i la mort en llibertat, amb la natura com a protagonista.

A càrrec de: Marina Martori.

 Vine a buscar el teu exemplar a la biblioteca.

Dilluns 28 d'octubre a les 19.45h

Activitats octubre 24

 

Hora del conte
“Contes Anima(la)ts”


Hi havia una vegada quan els animals parlaven i les persones callaven… Així comencen molts dels contes tradicionals com els que ens porta el narrador en aquesta ocasió. Contes protagonitzats per animals, bestioles i alguna persona però, això sí, molt, molt animats.

A partir de 3 anys

A càrrec: Blai Senabre


Dilluns 21 d’octubre a les 17.30h



Viu la lectura

"Y llovieron pájaros" de Jocelyne Saucier


Un viatge que transita la vellesa, l’amor i la mort en llibertat, amb la natura com a protagonista.

A càrrec de: Marina Martori.

 Vine a buscar el teu exemplar a la biblioteca.

Dilluns 28 d'octubre a les 19.45h

Hora del conte: "Contes Anima(la)ts

 

Hora del conte
“Contes Anima(la)ts”

Hi havia una vegada quan els animals parlaven i les persones callaven… Així comencen molts dels contes tradicionals com els que ens porta el narrador en aquesta ocasió. Contes protagonitzats per animals, bestioles i alguna persona però, això sí, molt, molt animats.

A partir de 3 anys

A càrrec: Blai Senabre

Dilluns 21 d’octubre a les 17.30h



divendres, 9 d’agost del 2024

Els Cruspilletres

 


Aquest 2024 els Cruspilletres aprenen el llenguatge del còmic

 Aquest any els Cruspilletres hem menjat un munt de lletres a partir dels còmics. Hem aprofundit i parlat sobre les diferències entre una novel·la gràfica i un còmic, n’hem vist, hem analitzat el llenguatge més propi d’aquest tipus de narracions (vinyetes, bafarades, onomatopeies), n’hem donat a conèixer de clàssics però també de contemporanis i hem realitzat un taller on hem escrit, retallat i dibuixat la nostra onomatopeia i hem treballat el llenguatge no verbal.

En definitiva hem despertat l’interès dels infants per aquest gènere


dimecres, 17 de juliol del 2024

Especial estiu


Ja teniu disponible a la Biblioteca Virtual i al Gènius els especials d’estiu plens de propostes refrescants.

Aquest any destaquem el vídeo de recomanacions infantils d’estiu que s’ha fet amb la col·laboració de biblioteques de la Xarxa (Silvia Cantos, Mireia Martínez i Sol Teixidor de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, Laia Ventura de la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet, Anna Cabeza i Gisela Plana de la Biblioteca del Sud de Sabadell, Gisela Ruiz de la Biblioteca Elisenda de Montcada i Reixach):



Llegim... "L'Instant abans de l'impacte" de Glòria de Castro

Apropar-nos a la primera obra de Glòria de Castro que ens parla a través de l'experiència personal del bullying a la feina, en format diari, de com assumir el dia a dia, com enfrontar la desídia, l'ansietat i l'entorn.

Totes les usuàries troben l'experiència molt propera perquè si no l'han sofert, coneixen algú que si ho ha patit; a banda que el text toca molts altres temes que toquen de prop a totes les persones. I potser per això no els ha acabat d'enganxar el llibre, una novel·la, comenten, ha de tenir una part de trama que t'allunyi de la realitat, que et porti fins al final; i en aquest cas la protagonista, resulta ser un personatge anodí, sense cap empenta, ni cap impuls emocional, que catapulti el lector cap al seu univers, de tal manera que s'estableixi una connecció amb el personatge. La protagonista de la història, mancada d'un nom que la personalitzi i la faci real a mans del lector, esdevè símbol d'uns fets que per massa universalitzats, no enganxen. Es crea una distància que fan que la trama al final sigui poc creïble.

L'autora ens planteja el cas extrem de Telecom, una empresa on el bullying va ser tan devastador que alguns treballadors varen arribar al suïcidi. En aquest context la protagonista exposa la seva situació en una empresa on la conciliació familiar és zero i després de dues maternitats i una reducció de jornada, la deixen de costat, perquè no la volen acomiadar per no pagar, però on tampoc la volen com a treballadora, i fan tot el possible perquè sigui ella qui marxi voluntariament. Posa de relleu la situació de moltes dones que volen exercir de mares i conciliar la vida laboral amb una maternitat conscient i una carrera productiva. 

Un altre dels factors destacables que tracta el llibre és el fet, en què es troben moltes dones,  què els dirigents de l'empresa on treballen o els mateixos companys de feina, no tinguin presents les teves idees de manera repetida, fent el buit, i fins i tot que les menystinguin o se les apropiïn. En això, moltes usuàries s'han sentit completament identificades amb la protagonista.

Les usuàries troben que la forma de dietari des d'on relata com la quotidianeïtat afecta la seva vida, i la seva autoestima, de forma planera i propera,  de com s'hauria d'evitar de consumir coses innecessàries, o com la publicitat és enganyosa, i també com la parella posa per sobre de la relació els seus desitjos particulars, i no ajuda en el dia a dia de la casa i els fills; o sobre com no ens entenem amb els pares fins que les relacions es tornen tòxiques.

Les usuàries, però, recorden llibres que hem llegit al Viu la lectura on s'exposa la pressió de la feina sobre la dona, i el sostre de cristall, com hem vist a La trena, o Bona sort, on s'expressa molt bé el model hetero patriarcal de l'empresa privada i com la dona ha d'escollir entre el triomf a la feina o fins i tot el manteniment del seu lloc de treball i la família, i com aquests llibres enganxaven i et feien sentir molt identificada amb la protagonista empatitzant amb les seves emocions.


La Guia












Saber-ne més


"L'instant abans de l’impacte' i les finestres de l'empresa que no es poden obrir", Pol Casaponsa Sarabia, La fàbrica digital

dimarts, 25 de juny del 2024

Activitats infantils i familiars al juliol





Aquest estiu vine a la biblioteca i gaudeix de les activitats que et proposem







 

dimarts, 11 de juny del 2024

calendari de properes trobades i lectures

 


Setembre: "Demà, i demà, i demà" de Gabrielle Zevin


Llegim... "El Celler" de Noah Gordon

El llibre ha tingut una bona acollida en general, tot i que desigual respecte a llibres anteriors del mateix autor. Hi ha usuàries que no els ha acabat de fer el pes, havien llegit abans altres obres de Gordon com el Metge, i aquesta els ha semblat una obra menor, doncs n'esperaven molt més.

El pes del protagonista no l'han trobat prou desenvolupat, i, per contra, tots els personatges al seu entorn estan només al seu servei, cap té cos per si mateix.

Però, en canvi, a la gran majoria de les usuàries els ha encantat, sobretot perquè s'han sentit molt identificades amb el que explicava l'autor, respecte de la geografia i la cultura, i com la trama és molt adictiva, aspecte que les ha fet llegir molt ràpidament.

Un punt que ha incentivat molt la lectura és la superació personal i creixement emocional del personatge central, en Josep. Les usuàries els ha encantat el personatge central, com el desenvolupa, el seu creixement i com s'enfronta als problemes fent feina, i amb molta perseverança; també com es relaciona amb la gent del seu voltant i especialment amb la seva companya, la Marimar, i el seu germà, Donat.

Les usuàries han quedat admirades de com un autor americà, no només ha sabut documentar-se de la història i cultura catalana, sinó que ha estat capaç d'anar més enllà, fent-se la seva, i construint a partir d'aquí uns personatges propers imbuïts de cultura, com si fos un autor d'aquí. Han sentit talment com a pròpia, la cultura del vi, de la vinya, i dels castellers, entre d'altres.

Va sorgir una pregunta de si el 1870 ja hi havia castellers i segons la Viquipèdia:

"Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al segle XVIII) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana".

La Guia


































Saber-ne més





Vídeos

Noah Gordon



El Celler




dimecres, 22 de maig del 2024

Llegim... "La ballarina de Berlín" de Joan Daniel Bezsonoff

Aquesta lectura ha agradat poc per no dir gens. 

L'autor ens mostra, el Berlín de la República de Weimar a través d'un personatge històric, histriònic, masclista i que enganya a les dones utilitzant-les com si fossin caramels, per fer espionatge, durant els primers anys del nazisme.


La història compta amb dos narradors, el primer és el mateix autor, mostrant-nos determinats fets històrics, que vol remarcar, encara que són pocs, perquè al final
el què busca és increpar al lector posant el dit sobre la nafra en determinats fets, per incidir en l'ascens del nazisme, la manca de moralitat del nacionalisme, els atacs als jueus, o la mort lenta, però programada, de la democràcia en una república,  única, enclavada en aquesta illa tan intensa intel·lectualment i multicultural que era el Berlín dels anys 20. 

Per altra banda, el segon dels narradors, i protagonista de la història, és el capità polonès Sosnowski, un home sense cap mena de moralitat, ni ètica, que es passa per la pedra qualsevol dona que li vingui de gust, sense estimar mai ningú, a excepció, potser, de la seva primera amant, i que demostra tenir com a únic  valor un patriotisme de defensa de la Polònia independent, molt desdibuixat.


La depravació del personatge històric, encara que novel·lat, el context històric del Berlín dels anys trenta d'ambient 
prebèl·lic, però divers i trastocat, farcit de personatges descarnats i amorals, han fet que en la lectura, el narrador es confongués sovint amb una mirada molt actual, que no ha permès guardar distància respecte del moment històric, amb una visió prou àmplia com per empatitzar-hi. Així és com la història no aconsegueix transmetre ni els aspectes més eròtico festius que pretenia, a través de la figura del seu protagonista, ni ha aportat una imatge clara del Berlín d'entre guerres, que queda molt llunyà per a tothom.


Un dels aspectes a destacar del Berlín de l'època era el seu poliglotisme. La varietat de llengües que s'hi parlaven i que atorgaven un aire cosmopolita i modern a la ciutat. Molts dels personatges que apareixen en el relat són el reflex d'aquesta situació i es relacionen entre ells parlant en diferents llengües, que dominen. L'autor, en la història, ha volgut deixar constància d'aquest fet cultural dominant i ho ha fet a través de l'expressió de multiplicitat de cites amb llengües distintes, multiplicitat que ha a acabat per entortolligar la comprensió de la trama, de manera que encara s'ha fet més difícil poder seguir les anades i vingudes del protagonista.


En resum, el valor d'una obra molt ben documentada, com és aquesta, i el reflex d'un moment històric interessant, han quedat difuminats -segons les lectores i lectors- sota la figura predominant d' un personatge amoral, que no només no els ha interessat, sinó que han trobat menyspreable. suscitant-los rebuig i fent que s'allunyessin de la història. 


Així i tot, cal dir, que Joan Daniel Bezsonoff demostra una erudició i un cinisme afinats, entre línies, que potser demanarien una segona lectura més calmada. Hem recomanat la sèrie Babylon Berlin que ara es pot veure a CAT3 i de la qual en deixem aquí sota l'enllaç que permet de forma molt visual i clara entrar en plenitud en el moment històric que ens mostra Bezsonoff!

Babylon Berlin

https://www.ccma.cat/3cat/t1xc3-episodi-3/video/6231896/


La Guia






































Saber-ne més