El llibre ha tingut una bona acollida en general, tot i que desigual respecte a llibres anteriors del mateix autor. Hi ha usuàries que no els ha acabat de fer el pes, havien llegit abans altres obres de Gordon com el Metge, i aquesta els ha semblat una obra menor, doncs n'esperaven molt més.
El pes del protagonista no l'han
trobat prou desenvolupat, i, per contra, tots els personatges al seu entorn
estan només al seu servei, cap té cos per si mateix.
Però, en canvi, a la gran majoria
de les usuàries els ha encantat, sobretot perquè s'han sentit molt identificades amb el que explicava l'autor, respecte de la geografia i la cultura, i com la
trama és molt adictiva, aspecte que les ha fet llegir molt ràpidament.
Un punt que ha incentivat molt la
lectura és la superació personal i creixement emocional del personatge central,
en Josep. Les usuàries els ha encantat el personatge central, com el
desenvolupa, el seu creixement i com s'enfronta als problemes fent feina, i amb molta perseverança; també com es relaciona amb la gent del seu voltant i especialment amb la seva companya, la Marimar, i el seu germà, Donat.
Les usuàries han quedat admirades
de com un autor americà, no només ha sabut documentar-se de la història i
cultura catalana, sinó que ha estat capaç d'anar més enllà, fent-se la seva, i construint a partir d'aquí uns personatges propers imbuïts de cultura, com si fos un autor d'aquí. Han sentit talment com a pròpia, la cultura del vi, de la vinya, i dels castellers, entre d'altres.
Va sorgir una pregunta de si el
1870 ja hi havia castellers i segons la Viquipèdia:
"Els castells són les torres
humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben
referències ja al segle XVIII) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat
de l'expansió de la Muixeranga valenciana".
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada