L’amistat i l’amor poden arribar en qualsevol moment I a qualsevol lloc: sinó, que els ho diguin als protagonistes de Y LLOVIERON PÁJAROS on, en mig dels boscos del nord de Canadà i passats els 80 anys, els comencen noves vides!
El grup està força enamorat d’aquesta història!
Busquem per començar una paraula per descriure la novel·la però desseguida ens quedem curts amb una: es tracta d’una novel·la coral: pel que fa als personatges, com també pel que fa a la manera d’estar escrita (amb diferents narradors) i de la temporalitat: tant som al mig del bosc l’any 1985 que als grans incendis que van assolar Toronto a principis del segle 20. I els protagonistes d’aquesta història son tant grans que hi éren.
Aquesta és una de les coses que agraden més de la novel·la: que els protagonistes son persones grans i això no és habitual.
És un cant a viure lliurement fins l’últim moment.
Aquesta és la història de tres homes que han triat retirar-se del món i viure als boscos del nord del Canadà. Són tres homes peculiars, ja ancians, que estimen la llibertat. Un dia, tanmateix, algú arriba fins al seu amagatall. Una fotògrafa que busca un dels últims supervivents dels Grans Incendis, un tal Boychuck, els ha trobat. I no és l'única. Poc després apareix la Marie-Desneige, una dona petitona de més de vuitanta anys que arribarà com una brisa lleugera que els esvalotarà la vida. Mentre intenten entendre la història del Boychuck, l'ordre habitual al racó secret del bosc quedarà capgirat i una cosa impensable i extraordinària sorgirà entre tots plegats.
Sorgeix l’amor i esdevenen tots els personatges del llibre, els més grans i els més joves una mena de família molt unida.
Es va parlar molt de les diferents trames del llibre: la vellesa, la natura i la seva immensitat que pot ser protecció i pot ser també aterradora, de la salut mental, de la història dels grans incendis i de l’art com a mitjà d’expressió d’allò dolorós que ens costa i vam parlar de la delicadesa de l’escriptura de Jocelyne Saucier que tots desconeixíem i de qui esperem que es tradueixin més coses.
La crítica que li vam fer al llibre va ser que té un punt fantasiós, impossible en algun moment que fa que t’allunyis una mica de la història que et vol explicar.
Malgrat això però, i les ganes d’anar-nos-en a viure tots en una cabana als boscos del Montseny, el llibre va agradar molt.
Les crítiques diuen: «Saucier se ha superado a sí misma. […] ¡Qué fuerza! ¡Y qué humanidad! Una maga del alma.» o «Una historia llena de tacto y delicadeza. Emocionante y, en ocasiones, triste. Pero, al final , son la belleza y el brillo los que predominan.»
I hi estem d’acord!
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada