Totes les usuàries troben l'experiència molt propera perquè si no l'han sofert, coneixen algú que si ho ha patit; a banda que el text toca molts altres temes que toquen de prop a totes les persones. I potser per això no els ha acabat d'enganxar el llibre, una novel·la, comenten, ha de tenir una part de trama que t'allunyi de la realitat, que et porti fins al final; i en aquest cas la protagonista, resulta ser un personatge anodí, sense cap empenta, ni cap impuls emocional, que catapulti el lector cap al seu univers, de tal manera que s'estableixi una connecció amb el personatge. La protagonista de la història, mancada d'un nom que la personalitzi i la faci real a mans del lector, esdevè símbol d'uns fets que per massa universalitzats, no enganxen. Es crea una distància que fan que la trama al final sigui poc creïble.
L'autora ens planteja el cas extrem de Telecom, una empresa on el bullying va ser tan devastador que alguns treballadors varen arribar al suïcidi. En aquest context la protagonista exposa la seva situació en una empresa on la conciliació familiar és zero i després de dues maternitats i una reducció de jornada, la deixen de costat, perquè no la volen acomiadar per no pagar, però on tampoc la volen com a treballadora, i fan tot el possible perquè sigui ella qui marxi voluntariament. Posa de relleu la situació de moltes dones que volen exercir de mares i conciliar la vida laboral amb una maternitat conscient i una carrera productiva.
Un altre dels factors destacables que tracta el llibre és el fet, en què es troben moltes dones, què els dirigents de l'empresa on treballen o els mateixos companys de feina, no tinguin presents les teves idees de manera repetida, fent el buit, i fins i tot que les menystinguin o se les apropiïn. En això, moltes usuàries s'han sentit completament identificades amb la protagonista.
Les usuàries troben que la forma de dietari des d'on relata com la quotidianeïtat afecta la seva vida, i la seva autoestima, de forma planera i propera, de com s'hauria d'evitar de consumir coses innecessàries, o com la publicitat és enganyosa, i també com la parella posa per sobre de la relació els seus desitjos particulars, i no ajuda en el dia a dia de la casa i els fills; o sobre com no ens entenem amb els pares fins que les relacions es tornen tòxiques.
Les usuàries, però, recorden llibres que hem llegit al Viu la lectura on s'exposa la pressió de la feina sobre la dona, i el sostre de cristall, com hem vist a La trena, o a Bona sort, on s'expressa molt bé el model hetero patriarcal de l'empresa privada i com la dona ha d'escollir entre el triomf a la feina o fins i tot el manteniment del seu lloc de treball i la família, i com aquests llibres enganxaven i et feien sentir molt identificada amb la protagonista empatitzant amb les seves emocions.
La Guia
Saber-ne més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada