Viu la lectura: “El hombre que amaba a los perros” de Leonardo padura
Un relat de descoberta històric sobre Ramon Mercader,
l’assassí de Lleó Trotski.
Ivan, un veterinari amb aspiracions a ser escriptor, camina
a diari per la platja. Allí coneix un home enigmàtic, que passeja amb dos
llebrers russos, i que mica en mica li anirà desvetllant la història i les
vides de Ramon Mercader i Lleó Trotski; de com les seves trajectòries vitals es
van formant fins a confluir a la ciutat de Mèxic, on s’esdevindrà un dels
assassinats més intricats de la història del segle XX.
Taller obert a tothom i gratuït per avançar en la
configuració i personalització del teu dispositiu mòbil, i per aprendre a
gestionar les opcions bàsiques de seguretat i privacitat.
A càrrec de la Fundació Pere Tarrés
Cal inscripció prèvia a la Biblioteca a través del WhatsApp
674 640 308 o bé del telèfon 938 424 461.
Si existís una recepta per aconseguir la pau, qui no es
llançaria a cuinar-la? Potser tot és més senzill del que sembla, el somriure és
el nostre millor aliat.
Omplim el món de somriures i aprenguem a través dels contes
el valor de la concòrdia, l’escolta i l’amistat.
A Vladivostok amb sort hi arribem un dia. Una història de redempció.
Abans de morir, la Magda, la dona del Tomàs, planejava amb ell un viatge a Vladivostok. Dos anys després, superat el dolor més intens, ell intenta trobar sentit al seu dia a dia com a vidu i jubilat: llegeix els llibres que ella va deixar pendents, recorre els turons de la seva urbanització en bicicleta i queda amb el seu millor amic, que insisteix a buscar-li una nova parella. L’estiu, però, canviarà completament amb l’arribada d’una nova veïna i el seu fill, i això farà que el Tomàs es replantegi què fer dels seus últims anys.
En aquesta darrera trobada hem parlat d’un llibre molt particular,
Vladivostok, amb una estructura narrativa especial, que vàrem
comentar amb el seu autor; des de la forma de construir els
personatges, fins a com estructurar la novel·la des del seu inici.
Vladivostok
és un recorregut pels records del Tomàs: vidu, rondinaire, vell,
solitari, pràctic, objectiu, gens empàtic, i sense ganes de
ser-ho, i que no vol fer el que els demés pensen que li pertoca.
En Tomàs
ens explica com es fa gran, i no és gens bonic, ni tendre. A la majoria
d’usuàries els ha agradat aquest Tomás directe, gens empàtic,
però tampoc hipòcrita que entoma la vida de forma directa, pràctica
i senzilla.
Una de les primeres preguntes que varen sorgir era si en
Lluís Oliván havia estructurat els personatges des de el seu inici
tal com els coneixem a la novel·la o si se li van anar escapant a mesura que escrivia. L’autor ens va explicar que no és un
autor que tingui tot apamat abans de començar a escriure, que li
agrada investigar en el procés escriptura, i que si que hi ha
personatges que evolucionen a mesura que va treballant, uns prenen
rellevància, i altres, com l’amic del Tomás, en canvi, es dilueixen fins a perdre fins i tot el nom que tenien en iniciar el procés d’escriptura.
L’autor
volia que el Tomàs fos un personatge centrat no en fer bones obres,
si no en viure de forma pràctica, amb la seva ment d’enginyer
estructurada per ser directe, sense emotivitat, sense empatia, ajudar
quan cal, perquè és el que objectivament s’ha de fer. I així es
com inicia la seva relació amb la veïna i el fill de la veïna,
amb qui fa un recorregut de creixement personal i d’emotivitat que
potser mai va fer amb el seu fill, el nano, i que no ha fet amb la
seva neta, amb la seva família. És part de la redempció que no sap
fer amb el seu fill. Amb qui manté una relació tòxica i
superficial, i en canvi amb el veí sembla que vol canviar aquest status quo però de forma pràctica, sense implicar sentiments. Només
aportant allò que ell com a persona pot aportar de forma utilitària,
ajudar amb la moto, amb els estudis, evitar que un malparit faci mal
a la seva mare. No és un home altruista segons ens explica Oliván
si no objectiu, fa el que cal fer.
El
llibre també és la història del dol per la dona que va perdre, un
viatge nostàlgic i idealitzat a Vladivostok amb la Magda, una
dona que ja havia perdut abans que morís. Perquè a mesura que
intenta reconnectar amb ella a través de les lectures i els records,
escrivint al blog, veu que de fet no la coneixia tant malgrat haver
viscut tota una vida junts.
La
trobada s’ha centrat en la personalitat de'n Tomàs, que les
usuàries han trobat molt atractiva i com l’ha construït en Lluís
Oliván, però també amb la forma indefinida de la Magda, la dona de qui, en Tomás, guarda el record de Vladivostok i la seva caravana, i
la pila de llibres que ella deixa per llegir. Aquesta pila de llibres
que ens acompanya durant tota la lectura, amb cites, relectures, i
conjectures, sobre com era la Magda, i com la desconeixia realment el protagonista i com la comença a conèixer, ara, a través de les seves lectures. Aquesta ha
estat una forma narrativament especial, per Oliván: recórrer el
camí de la literatura, que avui considerem inútil, com també ho pensa en
Tomás, i que en canvi, per la Magda
configurava una part important del seu món.
Oliván
ens explica que també li agrada que els seus llibres estiguin
establerts a través de conceptes contradictoris, de paraules com
bondat/utilitat, ciències/lletres, ect.
La
història es desenvolupa en una ciutat d' urbanitzacions que ja va
treballar a Parcel·les habitades ja que són una geografia gris, sense
relleu, un territori de 2ona corona metropolitana on la parcel·la és
la unitat i que no crea comunitat.
En
conjunt ha estat una trobada amb l’autor que ha fet la lectura molt
més enriquidora i que ens ha aportat puts de vista sobre la
construcció dels personatges i la novel·la molt interessants.
Més informació
Presentació Vladivostok a TV3
Els bibliotecaris recomanen. Biblioteca virtual. Xarxa de biblioteques. Diputació de Barcelona
Una novel·la poètica que parla sobre el poder de l'amistat, la convivència, el racisme i també sobre els diferents tipus de famílies.
L’arbre dels desitjos ens ha donat la possibilitat de reunir a la tertúlia alumnes que no es coneixien entre ells, d’escoltar-se i encetar converses que al durant el curs potser no han tingut l’espai per a fer-ho. La lectura fa foguera i la biblioteca és casa.
Hem sortit fora al pati, hem triat i observat un arbre, hem pensat i escrit un desig, i l’hem lligat a les seves branques.
Allò anhelat, ha estat raonat i hem anat un pas més enllà, per projectar com canviaria la nostra vida si aquest desig es complís. Per altra banda, hem anotat quina part de responsabilitat tenim per tal que allò desitjat es materialitzi.
La gent està plena de desitjos i, una dècada darrere l’altra, les esperances no han deixat de venir. Tothom necessita esperança.
En Roig, l’arbre veu com la Samar, anota i diposita el seu desig:
“vull un amic”
Hem desitjat mai tenir un amic? O hem tingut alguna vegada desitjos absurds? Heu tingut mai una història amb un arbre, a casa, al bosc, a ca l’àvia, l’arbre de Nadal.
Parlem dels arbres com a casa i dels corbs com a ocells de mal averany. “Fora” i la por als desconeguts d’altres orígens. L’amenaça i la rebuda.
Els arbres no saben explicar acudits. Però si saben explicar històries.
Un drama sobre l'autoengany com a mecanisme de defensa en front de la opressió i la violència.
La trobada amb els alumnes de Batxillerat i amb “La Fundación” que té moltes possibilitats d’entar a les PAU.
Els hem rebut amb la melodia de Rossini i una instal·lació amb objectes que ens conduïen a parlar dels grans temes d’aquesta obra de teatre: la raó, l'instint, l'art, la presó de la ment davant la mort etc. Deixem a l’espai un rellotge, un ratolí blanc, una jaqueta gris, un candau, 4 gots, diferents llibres de pintura, una manta, un sac esparracat, un llibres d’història d’Espanya
Cada alumne en tria un i el relaciona amb l’alienació de l’esser humà, l’estructura circular de l’obra, amb l’espai, el temps i l’acció. Altres vinculen l’objecte amb la necessitat del protagonista de cercar la veritat del món, el sentit de la vida i ser feliç. Troben la metàfora d’estar empresonat aplicada a una cultura sencera. La manca de llibertat i el diàleg entre realitat i ficció. El món com a paisatge i la lluita contra un mateix.
Lliguem la lectura amb El Quijote i amb el show de Truman. Parlem del dret de somiar amb els ulls oberts.
Turio: Despierta de tus sueños. Es un error soñar.
Lino: No finge. Solo no quiere despertar.
El mundo de Tomas es mucho mas grato que el nuestro.
Esmentem la dialèctica de Hegel de l’amo i l’esclau.
Efecte d’immersió: l’espectador descobreix la realitat a la vegada que en Tomàs.
Es contextualitza l’obra i l’autor, com la vida de Buero Vallejo està en part transportada al teatre. Tot i que l’obra transcorre en un moment indeterminat i no passa en cap lloc concret, forma part del teatre compromès i de denuncia de la misèria moral de la lluita i de les conseqüències de la guerra.
Obra mestra del Teatre espanyol contemporani que ens convida a qüestionar-nos sobre el món en què vivim i la visió que en tenim.
I si l'única manera de controlar la sobrepoblació mundial fos llaurar suburbis sencers, habitants inclosos?
Encetem la tertúlia amb una versió del joc de l’assassí. Estem asseguts en rotllana i cada noi i noia troba un paperet on hi ha escrit; Breu, Etern o Policia.
Els Eterns maten als Breus, els Policies els descobreixen.
Els Breus recullen tzirtiqui perquè els Eterns segueixin sent eterns. La única solució és prendre la ciutat d'Eterna i enfonsar el sistema, però a en Hunter li cal convèncer a molts breus per alçar-se i sobreviure a la llaurada.
El joc és l’excusa per conversar al voltant de la novel·la i dels seus dilemes morals. Un pretext per llegir i llegir-nos, escoltar i filosofar sobre el món despietat que ens planteja Toni Mata a Nascuts per ser Breus.
Si pogués triar, series Etern? Pagaries per tenir la cura i no envellir? Els vells perden la curiositat si ho han vist tot mil vegades? és igual? A l’actualitat creieu que hi ha obsessió per no envellir?
Reflexionem al voltant de la frase: "La gràcia no és viure sempre. És viure".
Parlem del pànic dels breus davant d’una llaurada.
És millor matar la població sobrant que deixar-la morir lentament en països sense recursos? Mort per acció o per omissió?
Com us imagineu el futur a la terra? Les desigualtats entre països.
Què faries si tinguessis tot el temps del món?
A la República de la Intel·ligència, els cultes, els que voldria Plató, els investigadors i científics, els estudiosos són els únics que tenen dret a l’eternitat.
Quan conformar-se no serveix de res i rebel·lar-se tampoc, com es pot viure?
Com es gestiona una superpoblació? Prohibir els naixements – es fa referència a la política del fill únic que es va instaurar el 1979 per fer front a un augment de la població a la Xina.
Recomanació lectora: Les últimes paraules deSantiago H. Amigorena, on es descriu la fi del món al 2086.
Surt el tema dels experiments amb animals amb l’objectiu de descobrir cures de malalties i els explico una exposició que hi va haver al CCCB “+Humans”, on es veu com des de els nostres orígens, els humans hem utilitzat la tecnologia per modificar les nostres pròpies capacitats i també l’entorn.
Els progressos provoquen fascinació però també un cert vertigen. La consciència, la capacitat de perfeccionar-nos com a espècie i el deteriorament corporal de l’espècie humana.
Si l’humà s’ajuda de la biotecnologia continua sent humà?
L’envelliment seria una malaltia que podríem arribar a curar? Però com aturar la vellesa de l’ànima?
Al final serem més o menys humans?
Una sessió plena de preguntes essencials que remouen consciències i ajuden a pensar.
Gràcies nois per la vostra participació i aportacions!
Arriba l'estiu, i amb la calor, les ganes d'anar a la piscina i molts infants als casals. La biblioteca surt a les dues piscines, la Roca i Santa Agnès, a portar una selecció de llibres, revistes, diaris i temes d'actualitat, seleccionats perquè els ciutadans puguin gaudir de la lectura, a la fresca; fora de l'edifici de la biblioteca. També ofereix lots de llibres per a totes les edats als casals municipals.
Entre tots fem que aquest estiu, sigui un estiu ple de lectures!
Què faries si de cop et trobessis amb algú igual que tu? Un relat que és un joc de miralls i que ens parla sobre la identitat i la confiança tant en nosaltres mateixos com amb els altres.
Al damunt de la taula cada lector/a de W, trobarà una carta bocaterrosa, darrera s’hi amaga una imatge. Cadascú ha de trobar la seva parella, la meitat del grup no la trobarà i de manera natural es faran dos grups.
Encetem la tertúlia amb aquestes preguntes:
Has pensat mai en la possibilitat de tenir un o una doble ?
I en el cas de tenir-la, trobar-te-la a la parada de l’autobús?
Ens posem a la pell de Valèria, la protagonista de “W”: què faries si et trobessis algú exactament igual que tu?
En funció de les respostes, es podran canviar de bàndol, d’aquesta manera podrem comprovar que tan Valeria com el narrador de W ens porten a preguntar-nos sobre la identitat, el desig de ser un altre, el fet de ser únics, enamorar-nos d’un tot o de parcel·les de l’altre i de com una petita empenta et porta a fer un gran canvi.
W, una novel·la breu, senzilla i entretinguda, on hem descobert un vocable d’orígen alemany Doppelgänger que fa referència al doble fantasmagòric d'una persona viva. La paraula prové de doppel, que significa "doble", i gänger, traduïda com a "caminant".
D'altra banda, la paraula també és usada per a descriure el fenomen pel qual es pot veure la pròpia imatge de cua d' ull.
(Barcelona, 1959), llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, professora de literatura a la
UB, escriptora, investigadora, crítica i traductora. A banda dels llibres i articles d’investigació,
ha publicat un bon nombre de contes en volums col·lectius, així com tres novel·les:
La dona de gris (2014), El somriure de Darwin (2017) i Els dits dels arbres (2020).
El 2018 va publicar el recull de relats Contes per a les nits de lluna plena i
el 2022 el recull La mala pluja.
Comissària de l’Any Pedrolo, directora del festival Tiana Negra, imparteix tallers d’escriptura creativa i condueix des de fa anys diversos clubs de lectura.
Dijous 15 de juny a les 18 h.
Acte organitzat per les biblioteques de l'Alt Penedès i Garraf.
Les 7 caixes: una dona emprenedora, una fàbrica emprenedora, un espai
creatiu i audaç. És
una lectura que frapa en lo personal, emotiva, que s'endinsa en la genealogia, la
família i la identitat; admira la capacitat d'empoderament d'una
dona que als 57 anys refà la seva vida i entoma una nova tasca: la d'historiadora, de genealogista, de documentalista, per
reemprendre el fil de vida de la seva família i amb aquest el de la història d'un
segle i de l'Holocaust que hi va tenir lloc, i que sovint s'oblida, és banalitza o
es vol blanquitzar.
Emociona,
diuen les usuàries, quan la dona descobreix una nina, una nina
jueva, que l'ajudarà a refer el fil, descobrint la fàbrica de
nines dels seus avis, un espai d'imaginació, que milers de
nens varen gaudir, i on milers varen ser aniquilats pel nazisme.
L'autora troba la fàbrica dels Lehmann amb emoció, la recupera a través de les fotografies antigues que ha guardat el seu
pare; un lloc que ara s'ha convertit en un centre creatiu, cultural i
artístic; eixample d'empreses amb empenta, com l'Editorial
Comanegra (que va fer un llibre sobre la història de la fàbrica),
dissenyadors tèxtils o l'empresa de Càstings Edén, que s'ha posat aquest nom en honor a les nines que es feien a la fàbrica. Dory no pot més que emocionar-se en
descobrir per primer cop l'espai industrial dels seus avis. M'alegro,
diu, que segueixi sent un lloc creatiu, on treballar amb la
imaginació.
Algunes
usuàries comenten que han llegit abans llibres narrativament més
incisius, com el de "Catalans als camps Nazis" on
Montserrat Roig fa la mateixa tasca ingent referida a milers i milers de
catalans, que Dory Sontheimer fa pels seus 36 familiars, igualment amb una narrativa i
documentació impecables.
Altres
usuaris destaquen però que el treball de documentació i genealògic
és tant ingent, ben treballat i tant ben documentat que els ha
interessat moltíssim aquesta obra que han seguit fil per randa cada
una de les seves pàgines.
Algunes
usuàries han destacat especialment la figura de'n Julius, un noi que
ha de fugir del Nazisme amb 12 anys, i que torna amb l'exercit dels
EEUU, astorat i ja d'adult, a alliberar un dels camps. La Dory explica
aquesta història sovint a les escoles.
Per
altres usuàries és un gran testimoniatge del dia a dia, de la
quotidianitat del que va ser la solució final: primer et treuen la
feina, desprès et prenen l' empresa, més tard et canvien el
passaport, desprès t'obliguen a abandonar casa teva, amb una maleta,
desprès encara et transporten a un camp i finalment hi arribes isignifica la mort de milions. La majoria sabem
que va ser i ens imaginem que va significar per a la població jueva l'Holocaust; però el detall en el procés, tan quotidià, tant ben documentat i narrat amb l'emoció de qui parla de la seva família; la impotència de no poder fer res, de res... amb cartes que significaven tant i que trigaven mesos, la distància entre familiars, etc els hi ha creat
un lligam fort amb l'autora.
Algunes
usuàries és feien creus de com a nivell mundial ningú es va fer ressò del què passava i del fet que ningú en fes cap seguiment i ho
denunciés, tot i estar en mig de la II GM.
Moltes
de les usuàries recomanen veure també el documental de les Set Caixes al programa Sense ficció. També la presentació que féu a l'Ateneu
l'autora del llibre. Algunes han recomanat la lectura de "La 8
caixa"
Un llibre molt recomanable, que no deixa indiferent, fins i tot pels
que ja havien llegit moltes altres narratives diferents sobre aquest
tema.
De vegades
les bones crítiques no signifiquen res, de fet sovint no volen dir
res, quant als lectors, tot i que els crítics diguin el contrari, si el
que llegeixen no els sembla versemblant.
I això és una mica el
que ha passat amb Bona sort, la lectura d'aquest abril a Viu la
lectura. Teníem unes espectatives altes, les critiques a la
televisió, ràdio, premsa, premis, l'havien deixat com una de les
millors lectures d'aquest any. Potser n'esperàvem molt, d'un autor
que al final era desconegut per nosaltres i una narrativa que ens
arribava per primer cop.
La
realitat és que no hem gaudit en general de Bona sort. L'autor
planteja des de l'inici un debat moral maniqueu, del qual no se
n'amaga, com es pot evidenciar en les entrevistes; però és tan americà, tant de
bons i dolents, tant del que és correcte i del que cal triar, sense
grisos, que a la majoria de les lectores els hi ha costat de creure's els personatges que els presentava l'autor.
Els protagonistes masculins, que tenen una rellevància crucial en el relat, representen principalment l'amistat. Esdevenen personatges capaços de fer qualsevol cosa per mantenir la seva relació; però, d'altra banda, no saben compartir la vida
entre ells, i es demostra que no es coneixen gens. Aquest tipus de vincle no ha sabut
arribar al cor lector de les usuàries, i ha fet que no trobessin suficient profunditat en l'entramat
psicològic dels amics; uns homes massa plans, massa de cara a barraca, finalment.
La Gretchen, en canvi, el personatge femení que hauria de ser la volta de clau tots els personatges i que esdevé crucial en el gir de la novel·la, al final resulta ser un
personatge totalment irrellevant, sense personalitat ni capacitat
d'emocionar, malgrat tenir una vida que és tot un drama. Així és com les
usuàries s'han trobat davant d'un thriller amb una veu narrativa
forta, la dels tres amics, que hauria de cridar poderosament l'atenció,
però que en cap moment les ha captivat i fet entrar en la història. Malgrat tot, el comentari general és que la
novel·la es llegeix relativament bé, tot i que la primera part es fa eterna,
esperant un desencadenant que no sorgeix fins a la segona
meitat de la novel·la, mentre que es bona part del relat transcorre amb la descripció de la
construcció d'una casa superluxosa, que a banda de fer-te entendre la
diferència de classes i la pèrdua de l'espai rural, només fa que engrossir
pàgines.
Probablement, que vinguem de un recorregut literari en què diverses de les lectures han estat molt ben valorades, deixant un pòsit molt bo en el grup, hagi estat un factor que també ha influït a
l'hora de valorar una lectura que no acaba d'omplir; Tot i així, Bona sort, ha estat una lectura i prou, que no recomanarien ni repetirien, les usuàries.
No
sempre totes les lectures han de ser perfectes i aquest cop no hem
tingut bona sort.
En Tomàs està jubilat i viu en una urbanització a la corona metropolitana. Se li
ha mort fa dos anys la Magda, amb qui va compartir la vida, encara que per ell
fos una completa desconeguda; i ara, aïllat en la seva parcel·la, es fa amb uns
quants personatges, mentre intenta redescobrir, a través de la literatura, qui
era la seva dona.
Vladivostok és una ciutat amb nom,
encara que idealitzada. Un viatge planejat amb la Magda que va quedar truncat.
És una història de redescobriments i
segones oportunitats. Una possibilitat de redempció.
Passa a buscar el teu exemplar per la
biblioteca.
A càrrec: Alícia Gili
Data: dimarts 27 de juny a les 19.45 h, a
la Biblioteca Municipal.
Taller infantil de Musicoteràpia per als més petits
Aquest taller està adreçat a les famílies amb infants. A través de l’estimulació auditiva, visual, cognitiva, motriu, sensorial, física i emocional es pretendrà generar i reforçar els vincles afectius a la família. A través de diferents jocs, danses, propostes rítmiques, la música i tot el que engloba el món sonor, reforçarem la comunicació i interacció entre mare/pare i el seu fill/a.
Per a infants de 0 a 3 anys.
Places limitades. Cal inscripció prèvia al WhatsApp de la Biblioteca: 674 640 308 o al telèfon 938 424 461.
A càrrec: Aina Camp (musicoterapeuta)
Data: Dijous 8 de juny a les 18.00h
Hora del conte i taller de maquillatge de pallasso:
"La pallassa Priska"
Aquest és un conte divertit i entranyable, on la seva protagonista, la
pallassa Priska, despistada de mena, sempre oblida el seu nas màgic per tot
arreu. Sort en té dels seus amics, els habitants de la mar Mediterrània, que
sempre li donen un cop de mà per poder-lo trobar. La sessió s‘acompanya
d’il·lustracions gegants i reals dels diferents protagonistes del conte.
En
acabar es realitzarà un taller de maquillatge relacionat amb el conte.
Aquest any l’escriptor de literatura infantil i juvenil Josep Vallverdú farà 100 anys. Des del portal infantil Gènius s’ha fet un especial per apropar als més petits la figura d’aquest autor prolífic i versàtil que va crear en Rovelló, el gos més famós de la literatura catalana.
Celebrem aquest aniversari tan especial fent un recorregut per la seva obra que es pot trobar a les biblioteques de la Xarxa.
