Descripció de la Pàgina principal

dimarts, 26 de març del 2013

Harry Potter i el pres d' Azkaban de J.K. Rowling

La Núria Velasco d' 11 anys, amb qui ens agrada parlar i a qui vàrem veure l'altre dia, ens va comentar que s'acabava de llegir aquest llibre d'en Harry Potter i que li havia agradat molt. Aquí teniu la seva recomanació.

En aquest llibre en Harry Potter, un estudiant de mag de 13 anys orfe, es veu obligat a, cada estiu, passar-lo a casa dels seus tiets, on descobreix que en Sirus Blak, un criminal acusat i tancat a Azkaban (la presó dels bruixots) per haver matat a totes les persones d'un carrer s'ha escapat de la presó. En Potter, com cada any, té problemes amb la família Dursley.

Un cop a bord del Hogwarts Expres, en Harry i els seus amics es troben amb el nou professor de Defensa contra les forces del mal, així serà com en Harry, en Ron i l'Hermione començaran un nou curs mogudet...

Aquest llibre m'ha agradat molt perquè té molta acció i un final sorprenent. 

El recomano, O I Tant!!!!!




dijous, 21 de març del 2013

RECOMANEM...

Víctor del Árbol
La tristeza del samurai


A “La tristeza del samurai” hi conflueixen 2 trames que tenen lloc a Extremadura (1941) i Barcelona (1981). Un crim ocorregut durant la postguerra espanyola produeix conseqüències en tres generacions de la família Alcalà i en aquells que s’han creuat en les seves vides durant 40 anys. Complots, segrestos, assassinats, tortures, violència, emocions que colpegen l’ànima... aquests són els principals ingredients d’aquesta meravellosa novel·la negra.

Més informació amb comentaris crítics i ressenyes sobre la novel·la a la pàgina de l’editorial: Alrevés A sota teniu un enllaç a la presentació i entrevista que li van fer al programa de RTVE: Miradas 2. Vídeo 1 i Vídeo 2 .






dimecres, 20 de març del 2013

Menús literaris

Biblio.laroca us proposa una secció amb menús literaris


Amb l'objectiu de promocionar la lectura i gaudir-ne, Biblio.laroca et proposa un seguit de menús amb recomanacions literàries temàtiques, que us podeu emportar a casa. Iniciem aquesta proposta amb una selecció de plats de novel·la negra que trobareu en una taula, ben parada i a punt per a un bon àpat, a l'entrada de la biblioteca.

dimarts, 19 de març del 2013

Dia internacional de la Narració Oral

 JA S'APROPA EL DIA INTERNACIONAL DE LA NARRACIÓ ORAL
















































Propostes per al dia 20 de març:

Us convoquem a la Flashmob que tindrà lloc al pati de l’escola Massana a les 12h del migdia. Cal portar una peça de color vermell i sota el braç el llibre de la Caputxeta Vermella.  A les 12 en punt obrirem el llibre i explicarem el conte simultàniament. A les 12,07 haurà d’haver acabat .

Trobada al Bar  centre cultural Valentina – Plaça Regomir, 2 Barcelona.

De 20:30 a 23h, esteu convidats a un pica-pica, a fer-la petar i si us ve de gust explicar un conte. Trobareu l’escenari preparat i cosetes bones per picar i una copa de cava l’entrar.



NO HI FALTEU !

divendres, 15 de març del 2013

Alícia en el País de les Meravelles de Lewis Carrol

Somiant que segueix el Conill Blanc, Alícia entra a la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible, el país de les meravelles. La mescla magistral de somni i realitat d’aquesta novel·la excepcional permet construir un espai imaginari, ple d’animals fantàstics i d’objectes animats, on Lewis Carroll ataca les convencions socials mitjançant la sàtira i la caricatura.

I... la sessió amb la Mon acompanyada de les fotos: Clica aquí

És la versió de l’obra  de literatura infantil, Alícia en el País de les Meravelles,  creada pel matemàtic i escriptor britànic Charles Lutwidge Dodgson, més conegut amb el pseudònim de Lewis Carroll. Tim Burton en fa una pel·lícula i és el llibre que us hem proposat al club n’és l’adaptació.  Trobem una Alícia més gran, acaba de fer 19 anys i ens la situa el dia en el que l’Hamish , un Lord,  li demana per casar-se. Hem deixat al damunt de la taula dues publicacions de la història inicial escrita per en Lewis Carrol, amb l’objectiu que els nois i noies del club de lectura, poguessin conèixer l’obra original a partir de la qual en Tim Burton creà la seva pel·lícula: "Alicia en el País de las Maravillas".

Trieu una  plana del llibre i expliqueu-me-la.  Sorprenentment tots han triat una plana diferent i uns l’han triat per la seva il·lustraciód'altres pel  missatge, pel que significava l’acció per la  protagonista ...

La seva tria ens ha portat a parlar del nostre País de les Meravelles ideal, del fet de poder triar entre ser enorme o ser petit i de les avantatges i inconvenients que pot tenir ser d’una manera o d’una altra, del seguir caminant, de la simbologia dels conills blancs ...

Aquí us deixem amb la tria de les planes dels companys del club :
  • Paula- Alicia mata al  “galimatazo” –  pàg. 60-61
  • Alexandra- Reina vermella recolza  els peus  en un porc – pàg. 39
  • Dani – Quan el Monstre ataca a l’Alicia,  el ratolí treu l’ull a la bèstia i salva a la protagonista. Pàg. 20
  • Angel – Alicia es troba al conill i porta l’ oracle . Apareixen els dos bessons.
  • Robert – Alicia vol atrapar uns uns porcs.   Oh siempre llegaras a alguna parte si caminas lo suficiente.
  • Edgar – La hora del Té. Pàg. 30
  • David – L’entrada al país de les meravelles. Pàg. 14
  •  Iker- Inici de la guerra – Pàg.58
  •  Sus – Quan l’Hamish demana casar-se a l’Alicia i aquesta escapa darrera un conill. Pàg. 10
  • Nerea – Alicia es fa enorme i no cap dins de casa seva.
  • Roberto – Inici del llibre- pàg.3
  • Alexis – Alicia  cau  pel forat . Aaaaahhhhhhhhhhh! Pàg.12-13
  • Arian -  Alicia torna l’ull a la bèstia i troba el barret – pàg. 44-45


Amb aquest recull d’escenes triades pels nois i noies del club... no us venen ganes d'agafar en préstec el llibre?

Hi ha frases que no se t’oblidaran mai :
- Estás loco, majareta. Pero te contaré un secreto, las mejores personas, lo están.
- Que le corten la cabeza!
-Pareces tan real que a veces olvido que todo esto es un sueño.
- Llegas tarde, llegas tarde

dijous, 14 de març del 2013

El roquerol Joan Fontcuberta guanya el Premi Internacional de Fotografia Fundació Hasselblad 2013


El veí de la Roca Joan Fontcuberta és guardonat amb el premi Nobel de la fotografia

El fotògraf català Joan Fontcuberta va guanyar ahir el Premi Internacional de Fotografia Hasselblad, un dels més importants del món, que aquest any per primera vegada es va lliurar a la capital catalana.

El director de la Fundació Hasselblad, Bo Myhrman, ha destacat la trajectòria professional de Fontcuberta i l'ha qualificat com "un dels fotògrafs contemporanis amb més inventiva, amb més de trenta anys de treball constant, amb una obra original".

El jurat ha considerat que l'obra de Fontcuberta, que al llarg de més de trenta anys no ha deixat d'investigar i qüestionar el mitjà fotogràfic, "es caracteritza per adoptar unes perspectives conceptuals originals i lúdiques, que exploren, en particular, les convencions fotogràfiques, els mitjans de representació i les reivindicacions de veracitat". També ha indicat que a més de la seva pràctica fotogràfica, "articula el seu compromís amb l'art fotogràfic en les seves facetes d'escriptor, professor i comissari, i ha estat una figura enormement inspiradora per a les generacions més joves".

El Premi Internacional de Fotografia Fundació Hasselblad, dotat amb la quantitat d'un milió de corones sueques (110.000 euros, aproximadament), pren el nom de l'industrial i fotògraf suec Victor Hasselblad, inventor de la rèflex Hasselblad 6 x 6 centímetres de lent única. Anteriorment, aquest premi ha estat guanyat per fotògrafs de la talla d'Henri Cartier-Bresson, Sebastiao Salgado, Richard Avedon o Sophie Calle.

El Consistori municipal de la Roca del Vallès vol felicitar el nostre veí, Joan Fontcuberta pel premi rebut per la seva tasca en el món de la fotografia.

Més informació a: Joan Fontcuberta i al diari El 9Nou.cat

dimecres, 13 de març del 2013

Biblio.laroca s'estrena a Pinterest

Biblio.laroca entra de ple a la xarxa social "Pinterest"









Pensant en el target juvenil de la biblioteca i en coordinació amb l'IES la Roca, la biblioteca ha obert un compte a la plataforma Pinterest. Pinterest és una plataforma molt visual que ens ha permès crear un seguit de plafons amb recomanacions literàries o amb llibres d'interès per als seguidors del Club de lectura. Ens permet arribar i reunir en un mateix espai recomanacions   adreçades als interessos del públic juvenil. La presència, que de moment és limitada, es preveu ampliar de cara al futur.

Accés a Pinterest




dimarts, 12 de març del 2013

Drames rurals de Víctor Català

És curiós de constatar com el modernisme, tant cosmopolita i universal, en realitat va situar les seves novel·les en ambients rurals. I un dels seus màxims exponents en va ser Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, amb els seus "Drames Rurals" (1902). En aquest recull de relats l'autora se sent atreta pel paisatge, que li serveix d'excusa per esplaiar-se en els tons negres, macabres, apassionats, brutals... . A Víctor Català li interessa més l'escenari que l'estudi del natural. Crea un univers mític, però dotat alhora de realitat, força i duresa.

I... a continuació, la sessió amb la Mon:

En primer lloc hem parlat de l’autora, de l’entorn i el context en el que viu:  Caterina Albert, filla de propietaris rurals, nascuda a l’Escala l’11 de setembre de 1869 . Tot i que el seu poble és de la costa , la temàtica de la seva producció se situa a la muntanya, i es gira d’esquena al mar.
En Víctor Català, passa de les novel·les de pagesos  en les que només es parla de la indumentària dels mateixos a parlar  de la cruesa dels assumptes rurals , la seva humanitat, necessitats, anhels, olors  misèries...

Tot fent ús de paraules de la mateixa autora : coneix les narracions els drames, de boca dels pagesos que conreen les seves terres : “ A casa mateix han vingut a portar-me el fons i la forma de mos drames,; los conflictes de ses passions primitives i l’aspra força de la seva llengua (...) Però lo que ells mateixos no m’han dut, jo no he pogut anar a cercar-lo. Mai he passat al camp o a en les masies un dia sencer”

EXERCICI D’OBSERVACIÓ - He proposat als nois i noies un exercici d’observació. El grup s’ha subdividit en 5 grups i cadascú d’ells havia de presentar imatges , sense paraules , una acció conjunta que expliqués o despertés en l’altre grup  sensació d’equilibri, horror, comiat, amor,.

EXERCICI VERBAL– mitjançant un dels drames : IDIL·LI XORC, un dels grups ha llegit l’inici del drama, l’ha explicat a un segon grup que esperava fora de l’aula aquest últim li ho explicava a un tercer grup que rebia la informació final passada pel record i l’experiència, la deformació i l’oblit.
Amb aquest mateix drama, hem fet tria de la descripció de tres captaires : La Xica Llosca, en Quelò i el Nen del Bec.
Han passat de ser tres captaires a convertir-se en  caçadors i els seus noms s’han reduït a Xicreta, Quelost i Iaio.

Finalment hem parlat del canvi del per què signar sota el pseudònim de “Víctor Català”  i oblidar –se de Caterina Albert. Ser dona  i escriure “ és més deshonrós que fer altres disbarats”

dimecres, 20 de febrer del 2013

A la Tertúlia llegim... La canción de los misioneros de John Le Carré


Bruno Salvador, alias Salvo, és el fill d’un missioner catòlic irlandès i d’una congolesa. Reclutat pels serveis d’intel·ligència britànics, Salvo és enviat a una reunió secreta entre financers occidentals i homes de la guerra congolesos, en la qual haurà d’interpretar assumptes ben foscos. casat amb Penélope, una periodista de nomenada, en un hospital coneix a una infermera congolesa, Hannah, de la qual s’enamora. Per a ell Hannah representa tot el que ha negat de si mateix: les arrels i l’ànima africanes.

Amb un intèrpret de llengües africanes com a personatge principal es desenvolupa una trama d'espionatge que va més enllà de la intriga. És un llibre de denuncia del neocolonialisme. És un lament per l’Àfrica i especialment pel Congo, per la destrucció dels seus recursos per part dels països desenvolupats.

Per si voleu saber més, aquí us deixo la breu guia que hem elaborat a la biblioteca: La canción de los misioneros

dimarts, 12 de febrer del 2013

Us recomanem...


El meu germà el geni

Rodrigo Muñoz Avia
Ed. edebé, 2010 

"El món es divideix en dos tipus de persones: els genis i els altres. Això és el que diu la mare. Entre els genis es troba el meu germà. Entre els altres em trobo jo. Això la mare no ho diu així, però jo sé que ho pensa. Jo també ho penso, la veritat. Em dic Lola, tinc deu anys i m’agrada el futbol". 

La passió de la Lola és el futbol, i no tocar el violí! però els seus pares insisteixen en què estudiï música i segueixi la tradició familiar. Els seus pares són instrumentistes i el seu germà un virtuós del piano.

La novel·la tracta de la Lola, una nena de 10 anys que, enfront de les pressions familiars i socials, reivindica la seva manera de ser, els seus gustos i afanys més enllà de qualsevol convencionalisme.

El llibre ha obtingut el Premi Edebé de Literatura Infantil 2010 i també ha estat guardonada amb el VI Premi Atrapallibres de Literatura infantil.

Aquí us deixo l'enllaç a la presentació del llibre per part de l'autor: El meu germà el geni

dilluns, 4 de febrer del 2013

El Club de Lectura

Ei! et penses que un Club de l'ectura és avorrit!!


Atreveix-te i apunta-t'hi. No te n'arrepentiràs!

dijous, 31 de gener del 2013

L'Enigma Altai de Miquel Rayó


S'han produït diverses morts i desaparicions sospitoses a la reserva natural de les Muntanyes Daurades, un territori desconegut de la petita República de Gorno-Altai, que abans pertanyia a l'antiga Unió Soviètica. Diverses llegendes circulen al voltant d'això i en les tavernes es parla entre murmuris dels terrorífics Alma, els homes de la muntanya. Olga Lebedinskaya, la directora de la reserva natural, pren mesures i acompanyada de tota una expedició inicia un viatge amb la intenció de resoldre el misteri que envolta les morts.

La intriga no defraudarà ningú; cap d’ells no s’imagina el que trobarà al final...

Una novel·la d’aventures, amb acció, una mica d’humor i fins i tot amor que et farà estar enganxat a la butaca!!

I aquí la sessió amb la Mon


Una tertúlia de llegenda.


La lectura de l’Enigma Altai ens porta a parlar de les llegendes, aquelles històries que t’han explicat alguna vegada les àvies, els monitors una nit de campament o bé n’han parlat a la televisió.

La llegenda de la chica de la curva ha encetat la tertúlia i n’han seguit tot un reguitzell més: la dona de la bossa plena de cabells del súper, el conductor d’autobusos amb els ulls al clatell, la serp que dorm estirada al teu llit, la noia del mocador al coll, el sobre amb les cendres de l’àvia, el gat al microones...

L’enigma Altai ens ha fet trepitjar la muntanya, escoltar les seves veus i descobrir-ne els seus secrets més ocults: ietis, caçadors furtius, homes salvatges, els "almas", dimonis.... en són protagonistes.

Hem proposat al grup crear una llegenda a partir d’un anell, fent ús de paraules triades a l’atzar relacionades amb la la novel.la d’en Miquel Rayó.

Desprès d’una bona feina de grup han explicat les seves creacions, a partir de les paraules anotades als post-its de cadascú :

Grup 1 – L’Anell prohibit: home salvatge- troba anell prohibit- vall de les veus – creu que pertany a un amor perdut- visita xaman –i la llegenda s’embolica amb l’aparició d’un ieti, un xaman i el bigfoot ... sembla impossible oi?

Grup 2 : L’anell de l’ós : Un ós té gana – viu a la muntanya i és víctima del canvi climàtic, els dimonis l’enganyen i el fan baixar al poble abandonat a buscar menjar. Allà entra a una casa on troba la roba del vell coronel Tapioca, busca a les seves butxaques i hi troba un anell... potser és el famós anell dels Alma?

Acabem la tertúlia amb la recomanació de diferents llibres de llegendes urbanes i llegendes de La Roca.

L’Enigma Altai, serà veritat o mentida? Mite o realitat?

Fins la propera!

Les fotos de la sessió: L'Enigma Altai

dimecres, 30 de gener del 2013

L'enemic de Davide Cali. Il·lustrat per Serge Bloch


Un soldat s’està dins d’una trinxera, intentant eliminar l'enemic de l'altra banda. A primer cop d’ull sembla que el soldat estigui sol; i que a l'altra banda, en una altra trinxera, hi hagi també un altre soldat solitari que l'espera. Aquesta situació, enmig d'un conflicte bèl·lic, reforça el caràcter de reflexió del personatge al voltant de la guerra i el seu sentit. El soldat espera, està vigilant, amb l’ànima en suspens, dispara un tret, fa foc per escalfar el poc ranxo que té, sap que l'enemic també en fa, i pensa que deu estar sol com ell.

Una persona pot matar una altra persona, encara que li diguin que és enemiga? Només el diàleg pot acabar amb una guerra!?

I com sempre... a continuació la sessió amb la Mon:


Obrim el llibre : HI HA UNA GUERRA ( Fons negre i grans lletres en blanc)



Amb la primera de les planes, en Davide Calí ens situa  i ens condueix a  un escenari de  guerra. Tothom se la pot imaginar, tothom té la seva pròpia guerra al cap.
Guerra es defineix com la lluita armada entre dos o més estats o entre dos sectors d’un mateix país ( guerra civil)

 Seguim investigant : Quines raons hi pot haver per iniciar una guerra? L’autor no ens explica el perquè de tot plegat, però ens podem imaginar respostes i el  ventall és ampli: per conquesta de territoris,  per diners,  per poder,  per religió, interessos estratègics ...

Es veu un lloc que és un desert...
... amb dos forats.
Dins dels forats, dos soldats.
Són enemics 

I seguidament comença la història:  L’ENEMIC
 Ordeno a les noies del club FEUUUU LA GUERRA !!! i tot seguit agafen fulls, fan bombes, fan ús del llibre com escut, s’amaguen, riuen, esquiven, maquinen estratègies...

Ordeno : ATUREU LA GUERRA!!!
Pregunto : qui dels dos soldats explica la història? Qui n’és el protagonista absolut?
N’hi ha qui pensa que la història l’explica el soldat de l’esquerra i hi ha qui pensa que és una història de tots dos.  Ens separem per bàndols   i  tornem a fer la guerra. Queden tan sols dues supervivents i són  elles les que llegeixen. Plana a plana ens fixem en el  text,  dibuix , fotografia ,  color  ( rosa, vermell, verd, groc, negre, gris i blanc)  i la seva composició.
Absurd inici, continuïtat d’una guerra sense sentit, una guerra amb un mateix.
Apareix la possibilitat d’estar parlant d’un únic soldat, o de dos soldats del mateix bàndol. Tots dos vesteixen igual i tenen el mateix manual. Tenen família i són “persones”. És important anar diferents per no matar un dels teus.
Com la il·lustració ridiculitza a qui mana i quan el soldat es posa el camuflatge número tres, el de bardissa i surt.

Final brillant: fotografia d’un cel ennuvolat, gris o llampant, sol es filtra entre les escletxes. Vida o mort? Nit o dia? Llum o ombres?
Un missatge. Una esperança : Tant de bo l’ampolla caigui al seu forat.

He explicat altres àlbums del mateix autor : EL OSO CON LA ESPADA , DOS HEROIS SÓN MASSA  i  EL HILO DE LA VIDA. Llibres amb missatge.

Altres llibres que parlen dels estralls de les guerres o dels inicis de les mateixes: 

LOS CONQUISTADORES, d’en David McKee; PER UN BOTÓ, d’en Carles Cano;  VERDADEROS AMIGOS de Manuela Olten y finalment: EL VIENTO TARAMBANA també d’en Carles Cano.

Un llibre que ens ha portat a reflexionar, dubtar, preguntar-nos i ser criticar.

Us deixo amb una una gran obra mestra : EL GRAN DICTADOR d’en Chaplin.

NO A LA GUERRA! No no i no !


I AQUÍ, ENCARA, LES FOTOS DE LA SESSIÓ: L'enemic

Sessió amb els nois i noies d'Iniciació a la lectura

Es va seguir el mateix fil conductor que ja havíem treballat amb els nois i noies del Club de primer cicle. Podeu llegir el text anterior i sabreu de què va anar.

Haig de F E L I C I T A R a tots els participants en aquesta segona sessió perquè van ser molt observadors i van descobrir, només obrir el llibre, la imatge d’un soldat amb un trèvol de 4 fulles a la boca, senyal de bona sort. Un missatge que a la tertúlia passada ningú va descobrir.

A la darrera plana, falten dos soldats: S’hauran salvat o potser s'hauran mort? O bé, la guerra per a ells s'ha acabat, hauran cosit ferides i hauran pogut oblidar?
.... Qui sap!

Aquesta vegada hem afegit a la proposta el treball amb imatges i ens hem centrat únicament en l’àlbum L’ENEMIC, sense fer referència a altres obres del mateix autor, amb l’objectiu d’ aprofundir en el missatge de l’obra.

S’han repartit unes imatges al grup i han hagut de treballar per parelles posant- els-hi  paraules 

Imatges subversives
Polèmiques,
Colpidores...
Imatges que fan pensar

I sinó... mireu com va anar: aquests són els vostres comentaris!!!!!

Trinxeres
Ferides, mort, passat, record, guerra acabada, cosir, oblidar, dolor.
El passat es pot oblidar?

Cervell

Pensar, sorpresa, risa, soldat .
Pensar ens pot fer canviar?


Tanc amb flors i Avió amb cors 




Sembrar la pau.

Mans


La força ens pot fer vèncer.

Cementiri


Mort, innocents, vencedors, vençuts, tristor, fort, dolents, bons, veritat, mentida.

Fins la propera Tertulians

dilluns, 21 de gener del 2013

RECOMANEM...

Christofer Morley
La librería ambulante


Per als qui llegeixen; per als qui no, per als qui estimen la vida senzilla, tal com és i tal com raja; una novel·la deliciosa escrita per a gaudi de l’esperit. Morley escriu un conte on es lloa el contacte amb la natura, la importància de la cultura i l’estimació als llibres; els llibres com a instruments d’humanització i l’amor com el sentiment que capgira vides, sense necessitat de grans extravagàncies, encara que sí de fugides endavant.

Helen McGill – la narradora de la història -viu amb el seu germà, escriptor famós, en una granja de la zona central dels Estats Units. Ella, una institutriu solterona amb caràcter ferm i molt decidida, porta una vida rutinària i sense massa motivacions al capdavant de la granja, mentre el seu germà viatja i es dedica a escriure. Un dia, d’imprevist, apareix a la vida de la senyoreta McGill, el senyor Roger Mifflin, un llibreter ambulant - que bé podria ser un nan ingeniós enamorat de la seva feina - que viatja per tots els estats amb “El Parnaso”, la llibreria muntada en un carruatge perfectament adaptat a tals necessitats, el vell cavall Peg i el seu inseparable gos, Bock. El senyor Mifflin, cansat de viatjar, ven la carreta amb tot el material i els seus amics a la senyora McGill; digna hereva de la manera de viure del “nan”; i així comença una història d’encontres, acords i desacords que acabaran en una relació més que amistosa entre els dos. Una relació basada en l’estimació profunda, franca i honesta que comporta l’amistat prèvia.

En definitiva, una novel·la escrita en clau d’humor, amb un estil lleugerament moralitzant i amb espurnes de filosofia, escrita per un autor considerat un clàssic i poc conegut per les nostres terres.

Les novetats de febrer infantils i juvenils



Les novetats de febrer de novel·la, còmic, CD i DVD



dimarts, 15 de gener del 2013

A la Tertúlia llegim... Gaudí. Una novel·la de Mario Lacruz


La vida de Gaudí és un enigma. Va haver-hi un primer Gaudí rabiosament anticlerical i bohemi, i després un Gaudí místic i visionari, obsessionat durant 40 anys amb el projecte utòpic d’aixecar una “Catedral dels pobres” a Barcelona. Com explicar aquesta evolució? El va influir una dona, potser?. En aquesta novel·la Mario Lacruz fa un interpretació bastant plausible del mite de Gaudí. La novel·la va ser un dels molts textos i llibres inèdits que es varen trobar guardats en un armari a la mort de l’autor.

Rosa Montero, qui va escriure el pròleg del llibre va comentar: 
“La seva novel·la sobre Gaudí és meravellosa, encantadora, agradable, apassionada i poderosa, Mario reinventa un caràcter estereotipat”, I encara va dir més: “ el llibre és la biografia d’una passió creativa, de l’home que va trencar motlles preestablerts per reinventar-se. Defuig d’un Gaudí estereotipat per dibuixar un home salvatge a mig camí entre la destrucció i la creativitat”.

Aquí us deixem una breu guia sobre l'autor i la seva obra per aquells que vulgueu més informació: Gaudí. Una novel·la