En la sessió del club de lectura sobre "El consentiment" es va començar fent un petit resum de la novel·la. El llibre és un relat autobiogràfic en què Vanessa Springora explica la relació que va mantenir quan era adolescent amb l’escriptor Gabriel Matzneff, un home molt més gran que ella i amb un gran prestigi dins del món intel·lectual francès. A través de la seva experiència, l’autora mostra com la manipulació, l’admiració i el desequilibri de poder poden convertir una relació aparentment consentida en una situació d’abús.
Els participants van coincidir que l’obra és una denúncia molt dura d’una societat i d’un entorn cultural que durant anys van normalitzar l’abús sota l’excusa de la llibertat artística i intel·lectual.
Una de les qüestions centrals va ser el concepte de consentiment. Es va comentar que el llibre mostra clarament que una menor no pot consentir una relació amb un adult que exerceix poder, admiració i manipulació emocional sobre ella. També es va parlar del context legal i social de l’època, i de com determinats intel·lectuals i cercles culturals francesos van protegir o justificar comportaments abusius durant dècades.
El club també va reflexionar sobre la soledat dels personatges, especialment la de la protagonista, que viu atrapada entre la fascinació, la dependència emocional i la incapacitat dels adults del seu entorn per protegir-la. Es va comentar que aquesta soledat és una de les parts més colpidores del llibre perquè mostra com l’abús no és només individual, sinó també col·lectiu: hi ha tota una societat que mira cap a una altra banda.
Un altre tema important va ser la relació entre art i moral. Diverses persones van defensar que el talent artístic no pot servir mai com a justificació de la violència o l’abús, i que un artista hauria de ser bona persona abans que artista. El llibre va generar molt debat sobre fins a quin punt la societat tendeix a perdonar comportaments terribles quan provenen de figures culturals admirades.
També es va fer una reflexió sobre altres casos semblants que han aparegut a Espanya i a Europa, especialment en àmbits culturals, religiosos o mediàtics, on durant anys determinades figures van ser protegides pel seu prestigi, poder o influència pública. Es va comentar que sovint la societat prefereix preservar la imatge de persones admirades abans que escoltar les víctimes, i que això crea estructures de silenci molt difícils de trencar. Alguns participants van relacionar el llibre amb el moviment #MeToo i amb els debats actuals sobre el consentiment, la diferència d’edat i les relacions de poder.
També es va destacar molt l’estil de Vanessa Springora. Els lectors van valorar la seva escriptura com a elegant, precisa i continguda, capaç d’explicar experiències molt doloroses sense caure en el sensacionalisme. Es va comentar que la força del llibre rau precisament en aquesta manera de narrar: freda en alguns moments, molt lúcida, però alhora profundament emocional.
En general, la sessió va acabar amb la sensació que El consentiment és un llibre incòmode però necessari, perquè obliga a qüestionar moltes idees normalitzades sobre el poder, el desig, la cultura i la responsabilitat col·lectiva davant l’abús i que, a més, està molt ben escrit!
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada