Llegim...

 La porta del viatge sense retorn, de David Diop

(amb traducció de Anna Casassas Figueras) Una novel·la que ens porta al segle XVIII i que, sota l’aparença d’un relat de viatge, es converteix en una exploració profunda de la identitat, la mirada europea i les ombres de la Il·lustració.

Es va comentar breument la trajectòria de l’autor, destacant el seu interès recurrent per la memòria històrica, el colonialisme i les veus silenciades. Alguns lectors van assenyalar que, tot i que Diop ja havia tractat temes similars en altres obres, aquí ho fa amb un to més introspectiu i literari, centrant-se molt en la consciència del protagonista.

A partir de la sinopsi, es va recordar que la novel·la segueix un jove europeu il·lustrat que viatja a l’Àfrica amb una mirada científica i aparentment oberta, però que progressivament es veu confrontat amb una realitat que desmunta les seves certeses. El grup va coincidir que el viatge és doble: geogràfic, però sobretot interior. Aquest descens “a les profunditats de l’ànima humana”, tal com es va comentar, és el que dona gruix a la narració.

Un dels grans eixos de debat va ser el tractament de l’esclavatge. Es va valorar que la novel·la no el presenta de manera simplista ni distant, sinó que el mostra com una realitat estructural que travessa les relacions humanes i transforma la mirada del protagonista. Això va portar a reflexionar sobre la incomoditat que genera la lectura: no és un relat amable, sinó que obliga a posicionar-se i a qüestionar idees preconcebudes.

Un altre aspecte molt comentat va ser l’evolució de la perspectiva del protagonista. Al principi, la seva mirada respon plenament als ideals il·lustrats europeus, amb una confiança gairebé cega en la raó i el progrés. Tanmateix, a mesura que avança la història, aquesta mirada es va esquerdant. El contacte amb l’alteritat, amb l’experiència directa i amb les contradiccions del món que observa, el porta a una presa de consciència més complexa i, en alguns moments, dolorosa. El grup va valorar especialment aquesta transformació, que evita maniqueismes i mostra un procés lent i creïble.

Pel que fa a l’estructura, es va coincidir força en la percepció de dues parts diferenciades. La primera va generar més distància en alguns lectors: es va qualificar de més lenta, més descriptiva i amb un ritme que costa d’enganxar. A més, no té massa sentit en la història total. En canvi, la segona part va ser molt més ben rebuda, ja que intensifica el conflicte emocional i dona sentit a molts elements plantejats anteriorment. Un dels moments més vius de la sessió va arribar amb el descobriment que el quadre esmentat a la novel·la té una base real. Aquest detall va sorprendre bona part del grup i va obrir una nova línia de conversa sobre la relació entre ficció i realitat, i sobre com Diop construeix el seu relat a partir d’elements històrics concrets. Aquesta troballa va enriquir la interpretació del llibre i va generar curiositat per aprofundir-hi més enllà de la lectura.

En conjunt, va ser una sessió rica i participativa, amb opinions diverses però amb un fil conductor clar: es tracta d’una obra exigent, que pot no captivar d’entrada però que acaba deixant empremta. La combinació de reflexió històrica, profunditat psicològica i una escriptura potent va donar peu a un debat intens i molt estimulant.

La Guia