En la sessió del club de lectura dedicada a La Tregua de Mario Benedetti, la conversa va ser especialment participativa i va generar un debat profund sobre els grans temes de la novel·la. Es va analitzar la figura de Martín Santomé, un home vidu, rutinari i proper a la jubilació, que viu immers en una existència grisa i marcada per la inèrcia. La seva vida, estructurada entre la feina d’oficina i una relació distant amb els fills, es presenta com una metàfora de la monotonia i el desencant de la classe mitjana urbana.
Un dels eixos centrals del debat va ser la relació amb Laura Avellaneda, que irromp en la vida de Santomé com una llum inesperada. Es va comentar com aquest amor tardà representa una escletxa d’esperança, una “tregua” breu però intensa dins d’una trajectòria vital dominada per la resignació. Precisament, la mort sobtada de la Laura va ser un dels punts més colpidors per al grup: es va parlar de la seva funció narrativa, gairebé cruel, i de com accentua la idea que la felicitat pot ser efímera i fràgil. Alguns participants van valorar la coherència del desenllaç amb el to general de l’obra, mentre que d’altres van expressar que la mort els va semblar excessivament abrupta o fins i tot manipuladora emocionalment.
També es va comentar el format de diari íntim, que permet entrar en la psicologia del protagonista amb gran proximitat, però que alhora limita la mirada a la seva subjectivitat, sovint pessimista. Es va destacar la capacitat de Benedetti per retratar la quotidianitat amb sensibilitat i economia de recursos, així com la seva manera de descriure els petits gestos, silencis i rutines que construeixen una vida sencera.
En relació amb l’autor, es va recordar que Mario Benedetti és una figura molt estimada i reconeguda sobretot per la seva poesia, que molts membres del club coneixien i apreciaven. De fet, es va comentar que aquest coneixement previ generava unes espectatives determinades respecte a la novel·la, esperant-hi potser una intensitat lírica més marcada. També es va situar l’obra en el context de l’Uruguai de mitjan segle XX i en la trajectòria d’un autor compromès, vinculat a la realitat social i política del seu país.
En general, la lectura es va començar amb moltes ganes i predisposició positiva, però una part important del grup va coincidir que, tot i reconèixer-ne la qualitat literària i la profunditat dels temes, la novel·la no va acabar d’agradar del tot. Alguns van trobar el ritme massa lent i el to excessivament melancòlic; d’altres van sentir una certa distància emocional amb el protagonista. Malgrat això, la sessió va ser enriquidora i va permetre reflexionar sobre el pas del temps, la soledat, la necessitat d’afecte i la fragilitat dels moments de felicitat que, com diu el títol, poden ser només una breu tregua dins la vida.
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada