La Cosina Rachel (o com Daphne du Maurier ens va enganyar a tots!)
En la sessió del club de lectura dedicada a La cosina Rachel de Daphne du Maurier, el debat va ser especialment animat, ja que la novel·la va generar interpretacions molt diverses i fins i tot oposades. Des del principi, es va comentar com l’autora construeix una atmosfera de sospita i ambigüitat que condiciona la mirada del lector, gairebé convidant-lo a desconfiar de Rachel abans fins i tot de conèixer-la.
Un dels punts centrals de la conversa va ser precisament aquesta ambigüitat magistral. Molts lectors van reconèixer que, influïts per la veu narradora de Philip i per les insinuacions sobre la mort del seu cosí Ambrose, havien assumit gairebé automàticament que Rachel era una dona perversa, calculadora i manipuladora. Tanmateix, a mesura que avançava la lectura —i especialment en comentar-la conjuntament— va emergir la idea que potser aquesta sospita no estava fonamentada en proves sòlides, sinó en la subjectivitat i la immaduresa del narrador.
La figura de Philip va ser també àmpliament analitzada. Es va descriure com un jove impulsiu, orgullós i emocionalment inexpert —un “xitxarel·lo”, en paraules d’alguns membres del grup— que passa de l’adoració cega a la desconfiança malaltissa amb una facilitat desconcertant. Es va reflexionar sobre com du Maurier juga amb aquesta veu narrativa limitada per enganyar el lector: ens fa compartir els prejudicis, les pors i els deliris de Philip, i així ens converteix en còmplices de la seva visió distorsionada.
També es va destacar l’habilitat de l’autora per mantenir el dubte fins al final. Rachel és realment culpable d’alguna cosa? És una víctima de les projeccions masculines? O és simplement una dona lliure que no encaixa amb les espectatives del seu entorn? El grup va coincidir que la gran força de la novel·la rau en aquesta impossibilitat de donar una resposta definitiva. Du Maurier no resol el misteri de manera clara, sinó que deixa el lector en un territori incòmode, obligat a revisar els seus propis judicis.
Es va parlar igualment del context social i de gènere, i de com la novel·la pot llegir-se com una crítica subtil a la mirada patriarcal que tendeix a demonitzar les dones independents. En aquest sentit, es va valorar molt la modernitat del plantejament i la capacitat de l’autora per jugar amb les convencions del relat gòtic i del misteri psicològic.
En general, la novel·la va agradar molt al grup, sobretot per la seva capacitat de generar debat i de “enganyar” els lectors amb tanta elegància. Molts van admetre que havien caigut en la trampa de jutjar Rachel massa aviat, i que la lectura compartida els havia fet replantejar la seva interpretació. La sessió va concloure amb la sensació que La cosina Rachel és una obra intel·ligent i subtil, que demostra fins a quin punt la veritat pot dependre del punt de vista —i de com de fàcil és deixar-se portar per una veu narradora aparentment fiable.
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada