Carretera
i manta! Una novel·la que no és el que semblaAmbientada
als Estats Units durant la dècada
de 1950, la història
segueix a quatre joves orfes que emprenen un viatge des de Nebraska
fins a Nova York al llarg de deu dies de juny de 1954, amb l'objectiu
de descobrir el món
i a si mateixos.
El
protagonista, Billy Watson, és
un noi amb una imaginació desbordant
que somia amb emular les aventures d'herois com Aquil·les,
Ulisses o Simbad, inspirat per un llibre de tapes vermelles que
sempre porta amb ell. Quan el seu germà
gran,
Emmett, torna a casa després
de quinze mesos en un centre de detenció
juvenil,
els dos decideixen començar
una nova vida a Califòrnia
i això podria ser L’Autopista Lincoln: el viatge iniciàtic de dos
germans, però entren en escena dos personatge que ho canvien tot.
Vam
començar
amb una petita introducció
sobre
l’autor,
Amor Towles, que algunes
coneixien ja per Un
gentleman a Moscou.
Alguns participants van destacar que, tot i que L’autopista
Lincoln
és
força
diferent pel que fa al to i ambientació,
es nota l’estil
cuidat i elegant de Towles, especialment en la construcció
dels personatges i els diàlegs.
També
vam contextualitzar breument l’obra
als Estats Units dels anys 50: un país
de postguerra, en plena ebullició
social
i econòmica,
però encara
molt marcat per desigualtats i jerarquies. Aquest rerefons va ajudar
a entendre millor les motivacions dels personatges, especialment les
diferències
de classe que travessen tota la novel·la.
Ens
vam aturar a comentar la significació
del
títol.
Teníem
informació sobre la
veritable autopista Lincoln, que travessa els Estats Units d’est
a oest, i com aquesta ruta es converteix en un símbol
de llibertat, de fugida, però
també
d’expectativa
i promesa d’un
futur millor.
Gran
part de la sessió
la vam dedicar als personatges,
especialment a Duchess que generava opinions contraposades! Vam
parlar d’Emmett,
com a figura central, va ser vist com un noi amb bona voluntat, però
arrossegat
per les circumstàncies
i per les decisions dels altres,
de Billy,
el seu germà
petit
que va encisar tothom. Es va destacar la seva innocència
combinada amb una mena de saviesa intuïtiva.
El seu quadern de cites i referències
va agradar molt.
Duchess
va generar un debat intens: per alguns és
un encantador buscavides amb un cert codi d’honor,
per d’altres
un manipulador ambiciosament cínic.
Van guanyar els primers, al final, crec! Woolly,
potser el més
fràgil
emocionalment, va commoure molt, especialment pel contrast entre la
seva situació
familiar
privilegiada i el seu malestar interior.
També
es
va parlar molt de com els quatre joves representen diferents maneres
de respondre a un món que sovint no dona segones oportunitats.
A
part del viatge, van sorgir diversos temes que vam anar desplegant al
llarg de la conversa: El pes del passat i la recerca d’un
nou començament;
El valor de la responsabilitat, especialment en Emmett; La moral
gris, sobretot en relació
amb
les accions del Duchess; la
fragilitat de la infància
i l’adolescència
I la bonica inocència del germà petit.
Aquí
es
va introduir el concepte de novel·la
de formació
i moltes
van coincidir que, tot i no seguir el model tradicional, la novel·la
sí
que
explora molt bé
aquest procés
de creixement i pèrdua
de la innocència.
Es
va comentar molt positivament la manera com Towles alterna les veus
narratives, permetent conèixer
millor les motivacions de cada personatge. Aquest recurs va agradar,
tot i que alguns lectors van trobar-lo una mica confús
al principi.
Pel
que fa al final, hi va haver una divisió
clara
d’opinions.
A uns els va semblar un final obert i suggeridor, coherent amb
l’esperit
de la novel·la.
Altres el van trobar massa ambigu, amb alguns fils que haurien volgut
veure resolts.
La
sessió
va
ser molt viva i participativa. El llibre va agradar molt en general,
i va deixar molts temes oberts. Vam
parlar de les
novel·les
de carretera
o de viatges com a forma de reflexionar sobre el canvi personal i la
recerca de sentit (a l’estil
de On
the Road)
i ens vam reconèixer amb ganes de llegir més de l’autor!
La Guia
