Llegim... "El món segons Garp" de John Irving

Per començar nova temporada hem triat un llibre molt potent i la sessió que en vam tenir va ser molt intensa i interessant. Benvingudes a El món segons Garp, de John Irving. Tot i que va ser un llibre que molts participants van trobar una mica lent, sobretot la primera meitat, la conversa va ser molt rica i va obrir molts temes de debat.

Vam començar comentant que aquesta és la tercera novel·la de John Irving, publicada el 1978, i la que el va consagrar internacionalment. Va ser el llibre que el va situar entre els grans narradors nord-americans contemporanis, i el que va marcar l’inici del seu estil característic: històries excèntriques, amb humor negre, tragèdia, sexualitat i personatges molt singulars.

Un d’aquells llibres que s’han de llegir abans de morir. O potser no cal?

El grup va coincidir que el llibre és una mescla sorprenent de comèdia i drama, on el lector no sap mai si ha de riure o plorar. Irving juga constantment amb la ironia, mostrant com les situacions més absurdes i còmiques poden acabar convertint-se en tragèdies profundes.

Els temes que més van sortir a la sessió van ser: La por i la inseguretat com a motor de la vida i l’acceptació de la mateixa tal com va assumint que no tenim el control de res. La maternitat i el feminisme, a través del personatge de Jenny Fields, la mare de Garp, una dona que decideix ser mare sense home i que es converteix en símbol feminista. La identitat masculina, en el cas de Garp, sempre en tensió amb les dones que l’envolten. La mort i l’atzar, que apareixen de manera inesperada i absurda. I sobretot, la idea de l’escriptura com una manera de donar sentit al caos del món.

Un dels punts que més va generar debat va ser el paper dels personatges femenins. Jenny Fields és una figura poderosa i autònoma, però també polèmica: algunes lectores la van veure com una figura inspiradora i valenta, mentre que d’altres la van considerar massa freda i distant. També es va parlar de Helen, la dona de Garp, que intenta mantenir una vida pròpia dins d’un matrimoni molt complex. En general, es va destacar que Irving intenta donar veu a les dones, però a través d’una mirada clarament masculina i sovint ambigua.

La majoria de participants van trobar el llibre dens i d’un ritme irregular. Alguns no el van poder acabar! Tot i que no tothom el va gaudir, tothom va reconèixer que és una obra amb una veu molt original i amb una ironia finíssima, capaç de fer conviure la tendresa, la violència i la comèdia més absurda en una mateixa pàgina.

La Guia