Llegim... "Una casa lluny del mar" de Marina Martori

La sessió del club de lectura dedicada a Una casa lluny del mar va tenir lloc en un ambient especialment emotiu i proper. En aquesta ocasió, la mateixa autora, Marina Martori, va conduir la trobada, fet que va donar a la sessió una dimensió íntima i plena de complicitats.

Des del primer moment es va crear una connexió molt natural entre l’autora i els lectors fruit del coneixement previ i de lo bonic que és sempre poder parlar amb els autors/res. Les participants —algunes— van confessar que la història les havia tocat, i algunes van admetre, entre somriures, que “se’ls havia escapat la llagrimeta” en més d’un passatge.

Marina Martori va explicar que la novel·la va néixer d’una imatge molt clara i persistent: donar veu a la història d’amor dels seus avis (a la portada) que es van casar l’1 de gener del 1936. Des d’aquesta imatge inicial, va començar a construir una història sobre el pes dels records, els silencis familiars i la necessitat de tancar ferides heretades.

Va detallar com el procés d’escriptura va ser curt i a raig, com una immersió personal, i com havia buscat dues veus narratives, àvia i néta per explicar la mateixa història i dues de diferents, alhora.

Un dels temes que més interès va despertar va ser la riquesa i complexitat dels personatges femenins. Els lectors van valorar que les dones del llibre són fortes i fràgils alhora, que no responen a models previs sinó a vides possibles, reals.

Martori va explicar que la seva voluntat era retratar dones que carreguen històries, silencis i decisions difícils, però que troben en la seva vulnerabilitat una força inesperada. Es va parlar molt de la soledat, la maternitat, la culpa i els diferents tipus d’amor, com a fils que travessen les generacions femenines del relat.

Diverses lectores van compartir records personals parlant de la seva pròpia relació amb les àvies, i van reconèixer en la novel·la una veritat emocional que les havia tocat de prop.
Martori va explicar que, per a ella, el vincle entre àvies i netes és un dels eixos essencials de Una casa lluny del mar: una relació feta més d’intuïcions i silencis que de paraules, però carregada d’afecte i transmissió emocional.

La conversa va derivar també cap als grans temes que travessen la novel·la:

• la reconciliació amb el passat i amb allò que no es pot canviar;

• la casa com a espai físic i simbòlic, ple de memòria i identitat;

• el mar com a metàfora de llibertat

• i la necessitat de trobar la pròpia veu dins d’un relat familiar sovint heretat

En diversos moments, la conversa va prendre un to gairebé confidencial: es parlava de ficció, però també de vida, i la frontera entre ambdues semblava fondre’s.

L’autora va sortir-ne molt feliç. Gràcies.

La Guia