A la plaça del diamant, coneixem a la Natàlia, una dona que no és mestressa del seu destí ni del seu alliberament.
Com a partir del monòleg interior, Mercè Rodoreda ens presenta els sentiments dels
protagonistes, la reassignació, creixement, la lluita de la dona davant la realitat que li ha tocat
viure.
Els nois i noies havien de triar entre una d’aquestes paraules: cafetera, quadre de llagostes, balances, coloms, Colometa, embut, ganivet, plantes, nines, llaç, guerra, amor, república, postguerra . Una vegada triat, l’havien de dibuixar i s’intercanviava entre els companys. El joc consistia a trobar la interpretació simbòlica de cada dibuix i explicar-nos així la Plaça del Diamant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada