És un conjunt de textos on l’autora recórrer als records i vivències personals per explorar i aprofundir, denunciar, o simplement parlar de temes tabú com la infertilitat, la menstruació, però també sobre la violació, les pors o l’alcoholisme entre d’altres. De manera molt lúcida explora el món que l’envolta, amb les condicions que li han tocat viure, i exposa obertament les seves reflexions, lúcides, sobre el fet de ser dona avui amb tot el que això representa. I ho fa amb un estil molt personal i propi en què barreja la dissertació acadèmica, la reflexió i la conversa més intranscendent.
Dilluns 25 d'abril: Imma Monsó. "Tot un caràcter"
Lectors,
en aquest relat hi assistireu d’espectadors; espectadors d’un drama subtil,
protagonitzat per una filla que ens explica la seva relació amb la mare. Un drama
que s’estableix entre dos caràcters de principis diferents, dues personalitats amb
un vincle fort, però particular per la seva ambigüitat en la relació.
Es tracta de dues persones amb maneres de fer i sentir diverses. De dues dones que lluitaran, i s’estimaran, que seran amigues i enemigues, que s’acceptaran i adoraran; però també es rebutjaran i no es comprendran. Una filla que no acceptarà fàcilment la independència de la mare. Dues dones que al final no estaran tan lluny l’una de l’altra.
En
definitiva, l’autora ens desvetlla amb la força del llenguatge els entrellats
de la relació ambigua que s’estableix entre una mare i una filla.
Dilluns 23 de maig. Llucia Ramis. "Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes"
"Aquesta és una fugida
per ajornar el moment de començar de zero. Esbrinar qui van ser els meus
rererebesavis no em desvelarà què serà de mi. El que necessit ara és un
principi".
L’escriptora d’aquest conjunt
de relats, també narradora, ens parla de l’experiència de retornar a l’antiga
llar dels pares, el lloc de la infància. L’ autora ho farà en un moment de
crisi personal i això li permetrà de parlar de la vida de quatre generacions de
la seva família, desvetllant la cònica d’una nissaga; la pròpia. Un seguit d'anècdotes i records que ens
traslladen a temes tan universals com l'amor i el desamor, la nostàlgia, les
relacions familiars, l'educació i les arrels; però també farà un relat de
vivències, paisatges, llengües i pensaments que van formar part de la seva vida
passada, convertint finalment el relat en un recreació de la seva vida.
Dilluns 27 de juny. Jon McGregor. "El embalse 13"
Aquest és un relat que ens enfronta a un desenvolupament diferent de l’esperat.
Si d’entrada la història comença amb la desaparició d’una nena en un petit
poble de l’Anglaterra rural, i ens pensem que assistirem al descabdellament d’un
crim, i a la resolució d’un assassinat, anem errats; en realitat McGregor el
què fa és descriure la vida i la quotidianitat dels habitants d’aquest poble, un
cop el temps ha anat passant i l’efecte de la desaparició de la nena s’ha anat
desdibuixant.
A mesura que les estacions van passant i el ritme de la natura es va
imposant; a mesura que passa inexorablement el temps que ens allunya de la
desaparició i la investigació policial, els
habitants de la localitat recuperen la seva vida i l’autor ens la desvetlla:
assistim a naixements, defuncions, enamoraments, ruptures, crisis i ressorgiments
d’una gent i la seva convivència, o no, amb el fet de la desaparició d’una nena
un dia de Nadal de fa molt temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada