Aquesta lectura de diversos relats ha estat rebuda de maneres molt diverses per les nostres usuàries i usuaris.
Mentre que a algunes lectores els ha agradat molt tot, o bastant o
han gaudit molt d'un relat determinat com per exemple "Drive my Car", i n' han vist l'adaptació que se n'ha fet, amb ajuda del propi autor, al cinema, i
que es candidata als Oscar a millor fil estranger, altres, en canvi, l'han trobat molt
surrealista i la mirada, encara que molt crítica de l'autor sobre aquesta societat tant misògina, els ha molestat
moltíssim, perquè se'ls hi ha fet difícil separar la lectura de la realitat amb uns personatges amb caràcters altament masclistes, en el marc d'una societat marcadament patriarcal, ha fet que se'ls hi fes difícil d'empassar.
Entenen que és una crítica social igual que la distòpia de "El cuento de la criada" de Margaret Atwood, perà per algunes lectores, posar-se en la pell d'homes que tenen aquesta mirada sobre les dones és dolorós.
Altres lectores,
però, han destacat altres punts dels relats, en el primer per exemple, un cop la
protagonista, la conductora supera els tics masclistes del protagonista,
s'estableix una relació entre ambdós destacable, malgrat la fredor del caràcter
japonès. Pensen que Murakami es un autor
que ha viscut i treballat fora de Japó i es capaç de veure la seva societat
sota una mirada crítica que no podem veure en altres autors. Si que ho veiem
per exemple en El cel és blau i la terra blanc de Hiromi Kawakami, lectura que també recomanem, encara que en aquest cas s'ha de tenir en compte que el relat és desglossa sota la mirada d'una autora.
En el seu conjunt, cada relat aporta
una mirada diferent de com els homes són
sovint depenents de les dones, pretenen estar per sobre, no necessitar-les,
però al final són incapaços de viure sense elles. Els relats tenen mirades oníriques,
surrealistes, però també molt quotidianes, del dia a dia d'una parella, de com
el temps fa que les relacions s'enfosqueixin i deixin pas a ser només dues
persones que passen la vida juntes.
L'autor té moltes
influències de la música i la literatura
anglosaxona que es deixen veure en els seus relats.
Un dels usuaris
després de veure la pel·lícula, diu que els guionistes han millorat algunes de
les històries, doncs els han donat una segona volta de clau ampliant la mirada única que els
havia donat l'autor, i ens recomanava de totes, totes, que féssim la lectura i
veiéssim el film.
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada