La llibreria va tenir diverses mirades, algunes de molt crítiques, altres de molt positives, algunes que havien vist la pel·lícula abans, es varen quedar decebudes amb la novel·la, altres la varen trobar de bon passador, algunes que els havia encantat varen pensar que la pandèmia i el clima pessimista ens feia veure el llibre amb uns ulls més foscos i grisos del que calia. O sigui, que hi va haver mirades diverses com sempre!
Les llibreries són, i 60 anys després segueixen sent, centres culturals, xarxes que recomanen llibres, i que atreuen i reparteixen sentit crític i transformador del futur de la nostra societat a través dels llibres, i que molts projectes de llibreries que es porten avui dia, sovint regentats per dones o cooperatives tenen un aire molt similar, amb totes les distàncies del temps, del que vol fer la Florence la propietària i protagonista de la Llibreria.
Però la Llibreria també és un moment i un lloc, la postguerra a un lloc rural, on la tristesa, l'economia i la situació de tots plegats no convida a grans alegries, i sembla una bogeria obrir una llibreria, un usuari comenta, com aquí hagués passat després de la guerra civil, obrir una llibreria en un poble, hagués trobat segurament els mateixos o pitjors impediments...
És així una novel·la una mica trista, de personatges tristos, d'un moment de la història europea trista, pobre, que costava tirar endavant, i així i tot la Florence, porta llum, porta llibres, porta cultura i sembla que les forces vives del poble no estan d'acord i es posen en contra totalment, i això a algunes usuàries, tot i que saben que és comú i que passa sovint, els ha enfadat.
Però per altra banda, és un llibre de personatges, en realitat de dos personatges, la Florence que tira endavant amb força i vol engegar la llibreria malgrat tots els entrebancs i la Cristine, aquesta nena, sense gaires recursos que ens fa pensar en les penúries de les famílies amb pocs recursos i amb la incapacitat dels joves per accedir a l'escolarització quan no hi ha diners a casa. Perquè la resta de personatges, a favor o la contra, de fet només giren al voltant de la Florence i de la Llibreria, perquè la llibreria és un personatge més i llibres com Lolita o Farenheit 451, obres cabdals de la literatura americana que arriben per revolucionar la cultura del petit poble rural anglés són el centre de tota la història. I aquest és el centre neuràlgic que ha interessat a la majoria de les usuàries.
Però la tristesa dels personatges, la manca de coratge del poble per defensar la Florence, o que la mateixa Cristine no se'n surti amb els estudis i acabi treballant com va fer abans les germanes, la mare o l'àvia, la fan una lectura, lenta, sense grans alts i baixos, normal, com la vida, real, que no ha tingut molt d'atractiu per algunes usuàries. No em deien res aquests personatges completament normals.
La versió del cinema canvia el final i alguns passatges per donar més acció, un punt més d'intriga, i això crida més l'atenció, potser. O potser com diu una companya, és que amb la pandèmia, tots tenim la mirada grisa, i els llibres grisos, com la vida mateixa no ens entren tan bé.
Es parla d'altres llibres de llibres, el que s'anomenen Els "bookish books": La llibreria ambulant, que fa riure molt més, amb el seu protagonista tan extravagant, explica una usuària, el mateix Farenheith 451 de Ray Bradbury que recomanen les usuàries com una gran crítica a la nostra societat, o La dona de paper.
Sobre clubs de lectura, llibres, llibreries i biblioteques: llegiu aquí
Si teniu curiositat i voleu veure com són les sessions online: aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada