Llegim... Manual per a dones de fer feines de Lucia Berlin

Anàlisi i presentació de l'obra

Qui és Berlin!

Berlin és implacable, no s'està de res, i així i tot i la brutalitat de la vida sempre queda atenuada per la seva compassió davant la fragilitat humana, per la intel·ligència i l'agudesa d'aquesta veu narrativa, i el seu fi sentit de l'humor, ens deixa tocats ara sí i després també, amb un relat clar i directe de la seva vida, de la família i la vida de qui els envolta, d'una societat classista, racista i trista.

En el relat que dona nom al recull, Manual per a la dona de fer feines ella té quatre fills, i tot i que té estudis, no pot trobar una altra feina i ha de mantenir-los. A això se li suma la seva addicció, amb la qual cosa fa feines a les cases i allí roba pastilles. A través de la neteja observa com són les famílies, especialment les dones, i veu que les suposadament alliberades són les pitjors, perquè la tracten amb inferioritat com a servei i no com a una igual. I ella mira, mira, i veu, veu el seu entorn, es veu ella, però veu també qui l'envolta, i ens ho explica, de manera lúcida, molt lúcida, malgrat l'alcohol, i amb l'alcohol, anys després, amb la literatura, que ho catalitza tot.

Treballa amb un material difícil i real, amb humor negre, cínic. Ens fa uns relats tristos, però cínics, realistes, irònics amb un humor tret del dolor. Relats on no surt de la brutalitat, de la dependència, i dels relats que ens parlen del dol i del dolor i de la pèrdua. Relats que ens parlen de les persones que li han fet mal com la mare i l'avi que a l'hora es varen fer mal a ells, alcohòlics tots dos, els abusos infantils, i l'alcoholisme és un nexe entre la família i un cercle de dependència, ràbia i odi. Un cercle viciós. Diners, pèrdua, desprestigi, odi, menyspreu, abús, maltractament, dependència.

Per la majoria dels usuaris aquest material és fa difícil d’empassar, com pots pensar amb l'esperança si només veus un pou amb foscor? Però els fills són centrals en la vida de Berlín i ella trenca el cercle viciós de dolor, maltractament i dependència amb els seus fills, i això ho veuen favorablement altres usuàries, com una dona que se supera, i que usa l'escriptura com un procés catàrtic, que li permet parlar de tot el que va viure en la infància i adolescència.

La relació amb els fills, que són els adults en la relació amb Lucia Berlin, els que tenen el control, els que posen les regles, controlen les claus, els horaris i les botelles d'alcohol. Relats on ella mostra com va començar a escriure com una feina més, però com va ser catàrtic, ja que va poder escriure allò que no podia explicar, i com parla de meta literatura, quan ens parla dels alumnes a qui ensenya a escriure, i ens explica les tècniques, i els referents, especialment Txejov.

Ens parla de les feines, i la mirada crítica que mira la societat, la pobresa, el racisme, el classisme, des cada feina que ha fet per mantenir, traductora, infermera, dona de fer feines, mestre, escriptora, i un llarg etcètera, 4 fills, des de la seva família desestructurada, marits també addictes, també dependents, també creatius, des de la seva dependència del alcohol, que li ha permès comprendre el seu voltant, la gent, com es mor i com es viu. Quan neteja les cases dels morts, o quan veu qui té una bona mort o una mala mort. Hi ha relats com aquest de les bones morts, que capten l'atenció especialment de les usuàries, i que han marcat la lectura. A d’altres tertulianes, però, no els hi han interessat gens.

Entre les tertulianes, les lectures son irregulars, no tots els relats agraden, en canvi altres, com Panteó de Dolores, Ingovernable o Mijieto, han deixat petja en la majoria de les usuàries. És una lectura que has d'estar molt centrada, si no pensaries que la vida només és fosca. Però en canvi l'autora veu llum al seu voltant, en la gent, en els alumnes, en els paisatges, és increïble amb una vida tan dura, com pot ser una dona tan forta i a l'hora tant depenent i addicta.

Ens parla del dol quan estimes una persona com la Sally o quan no l'estimes gens com la seva mare, a la qual no té cap recança en el moment de la seva mort mentre que la Sally, la seva germana, amb un tarannà més dolç és capaç de perdonar, però clar, cada cop que s'emborratxava la mare i es volia suïcidar, era a la Lucia a qui cridava i llençava tota la merda i culpava de tots els seus daltabaixos! Com havia de perdonar, la Lucia? Com havia de pair aquella nena, aquella noia, tot aquell dalt a baix que va viure a casa seva?

La resposta de la Sally sempre havia estat una altra; la Lucia, va respondre com la mare i com l'avi, amb l'addicció, la ràbia i l'odi, fins que els fills, l'anima, i la literatura, i molts intents de desintoxicació la portaren per un altre camí. Cada relat aporta un gra de sorra, de la seva vida, del seu pensament, de la seva mirada, que ens aboca a una mirada especial de gent esgarriada, ingovernable, però tota amb un esperit màgic, amb un talent especial més enllà de les lletres, de la música, de la poesia, del joquei amb el seu cavall.

Ja de gran és pregunta, I si... sap que no existeix el i si... Perquè diu que els somnis dels i si… sempre acaben amb un dalt a baix que l'hagués portat pel camí que havia de fer, perquè cadascú fem el camí que sabem, que treballem, i els i si… no existeixen. La Sally va fer un camí diferent que ella mai no va tenir, perquè la mare, el tiet, ella mateixa, quan la ràbia i la gelosia no se la menjaven, varen protegir a la Sally de l'avi, i a ella, ningú, ningú la va protegir, perquè el tiet, que la volia protegir, tampoc va poder amb un pare malaltís, maltractador i alcohòlic, i també havia acabat alcohòlic i no podia tenir cura ni de si mateix. Lucia el va perdonar de gran, quan ella mateixa se’n va adonar, amb els seus propis fills, que tampoc ella els podia protegirdel seu alcoholisme. Era una roda que no s'aturava, l'avi va perdre peu, va tocar els fills, i després les netes.... però tant la Lucia com la Sally van ser fortes en una cosa, potser només en una, van protegir sempre als seus fills, d'aquell món fastigós que havien viscut a casa seva.

Perquè el que tenen clar totes les usuàries d'aquesta lectura és que la família de Berlin, la va influir i moldejar, com va ser: l'avi, maltractador, abusador i borratxo, la mare igual a l’avi, el pare indiferent; però ella es va alçar i gràcies als fills, i amb força de voluntat, i malgrat els marits i companys de qui sempre es va envoltar també addictes com ella, va superar, i va tirar endavant i no només això sinó que va ser capaç de moure la seva vida per ser proactiva amb els que l'envoltaven. Un llibre amb molta crítica social contra el racisme i la pobresa, que les usuàries pensen que està plenament al dia.

No a tot hom ha agradat, és massa cínica i obscura, massa crítica, massa monotemàtica, amb la seva autoficció que l'envolta, en els anys més foscos, durs, i terribles de la seva vida, però els relats que han arribat, han arribat a tots els usuaris, una lectura que no ha deixat indiferent a ningú i que ens ha portat a comentar llargament els seus relats. Ens parla, ens diu, esperin, escoltin, saben... ens interpel·la. Com lectors.  Una persona propera que ens parla de tu a tu...  Perquè prestem atenció però els relats son imprevisibles, mai sabem per on aniran, pensem que tracten d'un tema i els dona la volta, sobre tot als finals, que sempre son un gir total, que ens deixa sovint esmaperduts. Aquell final contundent, que ens diu, amb claredat... i sempre versemblant, els sentiments, les emocions, són  planeres, les podem captar, podem entendre-les, malgrat que siguin fosques. Son plausibles, palpables, són d'una persona propera, que ha caigut en un forat de tristor, pobresa, dependència, ect... però al cap i a la fi,  una persona com qualsevol altra.

LA GUIA

VÍDEO RECOAMANACIÓ

MÉS INFORMACIÓ

Article Lucia Berlin, Gustau Nerin <https://mcusercontent.com/bf3b0e5eb2ba7fcdd946094b5/files/4785acf9-ffa3-45f7-869c-ce3121de8810/Manual_per_a_dones_de_fer_feines_nacional.01.pdf>
Article El País Sonrisa Maldita <https://elpais.com/cultura/2018/11/09/actualidad/1541760985_633986.html>
Contes durs i compasius < https://mcusercontent.com/bf3b0e5eb2ba7fcdd946094b5/files/24cead5a-16e0-4e0c-bd0d-6e95c4f9ed6c/Els_contes_durs_i_compassius_de_Lucia_Berlin.pdf>