De vegades
passa i quan passa és bonic...
Una bona
novel.la juvenil, una
determinada conjunció astral, un parèntesi llarg, un aturar el
temps, un matí assolellat, un grup
valent i arriscat disposat a llegir-se. Recordo ser ells/es, alguna vegada ho
vaig ser i confesso que la tertúlia de
“Xaval Gras, es menja el món” serà quelcom difícil d’oblidar.
Vàrem
començar amb Iggy Pop de fons
I am the passenger
And I ride and I ride …
And I ride and I ride …
Singing la la la la la la la la
I és
que “ Xaval gras” és un homenatge al
punk rock, a les bandes i a l’amistat.
“Sóc
un xaval gras i suat que mira fixament la via del metro des de la vora de
l’andana”, amb aquesta frase dóna inici la novel.la.
I és
que el nostre protagonista, Troy Billings, té 17 anys i pesa 134 quilos.
Un diumenge, fart de ser la riota de tothom, del bullying que pateix a
l’institut , decideix suïcidar-se i
tirar-se a la via del metro.
“-
Seria divertit si el grassonet acabés esclafat pel metro?
...
“No podrien riure. Fins i tot jo em mereixo un suïcidi digne”
És
just aquí quan encetem la conversa, un parlar des de dins. Parlem de la
solitud, l’autoestima, el bullyng, dels cànons de bellesa, de com el físic et
marca dins i fora de l’institut... del que et pot empènyer a treure’t la vida.
Apareix
un nou personatge, en Curt MacCrae, una llegenda de l’institut, un jove sense
sostre, un geni de la guitarra i del punk rock, brut i llardós, que no només el
salva, sinó que li proposa de ser el bateria del seu grup.
I en
nostre protagonista canvia, surt de la cova, del sot i aprofita el brill
de llum que deixa passar l’escletxa que
en Curt ha provocat.
“Carpe
Diem, collons. Sóc grassonet i m’ho estic passant de conya”
“És
la millor nit de la meva vida”
Evidentment
que la novel·la podria ser una altra típica història juvenil melodramàtica
sobre les drogues, la mort de la mare,
el caos familiar, la tempesta adolescent... però en Troy Billings ens ha
arribat al cor... i ho vaig saber just quan l'univers t'obre les seves portes i et permet accedir a tots els seus secrets … confessions i picades
d’ull, veritat i literatura. Llegir i llegir-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada