En James té 17 anys i una idea molt clara del què
vol: destruir tots els cotxes. Està convençut que la major part dels problemes
que tenim són a causa de la manera de viure i, segons ell creu, els cotxes en
són l’indicador. DESTRUÏM –LOS. Acabem
amb l’emblema de la societat americana, amb el consumisme, amb l’anar
contranatura constantment.
Però a mesura que va passant el temps a en James se
li compliquen les coses... l’escola, els amics, les noies... i mica en mica
s’adóna que cada vegada és més difícil nedar contracorrent i mantenir-se ferm
en els propis principis i creences.
“Gent jove, estudiants,
intel·lectuals, progressistes i tots aquells que us atreviu a acceptar la
realitat, us demano que OBRIU ELS ULLS i MIREU cap a on ens porta la situació
actual. Els automòbils són els fonaments sobre els quals es basa el nostre
estil de vida insostenible. Hem de DESTRUIR tots els cotxes. Tots”.
La sessió amb la mOn:
DESTRUÏM TOTS ELS
COTXES
James Hoff, un noi de 16 anys, només té una cosa clara a la
seva vida : els cotxes són el gran problema del planeta!!!
I la tertúlia ha començat justament amb aquesta pregunta:
Quina cosa és la que teniu ara mateix més clara a la vida?
Que és el que més us interessa?
Les respostes han estat curioses i sorprenents : els
cavalls, els videojocs, els estudis, el hàmbol, les noies, ser feliç, salvar
els arbres...
El protagonista del llibre, té clar que serà en el futur? I
el present? Es el podeu imaginar d’aquí
deu anys?
El llibre està escrit com si fos un diari i dia a dia, en
James escriu el que sent, la seva relació amb la família, els amics, els seus
dubtes, del pas del temps i de noies i... d’una noia molt especial, la seva ex,
la Side.
Destruïm els cotxes és un retrat de l’adol·lescència i de la
societat Americana, en James es “robots
pitjadors de botons”. Parla de la manca de valors, tant dels adults com dels
joves : Els grans consumidors americans. Com arribar a ser algú, com ser un
guanyador, com ser ric i famós... viure amb la natura i no contra natura, de com
evitar la contaminació i les catàstrofes... en resum : de com ser responsables
Com us imagineu d’aquí cinc anys?
I d’aquí deu anys?
(això queda entre nosaltres)
Ha estat un veritable
tresor escoltar als nois i noies del club, són joves en temps de crisis, amb
ganes de volar, amb ganes de ser independents i trobar-se segurs amb ells
mateixos..tot i que a la balança hi pesen els “NO se’sss”
Etapa difícil l’ adol·lescència: edat en què es deixa de ser
un nen però encara no s’és un adult.
Rebel·lia, reflexió , somnis , configuració del pensament i opinions
pròpies, les hormones funcionant a tope...
Imagineu-vos... la porta que ens ha obert : Destruïm Tots
els Cotxes.
No és com els altres llibres, és diferent... et fa pensar, mola!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada