Tres sombreros de copa de Miguel Mihura

Tres sombreros de copa és una de les millors obres de teatre de principis de segle XX.  Escrita el 1932, no va ser estrenada fins 20 anys més tard, ja que va trencar amb tota la tradició anterior i va ser incompresa pels actors i empresaris de l'època. S'emmarca dins del Teatre de l'absurd. És una comèdia hilarant i molt divertida, encara que revestida amb un humor agredolç que remou consciències i dóna què pensar. La seva estructura, en canvi, és molt clàssica i segueix l'esquema tradicional: introducció - nucli - desenllaç; estructura que a la vegada es correspon amb els tres actes en què està dividida l'obra.


El mateix Mihura deia respecte de l'obra: "La cree «sin esfuerzo» y «con facilidad, con alegría, con sentimiento». Consideraba que había encontrado con esta obra un estilo propio y sin influencias ajenas, y se mostró orgulloso de su «virtud melódica», de su ritmo, de «esa cadencia especial que sonaba a verso»" (Wikipedia)

Mihura en aquesta obra narra les aventures de Dionisio, el protagonista, la nit abans del seu casament amb una jove de l'alta burgesia. La trama succeeix dins d'un únic espai escènic, l'habitació d' un hotel, i el que ha de ser un tràmit abans del casament es converteix en una nit esbojarrada en la qual el protagonista coneix Paula i se n'enamora. Paula és una ballarina de music hall qui li ofereix la oportunitat d'una nova vida. Li dóna la possibilitat de canviar una existència gris i monòtona, pròpia d'un funcionari de províncies, per obrir-li una porta a la fantasia. D'altra banda, la mateixa Paula, però, es sent atrapada en un món de falsa llibertat i es sent atreta per un home que representa tot el contrari de l'univers en el qual ella viu.

Una obra de teatre que tot i estar escrita els anys 30 del segle 20 i  ser considerada un clàssic, tracta de valors socials i sentiments de rabiosa actualitat.