bibloca: de novembre 2025

dilluns, 10 de novembre del 2025

Llegim... "Una casa lluny del mar" de Marina Martori

La sessió del club de lectura dedicada a Una casa lluny del mar va tenir lloc en un ambient especialment emotiu i proper. En aquesta ocasió, la mateixa autora, Marina Martori, va conduir la trobada, fet que va donar a la sessió una dimensió íntima i plena de complicitats.

Des del primer moment es va crear una connexió molt natural entre l’autora i els lectors fruit del coneixement previ i de lo bonic que és sempre poder parlar amb els autors/res. Les participants —algunes— van confessar que la història les havia tocat, i algunes van admetre, entre somriures, que “se’ls havia escapat la llagrimeta” en més d’un passatge.

Marina Martori va explicar que la novel·la va néixer d’una imatge molt clara i persistent: donar veu a la història d’amor dels seus avis (a la portada) que es van casar l’1 de gener del 1936. Des d’aquesta imatge inicial, va començar a construir una història sobre el pes dels records, els silencis familiars i la necessitat de tancar ferides heretades.

Va detallar com el procés d’escriptura va ser curt i a raig, com una immersió personal, i com havia buscat dues veus narratives, àvia i néta per explicar la mateixa història i dues de diferents, alhora.

Un dels temes que més interès va despertar va ser la riquesa i complexitat dels personatges femenins. Els lectors van valorar que les dones del llibre són fortes i fràgils alhora, que no responen a models previs sinó a vides possibles, reals.

Martori va explicar que la seva voluntat era retratar dones que carreguen històries, silencis i decisions difícils, però que troben en la seva vulnerabilitat una força inesperada. Es va parlar molt de la soledat, la maternitat, la culpa i els diferents tipus d’amor, com a fils que travessen les generacions femenines del relat.

Diverses lectores van compartir records personals parlant de la seva pròpia relació amb les àvies, i van reconèixer en la novel·la una veritat emocional que les havia tocat de prop.
Martori va explicar que, per a ella, el vincle entre àvies i netes és un dels eixos essencials de Una casa lluny del mar: una relació feta més d’intuïcions i silencis que de paraules, però carregada d’afecte i transmissió emocional.

La conversa va derivar també cap als grans temes que travessen la novel·la:

la reconciliació amb el passat i amb allò que no es pot canviar;
la casa com a espai físic i simbòlic, ple de memòria i identitat;
el mar com a metàfora de llibertat
i la necessitat de trobar la pròpia veu dins d’un relat familiar sovint heretat

En diversos moments, la conversa va prendre un to gairebé confidencial: es parlava de ficció, però també de vida, i la frontera entre ambdues semblava fondre’s.

L’autora va sortir-ne molt feliç. Gràcies.

La Guia

Llegim... "El món segons Garp" de John Irving

Per començar nova temporada hem triat un llibre molt potent i la sessió que en vam tenir va ser molt intensa i interessant. Benvingudes a El món segons Garp, de John Irving. Tot i que va ser un llibre que molts participants van trobar una mica lent, sobretot la primera meitat, la conversa va ser molt rica i va obrir molts temes de debat.

Vam començar comentant que aquesta és la tercera novel·la de John Irving, publicada el 1978, i la que el va consagrar internacionalment. Va ser el llibre que el va situar entre els grans narradors nord-americans contemporanis, i el que va marcar l’inici del seu estil característic: històries excèntriques, amb humor negre, tragèdia, sexualitat i personatges molt singulars.

Un d’aquells llibres que s’han de llegir abans de morir. O potser no cal?

El grup va coincidir que el llibre és una mescla sorprenent de comèdia i drama, on el lector no sap mai si ha de riure o plorar. Irving juga constantment amb la ironia, mostrant com les situacions més absurdes i còmiques poden acabar convertint-se en tragèdies profundes.

Els temes que més van sortir a la sessió van ser: La por i la inseguretat com a motor de la vida i l’acceptació de la mateixa tal com va assumint que no tenim el control de res. La maternitat i el feminisme, a través del personatge de Jenny Fields, la mare de Garp, una dona que decideix ser mare sense home i que es converteix en símbol feminista. La identitat masculina, en el cas de Garp, sempre en tensió amb les dones que l’envolten. La mort i l’atzar, que apareixen de manera inesperada i absurda. I sobretot, la idea de l’escriptura com una manera de donar sentit al caos del món.

Un dels punts que més va generar debat va ser el paper dels personatges femenins. Jenny Fields és una figura poderosa i autònoma, però també polèmica: algunes lectores la van veure com una figura inspiradora i valenta, mentre que d’altres la van considerar massa freda i distant. També es va parlar de Helen, la dona de Garp, que intenta mantenir una vida pròpia dins d’un matrimoni molt complex. En general, es va destacar que Irving intenta donar veu a les dones, però a través d’una mirada clarament masculina i sovint ambigua.

La majoria de participants van trobar el llibre dens i d’un ritme irregular. Alguns no el van poder acabar! Tot i que no tothom el va gaudir, tothom va reconèixer que és una obra amb una veu molt original i amb una ironia finíssima, capaç de fer conviure la tendresa, la violència i la comèdia més absurda en una mateixa pàgina.