Aquest
llibre ha tingut una rebuda desigual, ha agradat molt i a
l'hora ha impactat en determinades escenes i trames; especialment pel què fa a la relació pares i fills, i també en les escenes de records del pare i
l'avi respecte de l'època posterior a la guerra civil i el
caciquisme. Hi
ha usuàries, moltes, que li han donat un 5, que és la nota màxima, perquè
els ha agradat moltíssim, i hi ha d'altres, les que menys, que li han donat
una nota més baixa perquè els hi han impactat determinades escenes. Al
final ha quedat amb un 4 de nota, que no està gens malament, per començar
la nostra primera lectura de l'any, però això mateix va fer que la
conversa entre totes les usuàries fos molt intensa i plena.
L'autor ens parla del seu barri i de com recorda la vida allí i de com la Biblioteca local el va salvar d'una vida que podria haver estat crítica i pèssima. Ens parla de com hi passava les hores, igual que el protagonista i narrador de la novel·la.
Les usuàries i usuaris conversen estona de com l'autor es veu reflectit en l'obra, comenten sobre altres llibres que han llegit d'ell i fan algunes recomanacions a col·lació, com "La tristesa del samurai".
El caciquisme, que per arrels familiars alguna usuària coneix de primera mà, a Extremadura, o la vida durant la IIGM a Rússia amb l'avi Simón és de les trames que més han impressionat les usuàries, perquè demostren que persones que viuen en la ruïna emocional i en la pobresa física, i que són incapaços de mostrar estima i emocions entre els seus, són capaços de les majors heroïcitats per ajudar l' altra gent.
La ira i les relacions tòxiques entre pares i fills
La
relació entre Antonio i Simon,
i Antonio i Diego, uns personatges que no saben expressar sentiments i que malgrat
estimar-se mai han sabut anar més enllà de la violència, ni manifestar cap forma
d'emotivitat, ni cap proximitat vivencial, és el que queda més
palès en les converses entre els personatges.Això ha fet que les usuàries interpretin la
forma de veure el llibre de manera molt personal i intransferible, complint així amb el què l'autor diu en una entrevista quan li demanen la opinió sobre aquest tema i contesta: que no pot opinar al respecte, perquè
cadascú fa seu el llibre.
La guerra i la postguerra, la
pobresa, el caciquisme, com arribes a una ciutat i acabes als
suburbis, com no et vols identificar amb el teu passat, com fuges de
la teva identitat quan pots ressorgir econòmicament i
culturalment d'aquest forat, és un dels temes centrals del
protagonista, en Diego, que viu marcat per l' estigma de no saber superar el que
han estat abans el seu pare, o el seu avi, i com li han assenyalat el
camí.
Ens trobem amb un llibre amb moltes cares, que les usuàries han llegit amb fluïdesa i avidesa arrossegades pel ritme de thriller tot i la seva complexitat, i com volien saber més dels personatges, tot i que algunes trames al final, com la del catedràtic, les han trobat sobreres, ja que potser no feien falta perquè només eren per mostrar el caràcter del protagonista.
La Guia
Informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada