Per a qui no li ha agradat, han gaudit del llenguatge, i d'una bona narrativa perquè l'escriptora escriu bé. Però és una història quotidiana, que podria passar a qualsevol de nosaltres i que no convida a passar de l’ individual a l’ universal, que no treu temes que reflexionar, que parla d'ella mateixa des de la distància, que no hi ha emoció i no la transmet, que només hi ha desencant. Segurament era el que pretenia l'autora, comenten, però això ens allunya de la lectura. En cap moment ens hem sentit a prop del que ens diu l'autora.
El pare, la mare, són personatges interessants. Els avis també, els de tots dos costats, però ens costa saber qui són, salta d'una banda a l'altra, en moments i geografies, sense profunditzar, parlant de l'anècdota, sense entrar en l'emoció, i això no arriba a la majoria de les usuàries.
No, si existís, un mirallet per tastar com ens sentiríem després de llegir un llibre, aquest no l'haguérem escollit, perquè com a mínim ens hem sentit indiferents, com a màxim, foscos, davant una generació, la de l'autora, que veu la realitat de forma gris.
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada