Hola bon dia, què us ha semblat la lectura? :-)
Nooooo... mai podem començar un club de lectura així!!!
Primer hem fet un joc teatral : SHimMMM
/ SHamMMM/ BoInGGGG/ - 3
paraules clau - 1 única regla i màxima concentració. Una excusa, un trencar el
gel, un perdre la por a parlar a mirar i escoltar.
Quan he esmentat que l’autora havia rebut el premi
més prestigiós d’àmbit germànic per aquesta novel.la al 1990, elles han
fet un crit al cel : Però??? Coommmm?Per aquesta novel.la??? No pot serrrr???
Aquest comentari ens ha donat peu a parlar del discurs desordenat emprat
per la Birgit Vanderbeke, aquest semblar
una conversa de dues amigues davant d’una xocolata calenta amb melindros una
tarda de diumenge rúfol.
L’autora ens descriu la figura obsessiva i autoritària del pare de família,
la por viscuda pels fills , una mare
emmotllada a una “vertadera família”. No
es recrea en el dolor ni en l’autocompassió, no és de llagrimeta fàcil... però a mida que
la narració avança, la tensió i l’angoixa s’eleven a l’enèsima potència.
Per finalitzar fem un Role-playing, s’han dividit en
3 grups i cadascuna tenia un rol,
( pare-mare-filla-fill) i s’havia de
representar una situació “normal” d’una ”família tipus”
He provocat la anormalitat, com diu
l’autora del llibre:
Quan les coses
deixen de ser normals, les desviacions més imperceptibles poden provocar grans
catàstrofes.
I hem parlat de...
la figura d’home i dona, de la igualtat entre sexes,
dels oficis (mestre i científic, de l’humanisme i les ciències exactes),
de l’Alemanya de
l’Est i de l’Oest,
del mur de Berlin i del
fraccionament familiar i trencament
intern,
així com de l’establiment dels
nous valors.
La meva darrera pregunta ha estat :
si el pare hagués tornat en el
precís moment en que la mare llença els musclos a les escombraries... Què
penseu que hagués passat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada