Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 4 de desembre del 2013

Noel et busca d'Àngel Burgas

L’Enric es desperta en un hospital. No recorda gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un desconegut afirma que el coneix i que han compartit pis. Però malgrat la desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va bé... Si no, per què hi ha vigilància policial a la porta de la seva habitació? Per què el desconegut li escriu una nota on diu: “Noel et busca”? Per què li expliquen que té petits senyals de cirurgia facial? Només els records incomprensibles que li tornen de tant en tant a la ment poden posar llum a totes aquestes incògnites abans que el passat l’atrapi i se l’emporti.

La sessió amb la mOn: 
Si voleu saber què va passar el passat dimarts al club de lectura, cal que us defineixi el mot :

D E B A Tdiàleg entre  dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l'altre de la veracitat o bondat de la pròpia opinió. Té un caràcter més formal que la simple conversa i a vegades pot comptar amb la presència d'un moderador que cedeix el torn de paraula i fixa les normes per a l'intercanvi de parers.

I així va ser, els nois i noies que havien llegit NOEL ET BUSCA, van escoltar-se i fer-se preguntes a partir d’una mongeta del ganxet. Si, heu llegit bé, una mongeta del ganxet, blanca, com l’habitació on va despertar l’Enric. Tenia la boca seca, se sentia esgotat i somnolent. Lluitava per no tancar les parpelles. Blanc com el seu cervell,  una completa buidor inundava el seu cap. No recorda res.

La mongeta, pot conservar-se seca o fer-la brotar. L’Enric vol descobrir el seu passat a través de records inconnexos amb l’ajuda d’un llapis i un full al davant. La Laura, l’Unai i en Fran, en són el test, la terra i l’aigua que la farà créixer.

 Qui sóc?
-    
      Una pregunta que n’amaga dues. Qui ets i Qui vas ser?
Un trhiller que va atrapar als lectors i lectores i els va mantenir en suspens fins al final. Els va permetre descobrir una vida feta a retalls i reflexionar sobre el dolor, el perdó, l’assassinat, la la delinqüència, la venjança,  l’amor, la condemna o la salvació.
Les persones canvien si se les ajuda?
 Som com cicatrius. Ferides que han cicatritzat més bé o més malament, però cicatrius al cap i a la fi, o sigui, certificats del mal que ha remès i del qual queda només un senyal.

El Book Trailer per aquells que vulgueu donar-hi una ullada: 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada