Ranking Viu la lectura gener-desembre 2018

Parlem de... Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig

El Viu la lectura opina

Sense deixar el camí dels estralls que va fer la Guerra Civil, i posteriorment el franquisme, entre les files del vençuts, entre les files republicanes, que van fugir a milers, que van seguir lluitant a la resistència, que van ser tancats per Rojos i Comunistes per la França de Vichy i després per la Alemanya de Hitler.

Quan varen veure el llibre vàrem pensar no l’acabarem perquè és molt llarg,  al final, algunes usuàries no el varen poder acabar, “No perquè sigui llarg, és un gran document històric, tothom l’hauria de llegir, però no puc, amb el dolor, amb l’atrocitat, com podem ser tant inhumans? “Altres usuàries em deien “És un document excel·lent, que tothom hauria de llegir, difícil lectura però, pels fets tant tristos de què deixa constància”.

Altres usuàries se’l van tornar a emportar a casa, “El vull acabar i el vull llegir amb calma i pair, i compartir amb la meva filla”.

Montserrat Roig recull centenars de relats d’homes i dones sobre els camps de treball i d’extermini, ens parla de les persones, de la mort, de la denigració de la gana, de la tristesa, però també de la valentia, de la resistència, de l’esperança, de com s’organitzaven per fer arribar a l’exterior noticies d’aquells centres de mort, de com s’ajudaven uns als altres, de com enfrontaven la mort, i el defalliment amb fortalesa, de com de vegades, incapaços de deportar morien de pena, però també de gana, o empegats a les filferrades elèctriques com única sortida.

A les pel·lícules, hi ha certa ficcionalitat que et dona distància, “amb el llibre llegeixes els testimonis directes, clars, dels supervivents, i no et pots allunyar, volia llegir, però després no podia dormir, pensant en com pot ser que la maldat humana existeixi”.

La sessió va acabar amb una sensació de tristesa, d'intentar comprendre com la Montserrat Roig va ser prou valenta per suportar el pes de tots els relats dels supervivents, i llavors la Joana, la nostra usuària més gran ens va explicar la seva experiència: Tremolava, amb el record, no estava segura si tenia set o vuit anys, fa molts anys, deia, el seu pare treballava com a tècnic de mines i el varen enviar a Bossot encarregat de les mines de la zona, la família hi vàrem anar després. No recorda exactament quan era, feia fred però encara no hi havia neu, era de nit, i van trucar a la porta,  ja arriben li van dir al pare, heu de fugir. Qui l’havia vingut a buscar li va donar una arma, no la volia, però calia protegir a la família. Van anar cap a la frontera amb camions, però la frontera era tancada. Fins que els nacionals no siguin a tret de fusell no us deixarem entrar, els deien els gendarmes. Finalment varen creuar. El pare va tirar just l’arma abans de creuar per por a que el registressin. Ella  ho va veure però no va dir res. I els varen portar a un camp de concentració a Toulousse. Hi havia moltes famílies, catalanes i aragoneses, ells eren els tres nens i els pares. Dormien  en uns barracons de palla, no tenien res per menjar, no recorda si tenia 7 o 8 anys però recorda que no portava res més que la roba posada, i que feia fred, la mare havia portat d’alguna manera una flassada per tapar-los. Tenien molta gana, i no tenien res de menjar. Al  cap d’uns dies les autoritats els varen dir que podien tornar a la Catalunya encara no ocupada, que els portarien fins a Barcelona, això o quedar-se com a refugiats. Els pares varen decidir tornar, anar a buscar als avis. Els van portar primer en camions i després en tren. Viatjaven de nit, per no rebre els atacs dels avions i no podien ni encendre un llumí. Van passar per Port Bou, en direcció a Barcelona. No tenien res de menjar. Abans de creuar la frontera en una parada, unes noies els varen donar llet calenta, després va saber que eren quàqueres.  En arribar a Barcelona la ciutat estava tancada, l’estació de França enrunada, el tren els va deixar a Sant Adrià. Els avis vivien a Poble Nou, el pare va agafar a coll i bé al menut, i la mare a la petita a braços, i ella a peu, que era la gran. Van caminar fins la casa dels avis, no hi eren, havien fugit a casa una germana, que vivia a la Diagonal, perquè el Poble Nou era zona industrial i el bombardejaven sovint. Així que varen tornar a caminar fins la Diagonal. I allí tots els familiars els varen rebre amb abraçades i plor. Uns dies després, els nacionals encara no havien arribat, i el seu edifici, on hi havia l’ambaixada Mexicana, els va oferir d’anar als dos nanos grans, uns dies a una colònia a Caldetes, ho van agrair, van menjar bé i descansar uns dies. Però després hagueren de tornar, els nacionals ja estaven a punt d’arribar. Van tornar amb els avis a la casa del Poble Nou, poc abans que entressin els nacionals. I llavors ja va començar una altra història.

L’escoltem extasiades, recordem que tots hem tingut un familiar, un amic, un avi, que ha estat en la mateixa situació. Son quarts de deu de la nit, però segurament podríem continuar la sessió moltes hores més si no haguéssim de tancar.

Tot i que dos usuàries no el van puntuar, perquè havien estat incapaces d’acabar-lo per què eren incapaces de suportar el dolor que duia dins el llibre, aquest és el segon llibre del nostre rànquing que ha superat el 4,5.  “Que potser un dia et podria convidar a sopar? Li diu una usuària a la Joana, m’agradaria que aquestes coses les conegués també ma filla!”

La Guia

L'Autoestopista de Roald Dahl

El llarg viatge d’un nen que té la capacitat de parlar amb els animals, salvar una tortuga, abandonar els pares per iniciar una nova vida. L’autoestopista de Roald Dahl, reuneix tres dels millors contes d’un dels meus autors de capçalera. La següent història  la protagonitza un personatge inquietant, poc xerraire i amb una feina força especialitzada. És capaç de provocar al conductor del vehicle les ganes de saltar-se el límit de velocitat i enredar als policies. La tercera de les històries, és el Tresor de Mindenhall, el més gran tresor mai trobat a les illes Britàniques.

Els nois i noies entren a la sala amb un número de la panera a la ma, al damunt de la taula en trobaran uns altres i han de decidir on seure, intentant desxifrar l’enigma de color, número i indicació.

Una vegada dins, entrem en situació: Qui va ser en Roald Dahl? novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lès d'ascendència noruega, famós com a escriptor per a nens i adults. Aquest autor té l’honor de reunir a diferents generacions al voltant dels mateixos títols, a grans i petits ens deixa petjada. Us recomano aquest article: https://www.elmundo.es/especiales/roald-dahl/index.html.

N’ expliquem la vida i relacionem els fets viscuts amb els arguments de moltes de les seves novel.les. Així apareix  durant el relat títols coneguts per a molts d’ells i elles: Charlie i la fàbrica de xocolata, Matilda,
Dani Campeón del mundo, Les Bruixes, James i el préssec gegant, el Gigante bonachón, superzorro.... També parlem dels guions de pel·lícules en els que ha participat, l’agent 007” Solo se vive dos veces,” els Gremlins...

Però... i aquets tres relats de l’Autoestopiesta, són veritat o mentida? Aquest punt de partida ens porta a parlar de la versemblança* en les seves històries, contes, novel·les. Com els seus relats ens fan dubtar però tots parteixen d’un fet verídic o viscut per l’autor i aconsegueix ser lògic en el marc de la ficció.

I si fem de Roald Dahl per uns minuts? Es proposa als nois i noies crear una història. Es parteix d’una anècdota que s’anota en un post-it inicial que s’enganxarà en un taulell de joc. El/la Company/a de taula, haurà d’escriure el nus (conflicte), en un pots-it d’una altre forma i color amb la premissa de mantenir la versemblança del relat, el següent company, en un altre post-it, n’escriurà el final. Amb les superulleres llegim i compartim les històries creades, la resta del grup votarà si la història resulta creïble, lògica, coherent...

Com a exemple, un botó:

“De petit vaig caure per un penya-segat al damunt d’uns cactus. Però per increïble que sembli, no em vaig fer mal, perquè eren tan punxeguts que em  van esmorteir i vaig sortir il·lès.  De gran vull ser faquir. “

“Em vaig tancar a l’habitació dels meus pares i em vaig amagar sota el llit, el pare cridava, la mare també, jo no contestava, van buscar per totes bandes, jo era petit però no contestava. Finalment van trucar a la policia, em van buscar per tot el poble, jo dormia sota el seu llit, a l’endemà tenia molta gana”

“La meva mare va tenir un accident a la rotonda de La Roca, va sortir volant per la finestra, va caure al damunt d’un camió que transportava matalassos i no es va trencar ni una ungla”

* és la qualitat d'un fet o enunciat de resultar creïble i coherent en el seu marc. S'usa especialment per designar allò que sembla veritat o lògic en el marc de la ficció, encara que el receptor sigui plenament conscient de la no existència d'allò que està percebent

Recomanem... Els Dics d'Irene Solà

Dics: aquest és el títol del llibre que avui us recomanem aquí. I això és el que en diu la Irene Solà, l’autora, d’aquest títol: “Les coses passen de manera desordenada i totes alhora i amb el llenguatge construïm dics perquè la història vagi per on volem que vagi, tot i tenir la certesa que tard o d’hora, la vida es desbordarà”.

I aquesta és la història de l’Ada, qui a la vegada viu històries i n’explica, i en pensa i en recull de l’entorn en el que passa l’estiu... . Com la vida mateixa on les coses passen a la vegada i totes juntes i unes per sobre de les altres i desordenades.... com  comenta en algun lloc l’ autora. Com l’aigua que es desborda de tanta aigua, com ho fa també la vida. I aquest és un trocet de la història  de l’Ada, una jove de 25 anys, amb un peu a Londres i un estiu de replantejaments al poble d’infantesa, a casa la mare, que ens parla d’amor, del fet de fer-se gran i d’haver de prendre decisions, i d’agafar camins i també de la terra i dels seus paisatges i dels animals que la poblen i per tant de la ruralia que l’envolta.

I aquesta és una història que us volem recomanar feta de petites històries i d’una sola. Un relat experimental en l’estil i la forma, proper, entre personatges que li són familiars i amb els que ens reconeixem en llurs petites coses, ple d’escenes quotidianes, en un entorn rural que, tot i escapçat, encara avui perdura ben a prop nostre.

Premi Documenta 2017. Un molt bon llibre per descobrir i gaudir.  

Abecedari poètic de Salvador Comelles

Avui us presento un llibre una mica màgic?!!!! Es tracta d’un llibre que es pot rellegir i mirar un munt de vegades... sí, sí, no te’n cansaràs pas... el secret està en què cada cop que el miris o el llegeixis no el viuràs mai igual, sinó sempre diferent.

24 poemes senzills, un per cada lletra de l’alfabet, que podràs recitar en veu alta, uns són curts d’altres més llargs, divertits, originals, de temàtica diversa, amb sorpresa, que conviden a inventar i a jugar. 24 poemes molt propers que et faran riure, pensar, emocionar i que no podràs deixar de llegir. Ara un, ara un altre o tots a la plegada i un cop o més... .

No us perdeu aquest magnífic poemari amb il·lustracions d’ Àngels Ruiz que acompanyen molt bé cada un dels poemes, enriquint-lo, i que fins i tot, si les mirem bé, ens faran descobrir coses noves i passar una bona estona.

Biblio.laroca segueix devorant lectures amb els CRUSPILLETRES!

En el projecte han participat les 4 escoles del municipi amb un total de 150 alumnes de 4t curs.

A Biblio.laroca hem acabat l’any 2018 amb la il·lusió d’haver compartit una sessió més de lectures i llibres amb tots els nens i nenes de 4t  de les escoles del Municipi. 

Aquesta activitat plantejada amb l’objectiu de dinamitzar la lectura entre els nens i nenes de 7 a 9 anys, compartint junts una estona de llibres, bones lectures i realitzant un taller didàctic al voltant d’un tema, ens continua omplint de satisfacció per la vivència enriquidora que ofereix i els objectius que entre tots hem anat assolint. El tema d’enguany ha estat: “Abracadabra, pota de cabra” on hem parlat de bruixes i bruixots, màgia i elements màgics en els llibres. 

Com qui s'inicia en un relat de traspàs, els nens i nenes van creuar la porta màgica de l'àrea infantil per entrar en un món d'imaginació on els rebia una bruixota. Intrigats i un xic desconcertats se'ls hi van anar presentatnt i donant a conèixer il·lustracions, textos, relats, àlbums i històries on la màgia hi te un paper destacats o n'és l'éssencia del conte. Els infants van participar activament en les sessions, en el taller didàctic i després van poder compartir i llegir els llibres presentats a les aules de l'escola.

Una sessió ben interessant! Gràcies.

Endavant Cruspilletres, fins ben aviat!

Parlem de... Bogeries de Brooklyn de Paul Auster

Nathan Glass és un home divorciat de 60 anys amb una llarga carrera en una companyia d’assegurances. Jubilat i sol decideix traslladar-se a viure a Brooklyn, el barri de la seva infantesa. Allí queda fascinat per la quotidianitat i la manera de fer, i viure,  de la gent; i decideix escriure un llibre de vides en minúscul, on recollir les vivències de la gent que l’envolta, explicar les seves, els records, els oblits... . El rumb de la seva nova vida, i del llibre,  canvia del tot un matí de primavera en què es troba amb el seu nebot Tom, qui lluny de tenir una vida d’èxit gràcies a la brillant carrera universitària que havia començat, treballa de taxista i a hores en una llibreria del barri ajudant a classificar llibres. Així, de sobte, els dos reprenen la seva relació compartint el somni comú d’una vida millor, lluny de les pressions de la vida moderna.

El viu la lectura opina

Per primer cop un llibre ha superat el 4 sobre 5 de puntuació, i mireu que és difícil, perquè entre aquest grup de Viu la lectura, son tant lectors, com diferents entre ells, així que coincidir sempre és difícil. Fins i tot dos usuaris els han donat un 4’5. I és que Paul Auster és un autor que mai deixa indiferent i Bogeries de Brookling és un llibre riu, que et porta a través dels pensaments del seu protagonista, d’un personatge a un altre, parlant de la seva vida, de la sensació de viure, i del que t’aporta tot el que t’envolta com un riu fins un final plàcid, en un gran delta... o no. El final molt interessant i espacial, va deixar perplexos als nostres usuaris, i de fet tot i que els va sorprendre és el que dona sentit a tot el llibre, doncs la reflexió final és agosarada però definitiva.

Auster és segons les usuàries un narrador d’històries que entramat personatges en elles. Un  trencaclosques de casualitats que conformen la vida de gent grisa, però amb un punt de lluminositat en el seu interior. Dos tipus de personatges, els que és deixen dur pel destí, per l’atzar, i els que l’afronten i volen treure més de la vida que el que ella vol donar.  Una identitat personal que conforma una trama d’intrigues que ens porta a una lectura continuada fins el final amb  molta fel i una mica de mel, que al final et fa pensar que només és pot viure el avui i ara. Aquest trencaclosques que costa de desxifrar que és la vida, dona sorpreses, i canvia vides, a mida que madurem i les veiem.  Perquè al final tots i cadascun d’ells tenen que afrontar el 2011, un moment que per tots els Neoyorkins va ser un moment d’impàs, de terror, i de maduresa com a societat. El moment catalitzador que dona pas a com podem viure la vida i com la volem viure. I tot és resumeix en uns segons abans de que el primer avió impactés.

Moltes de les usuàries han vist un rere fons autobiogràfic en la manera de pensar de Paul Auster que es deixa entreveure en les idees polítiques i socials del protagonista Nattan Glas,  sobre la religió, sobre la política, sobre  les classes socials. I al final és defineix com ens deia una usuària en una sola frase: “De tot el que m’ha passat només em queda el dolor”.

La Guia

Biblio.laroca posa a disposició dels usuaris 5 ordinados nous, totalment actualitzats.

L’Ajuntament de la Roca del Vallès ha renovat la dotació d’ordinadors de la Biblioteca. 

Renova 3 dels ordinadors que ja tenia i n’afegeix de nous, ampliant el servei d’informàtica amb 2 punts d’accés. Els ordinadors aniran ubicats entre la sala d’adults, on hi haurà 8 terminals en total i la sala infantil, on hi haurà 4 terminals. Ara els usuaris disposaran de nous ordinadors de darrera generació amb el paquet officce 16 i sistema operatiu Windows 10, programari lliure també incorporat, i més actualitzats, així com d’una millora en la  potència i estabilitat a l’hora de treballar.

Aquest canvi d’equipament permetrà la millora del servei d’internet destinat als ciutadans.

Recomanem... El conte de la serventa de Margaret Atwood

Una distopia que és una sàtira sobre el totalitarisme.

Un món fictici que fàcilment trobaria el seu lloc en la societat actual.Un món irreal que pot no ser-ho tant... .

Una distopia al límit. Una crítica ferotge a les societats en estat d'alerta a causa de guerres, repressió; comunitats arrossegades per una inercia, col·lectius adaptats a viure sota mesures coercitives, molt restrictives on predomina el recel, la por i la desconfiança entre els ciutadans... .

Un clam a favor de la llibertat.

Un relat descarnat, directe, fred com la mateixa societat que se'ns planteja, i sobretot proper, possible, factible avui.

Una història de la qual, si vols, també en pots trobar la sèrie de televisió.

Un llibre del tot recomanable que traça un camí, el qual no hauríem de recórrer mai.

Armstrong. L'agosarat viatge d'un ratolí a la lluna de Torben Kuhlmann

Ets dels que creu en els somnis...? doncs llegeix la història del ratolí més intrèpid i aventurer que mai hagis pogut imaginar. 

Armstrong, un ratolí petit, somiador i molt intrèpid i espavilat, constant i carregat d’il·lusió, seguint els passos de Lindbergh aprèn a volar. Té un somni: arribar a la lluna i demostrar a tots els de la seva espècie que aquesta no és una gran bola de formatge. I perseguit per aquesta gran dèria estudiarà, investigarà, anirà a la universitat, al museu Smithsonian, s’amagarà de la policia i ho farà tot, per aconseguir el seu somni.

Se’n sortirà?

Ja saps... “Un petit pas per l’home, però un gran pas per a la humanitat”. Una història sobre un viatge èpic, una faula sobre la cursa espacial i els primers viatges a la lluna. Un relat entranyable i divertit, amb unes il·lustracions ben realistes, plenes de detalls, molt ben ambientades i carregades de sensibilitat.

No te’l perdis...!

BIBLIO.LAROCA US OFEREIX LOTS A LA CARTA

La Biblioteca us ofereix un nou servei dirigit principalment a les 4 escoles del municipi, però també a tots els col·lectius que treballen amb infants: casals, esplais, etc... 

Consisteix en la preparació de lots de llibres tant de coneixements, com de ficció sobre una temàtica concreta. 

Són els "Lots de llibres a la carta", seleccions de llibres sobre un tema o gènere específic per ser treballat a la classe, per fer de suport a exposicions, projectes escolars o treballs als casals, esplais...

Els temes són molt diversos: por, aventura, còmic, ciència, història idiomes i un llarg etc; també podeu demanar lots amb temàtica específica que necessiteu.

Només ens els heu de demanar i us els portem!

Ranking dels més ben valorats 2016-2018

Parlem de... L'harpa d'herba de Truman Capote

"Força abans de la tardor ja vivíem dalt de l'arbre”. 

Així comença aquest relat, recull d'uns episodis d'infantesa, que Capote situa en unes circumstàncies molt determinades: viure en una caseta dalt d'un arbre amb dues tietes ben oposades de caràcter: l'una, la Verena: seriosa, dominant, freda, calculadora i rica, i l'altra, la Dolly: somiadora, ingènua, sensible, espontània; acompanyats de la Catherine amiga íntima de la tieta Dolly i criada de les dues fadrines, el jove Riley Henderson i el jutge retirat Charlie Cool, un personatge extravagant i quixotesc, i que ens porta a plantejar-nos què és i quan costa la llibertat. Una idea esbojarrada amb signes de rebel·lió que altera la vida d'un poble que viu en la mediocritat. La vida adulta, gris i responsable, enfrontada a la juvenil, vital, alegre i despreocupada, digne de proeses.

Un relat de joventut de Capote que ha passat força desapercebut, però que esdevé una petita gran obra.

El Viu la lectura opina

No hi ha dubte de què la ploma de Capote deixa trasbalsat d’una manera o un altra a qualsevol lector, i així ha estat a la nostra sessió. Arpa d’herba és una metàfora de la vida, molt viscuda i una mica irreverent que té el narrador i una dels protagonistes, i alter ego del propi autor, sobre una petit poble de la societat surenya, tancat, tradicional, familiar, on la llibertat és poder decidir que fas a cada hora de la teva vida, pujat dalt d’un arbre, i on els somnis estan a les copes dels arbres i la realitat, més lletja i egoista,   toca de peus a terra, i no tot hom vol tocar de peus a terra.

Una incursió en una realitat màgica, on cada personatge cerca que vol ser més enllà de les expectatives dels seus conciutadans, i on aquests conciutadans no volen deixar-los créixer en llibertat perquè tenen por de les portes que podrien obrir.

Comparat amb A sang freda o Desdejuni a Tiffany’s  és una novel.la gràcil on la  realitat ve relativitzada per la mirada d’un nen  ens diu una de les usuàries, que atorga un caliu mític als records d’infància, quan el narrador ja és adult.

Però la crítica cap a les societats tancades i tradicionalistes i inamovibles del sud d’EEUU  no deixa d’estar present ens assegura un altra.  La relació entre ambdós germanes, malaltissa i depenent que no permet sortir-se del paper de cada una, ha atret molt a les assistents que creuen que són dos personatges molt ben treballats per Capote i que ens representen dos extrems d’una societat altrament tradicional i tancada. Per altra banda la recerca de l’amor i de la pròpia identitat del jutja i del nen, són dos dels altres aspectes que han posat en relleu les usuàries. Per últim em vist moltes de les metàfores que Capote ens fa del pensament d’un  època a través del cel i la terra, i d’aquesta escala que permet apujar-se dalt d’un arbre com eremita i separar-se de tot allò que és lleig i tenir a tocar el que és sublim.

El nostre usuari ens explica com per ell totes les històries del món ja han estat contades, des de la Iliada o l’Odissea, i que el que fa que un autor com Capote valgui la pena és la forma que té de contar aquesta història de donar-te aquell tel que et permet veure la història, copsar-la a través de les paraules.

Per contra una altra usuària ha vist la narrativa que esperava trobar, la força del llenguatge, mesurat i sense res sobrer, però sense la intensitat d’altres obres que havia llegit d’ell.

Com totes les obres de Capote té una versió cinematogràfica, una versió de l’any 95,  que ens proposem descobrir perquè el seu càstig promet bones sorpreses: Sissy Spacek,  Walter Matthau,  Roddy McDowall i Jack Lemmon. 

La Guia

Amb la tardor Biblio.laroca us ofereix noves propostes lectores.

Amb el final de l'estiu reprenem la marxa de tot: inici d'escola, d'institut i universitat; de cursos diversos,  la nostra rutina diària... i com no, el desig de descobrir lectures noves!

Biblio.laroca us ho fa més fàcil!

Hem preparat racons amb noves propostes lectores: novetats de tardor, novel·la recomanada, guies que us proposen sortides i passejades al bosc, guies per la caça de bolets, propostes de lectures de diversos autors amb motiu d’efemèrides o atorgació de premis (Manuel de Pedrolo, Ma Carme Roca, Ursula K. Leguin...), lectura d’assaig sobre la nostra Història, etc.

A la sala infantil també us esperen un munt de novetats acabades d'arribar, nous contes per a totes les edats i llibres de coneixements. Com a propostes trobeu lectures recomanades per a totes les edats i el “Racó del savi” on trobeu els llibres de temàtica que es treballa a les escoles del municipi.

Recomanem... La mona de l'assassí de Jakob Wegelius

Al port de Lisboa és de nit, sota la llum dels pocs fanals que l’il·luminen, un home córrer per salvar la vida. És testimoni d’una trama política que personatges il·lustres de la ciutat no volen que sigui revelada, de cap manera. La mateixa nit, entre les boires del port, el capità Koskela i la Sally Jones, veuen qui s’esmuny entre les ombres , el mateix home que els hi ha fet un encàrrec que els ha dut a la ruïna. Els passos d’una corredissa ressonen en l’aire i els dos homes es veuen enfrontats. El  canó d’una pistola brilla en la nit. Una baralla.  Un home és engolit per les aigües del Tajo, i el capità és acusat d’assassinat, jutjat i empresonat.

A Lisboa tothom busca la Sally Jones, l’únic testimoni d’una nit funesta, la mona amb capacitats humanes, íntima amiga de koskela i maquinista del Hudson Queen, que ens explicarà la història. Un personatge molt propi, estimat, commovedor i amb personalitat.

Aquest és un relat d’aventures, construït a ritme de fado i on el que compta són els fets entrellaçats i les coincidències, que duran a la nostra protagonista a viure i fer amistats peculiars des del barri de l’Alfama, fins a l’Orient i el mediterrani, per tornar de nou a Lisboa amb la voluntat de descobrir la detracció i alliberar el seu amic.

Una història molt ben narrada, de factura clàssica, amb unes il·lustracions molt cuidades, del mateix autor, que ens apropen als gravats antics. Una obra tota ella molt original que us proporcionarà un bon ball d’emocions.

Cançó de tela. La vida teixida de Louise Bourgeois d'Amy Novesky i il·lustrat per Isabelle Arsenault

Aquesta és la història d'una vida. Un relat sobre la formació d’una artista: que conviu amb els records, que sent, que treballa, que experimenta fins a formar-se una imatge del món pròpia. Louise Bourgeois, artista parisina del segle XX, que té una aranya enorme esculpida (Maman de Bourgeois) al Gugguenheim de Bilbao.

Un àlbum il·lustrat magnífic, una obra on imatge i text es complementen de tal manera, i tan bella, que ens ofereixen una obra mestra. Bourgeois, com la seva mare, aranya que fila; que fila teixits, teles, quadres, llibres, escultures; com el relat d’aquest llibre que fila una vida i ofereix textures viscudes, anhelades, recreades per Louise, en imatges.

El do de la poesia textual i visual  feta relat.

Ranking lectures gener-juny 2018

Parlem de... Dragones del Edén de Carl Sagan

El Viu la lectura Opina

Aquest assaig tant interessant va portar a moltes aportacions  per part dels assistents. Un assaig rigorós, sobre l’evolució humana, que ens porta a pensar molt  sobre quin és el nostre destí i fins a on està regit per el funcionament del nostre cos, i del nostre cervell i de les capacitats ignotes que ens proporciona.  Veure com des dels primers mamífers i primes sauris, el nostre cervell guarda cada un dels passos que ens porta fins avui dia, i com cada gran simi, i cada homínid, porta darrera seu, el rastre de les vides anteriors en connexions que ens fan ser com són, i que dicten part de les nostres reaccions és de per si impressionant.

Aquest assaig altament didàctic, amb el tarannà, de portar la ciència a tothom de Carl Sagan, ha tingut una recepció desigual. Certament és una assaig rigorós en tots els aspectes, i la seva lectura en alguns fragments repetitiva per intentar portar un coneixement que de vegades sembla críptic (una lectora afirmava que en alguns moments li semblava ciència ficció, com podia ser que l’evolució humana comptés amb tants paràmetres i tantes vies, i tants camins?)  De fet algunes lectores asseguren que veure la sèrie Cosmos que es va recomanar durant la lectura, va ajudar  a entendre el llibre, doncs el caire didàctic i sintètic de la sèrie científica aporta molts dels fils de coneixement que estan en aquest assaig.

Per això la lectura ha estat desigual, per alguns lectors ha aportat un grau més  en el camí de la comprensió del propi cos, i de la pròpia humanitat, per altres ha estat una introducció a un coneixement de la nostra pròpia evolució, que ha estat complicat de entrar per les repeticions i la terminologia científica.

Per altres el llibre dividit en parts, ha estat més difícil la primera part, en que és parla de l’evolució del genoma a través de les especies, i a través dels primers homínids mentre que la segona part, que es centra en l’evolució concreta del cervell humà i dels diversos camins que ha pres aquesta evolució, els ha semblat molt més interessant i rellevant.  A algunes lectores l’aprenentatge del llenguatge entre els simis i homínids i com això ens dona part de la nostra idiosincràsia i la capacitat d’externalizar la nostra evolució a través del coneixement extern al nostre cervell, ha estat una de les parts més encerrtades del llibre.  Per altres han destacat com la evolució humana i els llibres sants de totes les religions estan relacionats i de fet són una explicació metafòrica de  la pròpia evolució a través dels temps. Per altres també ha estat molt interessant veure com la supervivència d’unes branques d’homos acaba amb la extinció per part d’ell de branques de altres homos, cosins germans, com els cromanyons o els neandertals, la qual cosa va portar al final de la tertúlia a considerar si la supervivència de l’espècie ens porta a ser els depredadors més terribles de tota l’evolució a la terra, i si hi ha altres branques perdudes que expliquen molts dels forats que tenim encara en el coneixement de la nostra pròpia espècie.

Tot i que les valoracions han  estat desiguals, per uns un assaig clarificador, per altres un assaig dur, per la terminologia i el tema, ningú ha dubtat de l’interès del tema. La lectura d’assaigs sovint pot ser complicada perquè s’endinsa en temes que desconeixem però com en la provatura anterior de  Danubi del curs anterior, ha estat ben valorada com forma d’apropar-nos a través de la lectura a temes complexos de la nostra societat i cultura.

La Guia

Bon estiu

Aquest estiu vine a la Biblioteca i gaudeix de les vacances!

Hi trobaràs: lectures per fer a la fresca, pel·lícules que fa temps que vols veure, música i revistes per passar un bon estiu!

I si el que t'agrada és viatjar...tenim un munt de propostes per a tu!

Novetats: ens trobareu a la web

Per consultar-les podeu accedir a la nostra web