La solitud, és un dels elements que han destacat especialment les usuàries. La soledat que conviu amb molts dels protagonistes de cada un dels capítols d'aquesta ciutat. Homes i dones sols, perquè no saben estimar, perquè no saben compartir, o perquè no és saben comunicar. Personatges molt ben dibuixats psicològicament que tenen sovint una culpa o expiació que fer en vida, o que pateixen una gran pèrdua, però també protagonitzen una possibilitat d'una nova oportunitat.
L'autora trama lentament cada una de les històries dels personatges, fins que en l'entreteixit final ens fem una imatge completa de cadascun d'ells. I aquesta és una de les idees que fascina d'aquesta novel·la: la senzillesa amb que ens mostra una idea d'una gran complexitat.
Són personatges supervivents, que enfronten el fracàs i la pobresa davant d'altres que han tingut la vida solucionada i que sovint són els que tenen la capacitat ètica més baixa i que són més tòxics. Personatges amb greus problemes emocionals, de creixement, i de relacions familiars. Des de grans ferides d'infantesa que difícilment és curen, però també d'un optimisme mirat des de la superació, l'autora ens acaba mostrant personatges que volen canviar la seva vida per cercar la superació i la felicitat. Una obra dura però delicada.
A les usuàries els ha agradat tant aquesta autora, que algunes han agafat de la biblioteca altres dels seus llibres, com Lucy Burton, i se'ls han llegit, i algunes també estan veien a HBO la adaptació cinematogràfica d'un del seus llibres Olive Kitteridge.
La Guia
Informació
Llegim Ara: "Elizabeth Strout, Tots estimem de manera imperfecta"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada