Però si el llegeixes només com un thriller i et saltes tot
el context històric de la transició i el post franquisme, i tots els referents
literaris i poètics, a mitja novel·la comences a entrar en l’intríngulis i vas
més ràpid i la història se t’emporta, diu una altra usuària.
Però decep, diu un usuari. Al principi penses que et
parlarà de molts temes interessants com la guerra entre pobres i rics a les
Illes, o com hem passat la transició de puntetes sense parar compte, o
profunditzar en les relacions psicològiques i personals dels personatges
especialment d’amistat i familiars... però després veus que tot ho deixa
embastat, i un llibre que l’havies agafat amb ganes perquè prometia molt,
després sembla foc d’encenalls.
Llavors, no ens ha agradat? No, no és això diuen la
majoria, com a thriller, és bo, es molt bona la història, una història enigma
ben travada, molt intensa. Però la novel·la prometia més, una família poderosa
de les Illes, una història al darrere, uns personatges psicològicament
intensos, i al final es queda tot només apuntat i això decep.
Bé, una usuària diu que a ella si que no li ha agradat
gens, els personatges no son gens empàtics, no et sents bé amb ells, fins i tot
amb el narrador, un xitxarel·lo, que no sap estimar i que només pensa en si
mateix, una trama d’egoismes i de corrupció. Però segurament és el que pretenia
l’autor. No t’havien d’agradar els personatges, argumenten algunes usuàries.
Però aquest fet ha allunyat la lectura, que a més és molt llarga. He llegit
moltes altres novel·les aquest estiu, fins i tot més llargues que m’han
interessat més.
Hi ha però tres usuàries que els ha agradat molt,
interessant, entretinguda, fàcil de llegir, i amb molts fils ben tramats, la puntuen bé, sempre hi ha color a gust de tothom!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada