Llegim... Sobre la terra impura de Melcior Comes

 

Després d’un munt de lectures confinades, ens veiem les cares per primer cop a la biblioteca... bé les cares no. Tothom amb mascareta i amb molta distància, però fa il·lusió tornar a estar tots junts per parlar de llibres. Estem una mica desentrenats, tot s’ha de dir... ens costa arrencar, perquè el llibre també ens ha costat una mica. 

És un llibre laberíntic, amb moltes històries interconnectades, i amb molta meta literatura, hipertextualització i referents. De vegades has de tornar endavant i endarrere diversos cops per saber qui està parlant, diu una usuària, de vegades canvia el moment cronològic en una mateixa línia, comentem.

Però si el llegeixes només com un thriller i et saltes tot el context històric de la transició i el post franquisme, i tots els referents literaris i poètics, a mitja novel·la comences a entrar en l’intríngulis i vas més ràpid i la història se t’emporta, diu una altra usuària.

Però decep, diu un usuari. Al principi penses que et parlarà de molts temes interessants com la guerra entre pobres i rics a les Illes, o com hem passat la transició de puntetes sense parar compte, o profunditzar en les relacions psicològiques i personals dels personatges especialment d’amistat i familiars... però després veus que tot ho deixa embastat, i un llibre que l’havies agafat amb ganes perquè prometia molt, després sembla foc d’encenalls.

Llavors, no ens ha agradat? No, no és això diuen la majoria, com a thriller, és bo, es molt bona la història, una història enigma ben travada, molt intensa. Però la novel·la prometia més, una família poderosa de les Illes, una història al darrere, uns personatges psicològicament intensos, i al final es queda tot només apuntat i això decep.

Bé, una usuària diu que a ella si que no li ha agradat gens, els personatges no son gens empàtics, no et sents bé amb ells, fins i tot amb el narrador, un xitxarel·lo, que no sap estimar i que només pensa en si mateix, una trama d’egoismes i de corrupció. Però segurament és el que pretenia l’autor. No t’havien d’agradar els personatges, argumenten algunes usuàries. Però aquest fet ha allunyat la lectura, que a més és molt llarga. He llegit moltes altres novel·les aquest estiu, fins i tot més llargues que m’han interessat més.

Hi ha però tres usuàries que els ha agradat molt, interessant, entretinguda, fàcil de llegir, i amb molts fils ben tramats,  la puntuen bé,   sempre hi ha color a gust de tothom!!!